Retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler. El retorn de dos rodamóns

L’objectiu de la mostra és descobrir les trajectòries artístiques dels creadors catalans Ramon Subirats i Urbici Soler. Constitueix, alhora, un senzill però merescut homenatge que se’ls volia retre des de la ciutat on es van formar i a la qual sempre van voler tornar abans d’acabar els seus dies. Però, com que el seu desig no es va acomplir, amb «Retrats de Ramon Subirats i Urbici Soler. El retorn de dos rodamons» almenys s’aconsegueix que una part de la seva obra pugui tornar a Barcelona, fent bo aquell refrany que diu «roda el món i torna al Born».

De fet, els retrats d’indígenes que tots dos artistes van plasmar encara no s’havien pogut avaluar a Barcelona, malgrat la seva vàlua plàstica i l’aportació etnològica i antropològica que suposen, fins a la presentació d’aquesta mostra, que alhora ha fet realitat el desig dels autors d’ensenyar la seva obra al vell continent, el qual volien conscienciar sobre el tracte inhumà que rebien els pobles indígenes del nou continent.

Ramon Subirats i Urbici Soler van ser dos artistes catalans que van obtenir reconeixement a països sud-americans interactuant i agafant com a model, sobretot, l’entorn i les gents de les terres americanes. Així, el seu vessant indigenista és un dels aspectes més rellevants de la prolífica i variada trajectòria artística d’aquests dos creadors catalans.

Va ser durant la primera meitat del segle xx quan tots dos van recórrer bona part del nou continent amb l’ànim de reflectir, Subirats com a pintor i dibuixant i Soler com a escultor, els tipus racials autòctons amb retrats d’aimares, asteques, huarpes, maputxes, matacos, mixteques, mocovis, quítxues, tarascos, tobes, zapoteques i un llarg etcètera, fent alhora una tasca etnològica i antropològica encomiable.