Jardins del Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107

En accedir-hi, viatgem fins a la Barcelona en expansió de finals del segle XIX, quan naixia l'Eixample.

Aquests jardins sorprenen per la quantitat i les dimensions de les plantes que omplen a vessar els tres grans parterres on hi ha la vegetació. Destaca el verd intens, molt viu, que canvia en mil tonalitats i a través del qual es tamisa la llum del sol. A tocar del Palau Robert, s’estén la zona assolellada. Dos camins sinuosos de sauló s’eixamplen formant petites placetes de repòs.

Història

Originàriament, el Palau Robert i els jardins van ser la residència familiar de Robert Robert i Surís, fill de Torroella de Montgrí. Financer molt influent a Barcelona, esdevingué marquès de Robert, comte de Serra i Sant Iscle i comte de Torroella de Montgrí amb Grandesa d’Espanya. El 1936, el marquès de Robert va encarregar el projecte d’un nou edifici al solar que ocupava el palau. Havia de contenir un hotel, saló de festes, teatre, cabaret i frontó. L’operació no va prosperar i aquell mateix any el conseller primer, Josep Tarradellas, va convertir el Palau Robert en seu del Departament de Cultura de la Generalitat. Acabada la Guerra Civil, la família Robert va recuperar la propietat i el 1944, de nou, s’hi va voler construir un hotel i una sala d’espectacles. Ja en temps de recuperació democràtica, l’any 1981, la Generalitat va adquirir l’edifici, el jardí i les dependències annexes. Actualment és la seu del Centre d’Informació de Catalunya, dedicat a facilitar informació relacionada amb el turisme i la cultura del país.

Biodiversitat

Des de l’accés del carrer de Còrsega, trobem les fulles de saló (Aspidistra elatior), els paraigüets (Cyperus involucratus), les falgueres (Nephrolepis exaltata), un nesprer (Eriobotrya japonica) i una de les grans i centenàries palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) del jardí. Al davant i a la dreta, en un parterre cobert d’heura (Hedera helix) sobresurten un castanyer d’Índies (Aesculus hippocastanum) i dos enormes còculs (Cocculus laurifolius).
Els parterres interiors s’envolten de tanques vegetals de pitòspor (Pittosporum tobira). També hi ha troanes (Ligustrum lucidum), galzerans (Ruscus aculeatus i Ruscus hypoglossum) i les fulles de saló (Aspidistra elatior). Dins els parterres sovintegen les ciques (Cycas revoluta) i els agapants (Agapanthus africanus), coneguts com la flor de l’amor.
Als Jardins del Palau Robert hi ha sòfores (Sophora japonica), xiprers (Cupressus sempervirens), xiprers d’Arizona (Cupressus arizonica), plàtans (Platanus hispanica), arbres de l’amor (Cercis siliquastrum), magnòlies (Magnolia grandiflora), tells de fulla grossa (Tilia platyphyllos), tarongers amargs (Citrus aurantium) i tuies (Thuja orientalis).

Quant a les palmeres, a més de les habituals de les Canàries, les datileres, les washingtònies i els margallons, destaquen, per rares, la palmera del Senegal (Phoenix reclinata) i la palmera blava (Brahea armata).

Art i arquitectura

L’edifici neoclàssic va ser projectat per l’arquitecte francès Henry Grandpierre i va ser construït amb pedra de la muntanya del Montgrí (Baix Empordà).
Als jardins hi ha l’escultura La lluna, de Kiku Mistu (2001). Forma part del projecte pedagògic d’aquest artista El llenguatge de les flors, consistent a instal·lar escultures-faristol als parcs i jardins. L’escultura és una lluna d’acer inoxidable i ferro amb un faristol vermell, que va ser pintat per alumnes de l’escola de cecs Joan Amades. A l’interior, reflectint-se en la superfície brillant de la lluna, hi ha el poema de J. V. Foix És quan dormo que hi veig clar. L’escultura inclou el text en braille.

  • Telèfon
    Tel.: 932921261
  • Titularitat
    Centre públic
Adreça:
Passeig de Gràcia, 107
Districte:
Eixample
Barri:
la Dreta de l'Eixample
Població:
Barcelona

Horaris