Els gaoshan, els indígenes de Taiwan

Gustau Nerín

Família gaoshan, 1897

Els gaoshan són uns 450.000 i constitueixen el 2% de la població de Taiwan. Són una comunitat del grup lingüístic austranesi, culturalment molt allunyada de la població xinesa han, la majoritària a la Xina Continental i a Taiwan. Sembla ser que procedeixen d’alguns poblacions de la Xina Continental que van arribar a la zona fa 5.000 anys i es van mestissar amb les poblacions preexistents. A partir d’aquí els austranesis s’estendrien per tot l’oceà Pacífic, l’oceà Índic i Madagascar.

Els gaoshan s’agrupen en setze grups: Ami, Atayal, Bunun, Hla´alua, Kanakanavu, Kavalan, Paiwan, Puyuma, Rukai, Saisiyat, Saaroa, Sakizaya, Seediq, Thao, Truku, Tsou i Yami. En la seva majoria viuen a les zones muntanyenques de l’Est del país, on van ser arraconats pels han. Els Yami, en canvi, viuen a l’illa de les Orquídees, situada a uns 70 kilòmetres al sud-est de Taiwan i semblen estar emparentats amb els habitants originaris de Batan, a les Filipines.

Els espanyols van establir-se breument al nord de Taiwan a principis del segle XVII i van continuar l’aculturació dels gaoshan que havien iniciat els portuguesos. Però la colonització espanyola va ser molt breu i molt localitzada: els que van sostenir una ocupació perllongada a l’illa van ser els membres de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Aquests, mitjançant la força, van ser capaços de sotmetre a bona part de la població autòctona de l’illa. Els holandesos van posar en perill les formes econòmiques tradicionals en dedicar-se de forma massiva a la caça del cérvol. No és estrany que els xocs entre els holandesos i els gaoshan fossin freqüents. Tal i com marcaven les tradicions locals, els gaoshan tallaven els caps dels seus enemics holandesos en els combats.

En temps de la colonització holandesa, al segle XVII, la població xinesa va començar a afluir a Taiwan en cerca de terres cultivables. A partir d’aquests moments els conflictes pel control dels terrenys es van multiplicar entre els autòctons i els nouvinguts. La situació es va agreujar el 1662, quan els holandesos van ser foragitats de l’illa pels xinesos. Aquests ràpidament van colonitzar l’illa i la població xinesa va créixer exponencialment. En pocs anys ja eren més de 100.000 xinesos (per uns 50.000 gaoshan). A principis de segle XIX ja arribarien als 2 milions, i a mitjans d’aquest segle s’elevarien a gairebé 3 milions. Però en aquells moments les muntanyes de l’Est del país no van arribar a ser conquerides, i allà s’hi van refugiar molts gaoshan, mentre que els han ocuparien les zones de plana (on abans hi estaven establerts diversos grups gaoshan, com els Kavalan i els Sakizaya). En aquells temps els xinesos es mantenien fidels a les seves religions tradicionals, però molts gaoshan van passar-se al cristianisme.

Els primers a ocupar el territori gaoshan de l’Est de l’illa van ser els japonesos, que van ser a Taiwan del 1894 al 1945. Durant aquest període els gaoshan van patir nombrosos abusos. Els japonesos els consideraven primitius i en alguns casos fins i tot apostaven per acabar amb ells. Els japonesos van endegar un programa per assimilar els autòctons de Taiwan a la cultura nipona i els van prohibir la pràctica del tatuatge a la cara, que era essencial en les cultures de la zona. El 1945 els taiwanesos van quedar en mans del Kuomintang, que va mostrar una clara voluntat recentralitzadora: els autòctons havien de convertir-se en ciutadans xinesos com els han. L’arribada de Chiang Kai-shek amb 1.300.000 xinesos continentals va reforçar la subordinació dels gaoshan. A més a més, va haver-hi molt de mestissatge, però el govern xinès només reconeixia com a autòctons aquells que eren descendents dels gaoshan per part de pare i de mare, i amb això la població indígena minvava.

Dona Atayal. mitjan segle XX

Als anys 1980 els indígenes van començar a agrupar-se per a la defensa dels seus drets i poc a poc van veure com aquests s’anaven reconeixent (fins i tot hi ha un sistema de quotes per accedir a la universitat i per a certs càrrecs). El 1996 es va establir la Comissió dels Pobles Indígenes que vetlla pels drets dels gaoshan. Malgrat tot, hi ha 11 grups a Taiwan que reivindiquen la seva condició de gaoshan, però no se’ls ha reconegut, tot al·legant que són molt petits o que estan molt aculturats; es tracta majoritàriament dels grups de les planes, que van patir una major influència han (no mantenen ni tan sols els noms tradicionals).

La disglòssia imposada per les autoritats taiwaneses ha posat en perill les llengües locals. En queden 16 amb nombrosos dialectes, però sembla ser que n’existien més que ja han desaparegut. Cap de les llengües gaoshan supera els 200.000 parlants  i n’hi ha alguna que ja està condemnada com a llengua viva, perquè en aquests moments té menys de 10 parlants. Hi ha molts pocs han que parlin les llengües minoritàries.

Els autòcton pateixen autèntic racisme per part dels han. Els gaoshan tenen un feble nivell educatiu i la taxa d’atur és molt més alta entre ells que entre la resta de la població. Això provoca alts índexs d’alcoholisme i de prostitució, i la mortalitat dels autòctons és molt superior a la de la resta de la població. Disposen de reserves, però es troben en zones de pocs recursos, i molts gaoshan han emigrat a zones urbanes. Algunes enquestes mostren que moltes famílies han es neguen a que algun dels seus fills o filles es casin amb un autòcton, però gràcies a les campanyes en favor dels seus drets sembla que el racisme tendeix a disminuir. Actualment alguns gaoshan sobreviuen gràcies al turisme solidari i s’observa una recuperació dels rituals tradicionals i de la música típica d’aquests grups. A l’illa cada cop hi ha més interès per les cultures autòctones i molts gaoshan han recuperat els seus noms tradicionals.

Darrerament, a Taiwan, més que usar el terme “gaoshan”, que vol dir “tribus de les muntanyes”, va prenent força la denominació oficial de yuanzhumin, que vol dir “els habitants originals”. El 2005 els drets dels indígenes es van desenvolupar mitjançant una llei que establia mesures de protecció per als gaoshan.

Nens gaoshan a l'actualitat, a Nantou, Taiwan