Ens trobem en un espai on predomina la vegetació arbòria i arbustiva mediterrània. Els jardins són també conegut entre els veïns del barri de la Vall d’Hebron com els jardins de l’estrella, que és la forma que dibuixa el parterre central dels jardins i també els laterals. Els parterres que encerclen el perímetre dels jardins mantenen una línia trencada, que genera espais com les punxes d’una estrella, que separen el verd del paviment transitable. Una vista aèria del jardí ens mostra una forma estel·lar, que encercla l’estrella central: una estrella dins d’una altra estrella.
Biodiversitat
Als parterres, hi trobem diversos exemplars de lledoners (Celtis australis), oms (Ulmus pumila), xiprers (Cupressus sempervirens), pins (Pinus pinea) i pollancres (Populus nigra). Els arbusts que acompanyen l’arbrat són un exemple del sotabosc mediterrani amb romaní (Rosmarinus officinalis), cirerers de pastor (Crataegus monogyna), oliveretes (Ligustrum vulgare) i piracants (Pyracantha angustifolia). Aquest darrer arbust dóna flors blanques i uns fruits petits i vermellosos en poms que recobreixen les branques. Per poder trobar piracants creixent de manera espontània al bosc cal anar fins als boscos de la Garrotxa.
A la banda de mar, també trobem aquest esquema de conjunt arbori i sotabosc. Aquí, destaca la presència de xiprers (Cupressus sempervirens) retallats. Als parterres també hi ha magnòlies (Magnolia grandiflora), lledoners (Celtis australis) i tipuanes (Tipuana tipu) combinades amb hibiscs de Síria (Hibiscus syriacus), troanes (Ligustrum lucidum) i pitòspors (Pittospuorum tobira) en forma d’arbust d’una mida considerable.
Vorejant l’escenari entarimat, trobem exemplars de llorer-cirer (Prunus laurocerasus), de llorer (Laurus nobilis), xiprers en forma arbòria (Cupressus macrocarpa i sempervirens), tipuanes (Tipuana tipu) i més magnòlies (Magnolia grandiflora).
Art i arquitectura
En un extrem dels jardins s’hi ubica l’edifici del Casal de Gent Gran de la Vall d’Hebron. S’han disposat parcel·les d’horts urbans a l’espai de darrere del casal i, al davant, unes pistes de petanca. A la banda que limita amb la ronda de Dalt, l’espai verd s’assenta sobre un talús que aixequen l’arbrat i els arbustos, de manera que s’accentua la seva funció com a aïllants del soroll de fons provocat pel trànsit.
Una passera pavimentada divideix l’espai en dos i trenca la continuïtat del sauló. En transcórrer en sentit de mar a muntanya, actua com a passadís de connexió entre els carrers. Això, genera una petita placeta a l’extrem oposat al casal de gent gran. Allà podem trobar, a més, un petit escenari de fusta amb forma estelada, com els parterres del jardí.
Paisatgisme i disseny
Els Jardins de Frida Kahlo, juntament amb els Jardins de Can Bassó, la plaça de les Sibil·les, la plaça de Joan Cornudella, la plaça de Josep Pallach, els Jardins de Rosa Luxemburg i el parc de l’avinguda de l’Estatut, formen part d’un corredor verd molt ampli que travessa Barcelona de mar a muntanya, des del parc de la Ciutadella fins a Collserola. Un corredor que uneix els espais verds dels parcs del Guinardó, del Carmel i el Park Güell fins als espais verds de la Vall d’Hebron, el parc de les Heures, i així fins a arribar al gran pulmó verd de Collserola per la part de la Vall d’Hebron.
-
- Titularitat
- Centre públic
- Adreça:
- Berruguete, 85
- Districte:
- Horta-Guinardó
- Barri:
- la Vall d'Hebron
- Població:
- Barcelona