600 anys de gegants de la Ciutat

Aquest 2024 es celebra els sis-cents anys de la presència de gegants processionals, o festius, a Barcelona i a Europa. L’efemèride serà el motiu d’activitats i iniciatives diverses com per exemple trobades de gegants i accions expositives com la que tindrà el seu epicentre en la seu de Montjuïc del Museu Etnològic i de les Cultures del Món de Barcelona. És per això que ens ha semblat avinent abordar en aquest article precisament tot allò que es desgrana de la documentació relativa a gegants festius a la Barcelona de fa sis-cents anys.

Per poder saber quina és la primera referència documental dels gegants de la Ciutat de Barcelona, hem d'establirprèviament, quin és el criteri per considerar, o no considerar, un gegant com de la Ciutat. Actualment els gegants de la Ciutat tenen una càrrega simbòlica i de representació del municipi a nivell festiu que és relativament moderna. Els antics gegants del segle XV, que participaven en les processons de Corpus ho feien representant personatges bíblics o del santoral. Aquest és un fet generalitzat a tota Europa, per això a tot el continent hi ha una proliferació de Goliats, Samsons i sant Cristofols, i Barcelona no serà una excepció. Per tant es fa difícil trobar un gegant de la Ciutat si ho fem des de la perspectiva contemporanea per tant el criteri serà més prosaic, considerarem gegant de la Ciutat aquell que sigui costejat pel comú. 

Molts dels treballs relacionats amb imatgeria festiva i gegants catalans esmenten en un moment o altre un primer document datat l'any 1424 on hi tenim, de moment, la primera referència escrita de gegants a Barcelona i a Europa. El document es troba en El Llibre de les Solemnitats de Barcelona^[1], conservat en l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

El llibre de Les Solemnitats de Barcelona conegut també com del Cerimonial es conserva incomplet ja que hi ha dos volums desapareguts que comprenen el període de 1383, data d’inici dels volums, fins el 1418. És a dir el llibre es conserva a partir del tercer volum i abraça des del 1424 fins el 1719^[2]. A través de les seves pàgines podem resseguir el cerimonials, les celebracions i solemnitats més rellevants de la ciutat de Barcelona. En les seves planes hi trobem descripcions d’exèquies reials, processons, festes de rellevància per a la ciutat etc. que ens permet descobrir les interioritats festives del passat de la Ciutat, i interpretar el per què, d'algunes les formes i expressions festives d'avui.

Tornant al document en qüestió, la seva datació ha dut de cap a més d’un estudios. És cert que Joan Amades a Gegants Nans i Altres Entremesos fa una referència de gegants l’any 1380^[3], que correspon a un error de datació del document i que ha estat copiada i recopiada per diversos autors caient sempre en el mateix parany. Però el mateix Amades i en el mateix llibre s’adonà de l’error en capítol dedicat als cavallets i escriu, "... Aquesta descripció no fou escrita l’any 1380, com hem dit en parlar dels Gegants, basant-nos en el que diu el senyor Milà i Fontanals en el seu treball De algunas representaciones catalanas antiguas y vulgares En un recent i acurat estudi fet pel senyor Duran i Sanpere, ha estat fixat l’any 1424 el més vell document descriptiu de la processó del Corpus..."^[4] Aquesta aportació descarta de moment l’existència de referències documentals anteriors sobre gegants a Barcelona a la del 1424.

El Document és un inventari de la processó del Corpus que es va realitzar aquell any i efectivament, entre les més de cent representacions que hi surten relacionades surt la representació del Rey David ab lo Giguant, Com un entremès depenent del comú, i que per tant podem considerar com de la Ciutat, o si més no el seu precursor. Més endavant amb el bloc de les representacions administrades per la parròquia de Santa Maria del Mar apareix Sanct Xristòfol ab lo nen Jesús a Coll. Tant una, com l'altre són les referències de gegants més antigues que avui per avui disposem.

El document va ser escrit per el notari Gabriel Canyelles de l’Escrivania del Racional i detalla tota la processó del Corpus, tots els seus participants, totes les representacions. Però la seva importància a nivell documental va més enllà de ser la primera referència escrita sobre gegants. Aquesta relació que en un primer moment podia ser una simple anotació del cerimonial del Corpus barceloní, va convertir-se en un text atemporal que servia, any rera any, com a protocol de la processó.

Reaprofitant el document original del Llibre de les Solemnitats es van anotar al damunt els canvis que si anaven succeint al llarg dels temps. Aquesta relació original esdevé patró de referència per les successives celebracions de gran utilitat per evitar conflictes, com a mínim fins a mitjans del SXVI. En el registres municipals trobem anotacions que per un conflicte de protocol es va recorre a aquest paper per solucionar el problema. Com aquesta que es troba en el Registre de Deliberacions del 1555 de l'Arxiu Municipal, " ...de aquella feta esignantment eaqui fou feta a XXI del any MCCCCXXI la qual se troba continguda e legislada en lo libre ters de Cerimònies de la ciutat...."^[5] 

Sabem que l'escrivania del Racional cada any tenia per costum fer tres còpies del memorial de Corpus del 1424 per ordenar la processó, el que ens fa pensar en la possibilitat de trobar més còpies en dates diferents però amb el mateix contingut. De fet hem trobat còpies del document al Llibre de les Coses Assenyalades^[6] de Pere Joan Comes escrit al segle XVI, i anotacions sobre el mateix a les  Rúbriques de Bruniquer^[7].

