MediAmbient




Jardins de la Tamarita

Aquests jardins són un bon lloc on anar a reposar i a estar tranquil lluny del brogit de la ciutat, situat just a l'altre costat del mur de pedra i ferro forjat que envolten el jardí , construïdes per guardar un espai que va ser privat i que ara és públic.

Els jardins de la Tamarita són un viu exemple de jardí privat assimilat com a espai i patrimoni públic. És, a més, una de les obres primerenques de Nicolau Maria Rubio i Tudurí. Les successives rehabilitacions fetes en el parc, la darrera al 2009 i Obrir document PDF inaugurada al 2010, han contribuït a mantenir i preservar formes i disposicions vegetals originals així com l'esperit d'un jardí on passejar-s'hi permet posar-se en la pell de la burgesia benestant catalana, els patriarques de la qual van promoure aquests enjardinaments residencials.

Està dividit en dos àmbits diferenciats, un de major classicisme i ordre i un altre que aprofita el pas del torrent del Frare Blanc per oferir una visió més espontània. La praderia que ens fa de frontissa entre els dos espais compta amb un arbre d'interès local de molta vàlua per l'escassetat a Barcelona, un Roure pènol (Quercus robur) centenari de 23 metres d'alçada.

Els jardins són plens d'elements decoratius que li refermen els seus orígens de jardins casolans, petits estanys, amb brolladors, figures de terracota, copes de pedra, marbre i ceràmica convertides en fonts, testos ornamentals, etc. La disposició del parc convida a la passejada tranquil·la i pausada aturant-se en els racons i espais refugi que el vianant troba al llarg del recorregut.

Només entrar ens rep una font i un petit estany emmarcats per una enfiladissa que és un tipus de liana exòtica, la filferrera (Muehlenbeckia complexa). Tot el conjunt dissimula un dels pavellons del jardí i que ara té ús social com a seu de l'associació de veïns i com a edifici de servei.

Al jardí més clàssic i ordenat en parterres d'origen francès hi trobarem profusió de boixos i rosers, replantats per recuperar l'aspecte original del jardí a la darrera rehabilitació. Tot seguit trobem un espai que fa les funcions de placeta, amb una font ovalada, la plaça dels quatre continents, un nimfeu amb la font-gruta cascada i la praderia que ens condueix a la part mes feréstega del jardí.

Els jardins compten amb una gran profusió d'arbustos atapeïts com la murtra (Myrtus communis) que ens acompanya en el recorregut fins a la plaça dels quatre continents. Aquí trobem també troanes (Ligustrum lucidum), llorers (Laurus nobilis) i pitòspors (Pittosporum tobira) de gran mida així com robínies (Robinia pseudoacacia) i plàtans (Platanus acerifolia)

En el nostre recorregut per aquest jardí trobem també teixos (Taxus baccata), tarongers agres (Citrus aurantium), boixos (Buxus sempervirens) i una xicranda (Jacaranda mimosifolia). Ja arribant al torrent del Frare Blanc hi trobem xiprers, cànem de bruixa o acants (Acanthus mollis), cintes (Ophiopogon jaburan), més pitòspors (Pittosporum tobira) i troanes (Ligustrum lucidum), bambús (Phyllostachys bambusoides) i grans til·lers argentats (Tilia tomentosa).

La darrera incorporació al parc és un exemplar molt rar: estem parlant d'un autèntic fòssil vivent, la Wollemia Nobilis . Aquest és un arbre del qual se'n van trobar alguns exemplars aïllats a Australià al 1994. Aquests arbres van viure a la terra fa uns dos-cents milions d'anys, esdevenint uns supervivents de la família de les Araucàries. Es creia que s'havien extingit ara fa dos milions d'anys. Els quaranta exemplars que viuen al parc australià de Wollemi on van ser descoberts han donat peu a un projecte per recuperar l'espècie en jardins botànics d'arreu del món. El nou arbre es troba compartint espai als Jardins de la Tamarita juntament a d'altres espècies curioses com una araucària (Araucaria cunninghamiana), una grevíl·lea o roure sedós (Grevillea robusta), també oriünds d'Austràlia i un faig de fulles porpres (Fagus Sylvatica).

Història

Quan travessem la porta dels Jardins de la Tamarita entrem en una Barcelona que ens transporta als temps en què la burgesia edificava les seves mansions envoltades de jardí a la part alta de la ciutat. En aquest cas es tracta d'una finca de dues hectàrees pertanyent a la família Craywinckel que a principis del segle XX va ser adquirida per l'industrial del cotó Alfredo Mata. Hi va edificar una casa senyorial -avui seu de la Fundació Blanquerna- envoltada de jardins, el disseny de la qual es considera una de les primeres obres de l'arquitecte i paisatgista Nicolau M. Rubió i Tudurí. Mata va construir tres cases més per als seus fills a la part alta de la finca, que actualment no pertanyen als jardins.

Característiques

Districte
Sarrià-Sant Gervasi
Adreça
pg. de Sant Gervasi, 47-49
Accessos
pg. de Sant Gervasi
Superfície
1,4 hectàrees
Horari
de les 10.00 h fins al capvespre
Com anar-hi
Com anar-hi
Serveis
  • Àrea de joc infantil
  • Taules de ping-pong
  • Cicle de música ''Clàssica als parcs'' a l'estiu
  • No és permesa l'entrada de gossos
  • No és permès jugar a futbol
  • No és permès circular en bicicleta
  • L'aigua de les fonts no és potable
Equipaments
  • Fundació Blanquerna
  • Universitat Ramon Llull
  • Associació de Veïns i Veïnes Putxet i Associacio de Veins de Craywinckel
Arbres d'Interès Local

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de creative commons si no s'hi indica el contrari