Catazònia. Els caputxins catalans a l’Amazònia

La mostra «Catazònia. Els caputxins catalans a l’Amazònia» ens endinsa en el paper fonamental que, al final del segle XIX i principi del segle XX, van tenir els frares caputxins a les conques amazòniques. No debades, la seva activitat va suposar un gran suport per a les poblacions indígenes de la zona, la cultura i les formes de vida de les quals van documentar a bastament.

La mostra està dedicada especialment a la trajectòria vital del frare caputxí fra Marcel·lí de Castellví. Nascut a l’Alt Penedès, el 1931 va ser destinat a la missió del Caquetà, a la vall de Sibundoy, a Colòmbia, on va crear el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana, inspirat en l’esperit de la Renaixença. Des d’aquesta institució va poder estudiar la llengua i la cultura popular de les poblacions autòctones de la regió. De fet, va fer grans aportacions als camps de la lingüística i l’etnografia.

A partir de les peces de la col·lecció del Museu Etnogràfic Missional Andino-Amazònic dels Caputxins de Catalunya, podem conèixer la feina de fra Marcel·lí de Castellví i la d’altres religiosos que, com ara Fidel de Montclar i Estanislau de les Corts, també van quedar seduïts per l’Amazònia, on es van fer càrrec de les tasques d’evangelització de la població local. A més, van protegir uns indígenes que les companyies del cautxú que operaven a la zona tractaven com a esclaus i hi van exercir un paper gairebé de governadors, aixecant parròquies i escoles i formant al seu voltant nuclis de població estables.

Però, especialment, aquests religiosos van fer palès el valor de la cultura dels pobles entre els quals treballaven. D’aquí provenen les peces d’artesania amazònica exposades a la mostra, entre les quals destaca especialment una tria de delicioses pintures d’animals de la selva i d’escenes de la vida quotidiana dels indis que les poblacions autòctones dibuixaven sobre una fibra vegetal (la yanchama) i que pintaven amb sucs de fruita, llots del riu i carbó.