Festes d'arreu - La (perillosa) caça del formatge de Cooper's Hill

L'últim dilluns de maig, (enguany el dia 28) prop de la localitat anglesa de Gloucester, se celebra una tradició que no només és una curiositat coneguda a tot el món, sinó també una cita en la qual els participants corren autèntic perill. Qui s'anima a caçar un formatge?

I és que la festa consisteix en això, en caçar un formatge de prop de quatre quilos de pes! Tot passa al turó de Cooper (o Cooper's Hill), a la petita localitat de Brockworth on cada any munten una festa que consisteix en agafar un formatge Double Gloucester dels que es fan a la zona i llançar-lo turó avall per una fortíssima pendent. Darrere el formatge corren els participants en la festa que, avui, ja no són només veïns de la zona com passava el segle XIX, quan es va començar a documentar la tradició. Avui vénen a participar en la festa, o com a mínim a veure-la, gent que procedeix dels quatre racons de món. Només cal mirar-se la llista de guanyadors d'uns quants anys per trobar ciutadans i ciutadanes de Nova Zelanda, els EUA o fins i tot del Nepal... I ja és estrany, perquè participar a la festa no està pas exempt de riscos... Sempre hi ha algú que es trenca un os i molta gent es produeix lesions diverses  durant les quatre carreres que s'organitzen cada any. D'aquí que els autoritats hagin mirat de posar condicions estrictes per a l'organització de la festa i que, en no tenir garanties que es respectin, hagin acabat per desentendre's de la celebració que, tot i això, se segueixi celebrant igualment, tan fort és el pes de la tradició... Ara bé, tots els cartells avisen que qui vulgui participar ho fa sota la seva única responsabilitat.

La festa comença a la part superior del turó on un mestre de cerimònies comença repartint galetes, dolços i pastissos entre els presents abans de donar el senyal per a que el formatge comenci a rodar turó avall pels verdíssims prats de la localitat. Després del formatge vindran els homes i dones que miren de no trencar-se una cama mentre lluiten per atrapar la peça que és, a la vegada, el premi que el guanyador s'enduu a casa. Es munten tres carreres durant la jornada per a nens i nenes d'edats diverses, una de protagonitzada exclusivament per les dones, i una de final.

No hi ha un origen clar per aquesta festa que més aviat sembla una broma d'aquelles que, a cop de fer gràcia, han acabat per esdevenir tradició. Però hi ha qui diu que de fet la celebració té a veure amb antics concursos i reclamacions de drets de pasturatge comunitari. I també hi ha qui pensa que el costum de llançar els formatges és una deformació d'una tradició molt anterior que consistia a llançar boles de matolls enceses turó avall en una cerimònia que marcava la fi definitiva de l'hivern i l'inici d'un nou any. Seria, doncs, una celebració de la fertilitat de la terra, cosa que explicaria el costum de repartir dolços entre els assistents, un símbol dels dons de la terra que s'esperen per a la temporada que arrenca.

Potser inspirats en aquesta tradició més antiga, a mitjan segle XX es va començar a celebrar a la localitat d'Stilton, a prop de cent quilòmetres de Londres, una altra carrera, també amb el formatge (un Stilton en aquest cas) com a protagonista... És la Cheese-Rolling de Stilton que, en aquest cas, és prou diferent de l'original. I és que els participants, en equips de quatre, sovint disfressats, han d'empènyer pels carrers (en aquest cas, plans) de la localitat una rèplica en fusta d'un formatge. El premi per als guanyadors, això sí, és una invitació a menjar de franc formatge Stilton (de gust fort) i cervesa en el cas dels homes guanyadors, o bé vi en el cas de les dones.

Segur que, després de conèixer tradicions tan curioses, la propera vegada que obriu la nevera us mirareu el formatge que hi guardeu a dins d'una altra manera...