Barcelona Metropolis

A Barcelona hi ha 7,7 metges de família per cada 10.000 habitants, una xifra similar a la mitjana espanyola però lluny de l’europea, que se situa en 9,1 segons dades de la Central Sindical Independent de Funcionaris (CSIF). La taxa d’infermeres és de 7,6 (la mitjana espanyola és de 6,8), i la de pediatres puja del 9,5 el 2019 al 10,3 el 2020.

L’odontologia és una especialitat poc accessible des de la sanitat pública: ni tan sols es disposa d’un dentista per cada 10.000 barcelonins. D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més del 68% de la població mundial disposa de menys de 5 odontòlegs per cada 10.000 habitants. L’Ajuntament de Barcelona va intentar crear un servei de dentista municipal, però la justícia va tombar la iniciativa. El que sí que s’ha posat en marxa és un servei d’odontologia per atendre persones vulnerables.

Les dones de Barcelona tenen, de mitjana, una esperança de vida de 86,7 anys, mentre que la dels homes és de 80,7. Segons l’informe “La salut a Barcelona 2020”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), la principal causa de mortalitat femenina són les malalties infeccioses o parasitàries, seguides de les malalties del sistema circulatori i dels tumors. En el cas dels homes, la primera causa de defunció són els tumors, seguits de les malalties infeccioses i del sistema circulatori. Tant per als homes com per a les dones, la covid-19 va resultar la quarta causa de mortalitat l’any de la pandèmia.

La distribució de la mortalitat prematura (les morts que es perceben com a defuncions que han succeït abans d’hora) va ser desigual als districtes i els barris de Barcelona l’any 2020. Torre Baró, la Trinitat Nova i Montbau van registrar la taxa de mortalitat prematura més elevada. Les primeres causes de mortalitat prematura a la ciutat són els tumors de tràquea, bronquis i pulmó en els homes, i el tumor maligne de mama en les dones, segons les dades de l’ASPB (2018).

Des de l’inici de la pandèmia, a Barcelona hi ha hagut 425.814 persones infectades per la covid-19, 7.590 de les quals vivien o treballaven en residències de persones grans (dades de 31 de gener de 2022). Al llarg d’aquests dos anys s’han produït sis onades de la malaltia, cadascuna amb característiques diferents. La primera onada va ser la més letal, amb el nombre de morts més elevat per covid-19. És l’onada on es van registrar menys positius, atès que fins al maig del 2020 la prova per detectar el virus es feia només a col·lectius prioritaris.

A partir de l’octubre del 2020, les xifres van incloure els resultats de tests d’antígens a més de les PCR, i es van començar a fer proves diagnòstiques a tota la població. En la segona, tercera i quarta onades la majoria de casos es van donar entre la població de 25 a 54 anys. A partir del gener del 2021, quan va arrencar la campanya de vacunació, es va reduir el nombre de contagis registrats en les onades tercera i quarta. De juny a novembre del 2021 es va viure una cinquena onada amb l’arribada de la variant delta del virus, que afectava la població més jove, que era la menys vacunada.

Des de mitjan novembre ens trobem en la sisena onada, que ha portat un nombre de contagis molt elevat per la variant òmicron, però amb moltes menys hospitalitzacions i morts. En totes les onades el nombre de casos sempre és lleugerament superior en les dones que en els homes.

Entre el març del 2020 i el gener del 2022, a Barcelona s’han produït 5.778 defuncions més de les esperades, segons les dades de l’ASPB. La majoria d’aquest excés de mortalitat es va produir en la primera onada de la pandèmia: entre el març i el juny del 2020 va haver-hi un excés de 3.423 morts.

L’excés de mortalitat va continuar, però en menor mesura, en la segona i la tercera onades, de l’octubre del 2020 al març del 2021. En la primera i segona onades encara no hi havia disponible una vacuna, i en la tercera tot just havia començat la campanya de vacunació, de manera que el percentatge de persones immunitzades encara era baix.

La campanya de vacunació a Barcelona, igual que a Catalunya, va començar el 27 de desembre de 2020. Es va desenvolupar en tres etapes que es van anar encavalcant. Tal com assenyala l’ASPB, aquesta epidèmia ha afectat més les persones de nivell socioeconòmic més desfavorit, a causa de les seves condicions de vida i treball, com ara viure en habitatges més petits i amb poques possibilitats de fer teletreball. Les cobertures vacunals també han estat inferiors als barris amb un nivell socioeconòmic més baix.

Segons dades provisionals de l’ASPB, els problemes de salut mental han augmentat tant en adults com en adolescents. Les malalties mentals han passat d’afectar un 16,5% a un 23,3% dels homes i d’un 19,9% a un 35,8% de les dones. Si s’observen les dades de la població adolescent, les noies són les més perjudicades en aquest sentit, amb un fort increment des del 2016 de les joves que estudien segon d’ESO i cicles formatius (CFGM).

Un dels àmbits més afectats per la pandèmia ha estat l’atenció primària. Segons un estudi de l’Institut Català de la Salut, el 2020 es van doblar les consultes per malalties infeccioses i parasitàries a causa de l’esclat de la pandèmia. L’augment va ser del 91,07%, ja que el 2019 es van fer 52.220 diagnòstics, i el 2020, 99.779. Amb tot, el total de consultes ateses va ser similar (1.402.406 visites durant el 2020 i 1.421.779 el 2019), però va canviar el motiu de la consulta. L’increment de visites relacionades amb la covid-19 va fer baixar les consultes per patologies cròniques com la hipertensió arterial, la diabetis o l’obesitat.