El Giguant del document, sense cap mena de dubte un Goliat, i el Sant Cristofol son com hem dit abans la cita més antiga que disposem de gegants a la ciutat de Barcelona i a Europa. De fet aquesta condició de gegants pioners de les processons europees no es res mes que una casualitat, o millor un regal, documental que l’atzar ha volgut localitzar-lo a Barcelona.

Jean Pierre Ducastelle i Michel Lutys van elaborar a partir de les recerques de Rene Meurant, un estudi sobre la presencia de gegants en les processons de Corpus i altres cerimònies de rellevància en el territori europeu. L’estudi publicat a Les Geants processionels en Europe^[8] revela l’aparició de Goliats, Sant Cristofols i Samsons al llarg del segle XV talment com si es tractés d’un efecte mimètic i generalitzat. Alguns d’aquests gegants apareixen en dates molt properes als gegants barcelonins, com per exemple a Ninove el 1430, a Geraardsbergen ( Bèlgica ) el 1431, Oudenaardee (Bèlgica) el 1433, Bergen –op- zoom ( Holanda ) 1447, Lisboa ( Portugal ) el 1450, i Dijon (França) el 1454.

Concretant amb els gegants que apareixen en el document del llibre de les Solemnitats, s’ha donat per cert, durant molt de temps, que aquests primers gegants documentats el segle XV i fins a principis del XVII, concretament fins el 1601, eren homes que desfilaven en les processons enfilats damunt d’unes xanques. De fet tots els estudiosos del tema començant per Joan Amades i fins els més recents hem afirmat o recolzat aquesta tesi, alguna o altre vegada. Jan Grau, però, apunta un altre possibilitat que de moment sembla força versemblant. Grau recolzant-se amb l’anàlisi del redactat del document, afirma que existeix la possibilitat de que el gegant Goliat fos un gegant corpori o figurot, és a dir similar als que coneixem avui dia, en canvi el Sant Cristòfol seria un home enfilat damunt d’unes xanques.

Grau en el seu llibre Gegants^[9] ho explica així ... Aquesta conclusió ens arriba per la manera com en el Llibre s’esmenten David i Sant Cristòfol, tots dos en els mateixos termes que d’altres que representen sants o personatges bíblics, en canvi quan es refereix al “Giguant”, ho fa sense esmentar el seu nom propi i precedint-lo d’un “ab lo” , terme que també s’usa quan surten referenciats la Víbria o el Drac: “ Lo vibre i sancta Margarida ab lo drach” ...  Amb aquesta aportació estaríem parlant de dos tipus de gegants, un el que ens és habitual actualment és a dir una carcassa en forma de figurot i un altre que seria homes dalt d’unes xanques.

Aquesta aportació de Jan Grau, que comparteixo, es confirma comparant els personatges del document barceloní amb altres d’altres indrets. Per exemple totes les representacions de Goliat que coneixem son corporees o figurots. En canvi moltes de les representacions del gegant Sant Cristòfol, son homes damunt de xanques, com per exemple el del ball de Sant Cristòfol de València, o anant mes lluny, a Bèlgica, el Sant Cristòfol de Flobecq encara en actiu actualment. Tornant al país i parlant de Sant Cristòfol, Albert Rumbo incideix en aquest aspecte en el seu llibre Patum!^[10], a partir d’un inventari de la sagristia de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga que data del 7 de Maig de 1472. L’inventari citat hi consta “ pali blau, qui és de Sant Cristòfol ab sa camisa”. Aquesta camisa podria correspondre al vestit llarg que dissimulava les xanques amb que el Sant guanyava l’alçada.

Sigui com sigui hem de considerar el gegant Goliat barceloní com el primer gegant de la Ciutat i al mateix temps com el precursor dels gegants festius actuals, i primer en la seva espècie o no, s’inscriu en un fenomen d’abast europeu. Per efecte de  les ciutats de l’Europa del SXV van omplir-se de gegants que participaven en les processons i actes festius de rellevància, un gran espectacle posat als empedrats dels carrers medievals, que ha sobreviscut fins els nostres dies amb poques modificacions i que encara avui ens embadaleix.

Fotos i peus de foto:

AHCB. 1G.87. Pàgines del Llibre de les Solemnitats de Barcelona amb les primeres referències de gegants festius a Barcelona.

MEB 02190. Els gegants de la Ciutat l’any 1912.

MEB 02192. Els gegants de la Casa de la Caritat de Barcelona a la processó del Corpus de 1916.