Durant el 2020 els serveis d’urgències van atendre un 14,9% menys de pacients que l’any anterior, en total 1.071.304 pacients, com ho recull l’Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona 2021. Per tipus de diagnòstic, les úniques urgències que van créixer van ser les relacionades amb la covid-19 (causes externes de morbiditat i malalties infeccioses i parasitàries). La resta de tipologies van decréixer, sobretot les urgències per lesions i intoxicacions i els “factors que influeixen en l’estat de salut i contacte amb serveis sanitaris”, que es refereixen a revisions i exploracions mèdiques, persones amb riscos de contagis o procediments específics, entre d’altres (segons la classificació internacional de malalties).

El 2020 l’activitat del sistema d’emergències mèdiques (SEM) va augmentar un 65% en relació amb l’any anterior. Aquest augment està directament vinculat al creixement dels incidents sense mobilització de recursos, com ara les consultes sanitàries (+78,43%) o demandes d’informació (+132,6%). En canvi, les emergències amb mobilització de recursos van disminuir. Els desplaçaments de suport vital bàsic, per exemple, van passar dels 200.000 anuals a tan sols 18.000 l’any 2020, una baixada del 90% respecte al 2019.

Per tipus d’incident, les urgències amb un descens més marcat van ser els accidents o traumatismes i l’atenció de malalties en llocs públics. En canvi, es va disparar el nombre d’urgències per malaltia en domicili (83%) a conseqüència de les restriccions de mobilitat. El que més va créixer són les urgències classificades com a “altres” (104%), que probablement inclou la resta d’urgències sanitàries relacionades amb la pandèmia. 

El temps d’espera per a la realització de proves diagnòstiques als hospitals de Barcelona va patir increments molt elevats tot el 2020, durant les tres primeres onades de la covid-19. Entre el maig i el setembre del 2020, les proves diagnòstiques van acumular els endarreriments més grans. El setembre del 2020, per exemple, hi havia sis mesos d’espera per programar una mamografia o una ecografia ginecològica.

La situació es va normalitzant, i el temps d’espera ha tornat a ser gairebé el mateix que hi havia abans de la pandèmia. Si de mitjana el setembre del 2020 hi havia quasi quatre mesos (113 dies) d’espera per a qualsevol classe de prova, el desembre del 2021 aquest temps d’espera s’havia reduït a la meitat, fins als dos mesos de mitjana (55 dies).

Així, la pandèmia ha suposat un infradiagnòstic de malalties cròniques de fins al -36%, en totes les edats i en ambdós sexes. A més, l’any 2020 es van diagnosticar 7.618 casos nous de càncer, 2.203 menys que l’any 2019, cosa que significa una reducció del 22% dels diagnòstics respecte de l’any anterior.

La interrupció voluntària de l’embaràs és un dret reconegut al nostre país des del 2010. Des d’aquell mateix any, les interrupcions no han experimentat grans canvis, però sí un descens lleu: si el 2010 van avortar 6.800 dones, el 2019 el nombre es va reduir a 5.717. La majoria de les interrupcions de l’embaràs es donen entre dones de 20 a 39 anys, amb una incidència més gran entre els 25 i els 29 anys. Els avortaments voluntaris que han caigut més han estat els de les dones d’entre 15 i 19 anys, i només han augmentat lleugerament en les dones de més de 35 anys.

En les primeres 14 setmanes de gestació, una dona pot avortar sense haver d’al·legar cap motiu. Fins a la setmana 22 una dona pot avortar, però requereix un certificat mèdic. A partir de la setmana 22 pot avortar legalment tan sols si l’anomalia del fetus és incompatible amb la vida. Les dades d’interrupcions voluntàries per setmanes de gestació mostren que han baixat respecte del 2010, excepte els avortaments en més de 17 setmanes. El fet que l’edat mitjana per ser mare a Barcelona ha pujat fins als 33,6 anys pot fer que sorgeixin més problemes mèdics durant l’embaràs i que expliquin aquest nombre d’avortaments més enllà de la setmana 17.

Durant l’any 2020 va disminuir l’atenció a pacients drogodependents. L’any 2019 els pacients addictes a drogues no institucionals (2.284) i els addictes a l’alcoholisme (2.019) van augmentar i van arribar al seu màxim just abans de la covid-19. D’altra banda, les addiccions al tabaquisme han disminuït des del 2010; el 2020 va ser l’any en què menys pacients van rebre tractament (136).

Les malalties cròniques mostren una distribució diferent en homes i dones i segons els grups d’edat. Tal com ho assenyala l’informe “La salut a Barcelona 2020”, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, en el cas dels homes d’entre 15 i 24 anys destaquen les malalties relacionades amb l’aparell respiratori. Els trastorns d’ansietat, angoixa i estat ansiós suposen el 15,8% de les malalties cròniques entre els homes de 25 a 44 anys, i a partir dels 45 les malalties relacionades amb els aparells endocrí i circulatori són les que tenen més pes.

En les dones és destacable que les malalties relacionades amb problemes psicològics representen, en tots els grups d’edat, un gran percentatge de tots els diagnòstics. En el grup de 15 a 24 anys, els trastorns d’ansietat, angoixa o estat ansiós representen el 14% de totes les patologies cròniques en aquest grup d’edat. Entre les dones de 25 a 44 anys, el percentatge s’eleva fins al 19,1%.