Quan el món va mirar Barcelona el dia 25 de juliol de 1992, la ciutat es va mostrar oberta, acollidora, vital, participativa. Començaven els XXV Jocs Olímpics d’estiu, els que acabarien sent “els millors jocs olímpics de la història” fins al moment.

A l’esdeveniment hi van participar 172 comitès nacionals i 9.959 atletes, que van competir en 28 esports i 286 especialitats. Feia vint anys que no se celebraven uns jocs olímpics sense cap mena de boicot, i en aquest cas hi van poder participar tots els esportistes que havien aconseguit el seu passaport per als jocs.

La ciutat, i també el seu entorn, van viure una àmplia remodelació per presentar les diferents competicions. Fins a 21 instal·lacions esportives de la ciutat en van ser escenari.

Aquells setze dies, des del 25 de juliol fins al 9 d’agost de 1992, van servir perquè el món conegués més a fons la ciutat, i perquè Barcelona visqués un impuls enorme en una gran diversitat d’àmbits. L’àmbit principal va ser l’esportiu, però també van ser vitals el social, el cívic, el cultural o l’urbanístic. El món va descobrir aquells dies les moltes Barcelones.

Un mes i mig després, es van celebrar els IX Jocs Paralímpics. Entre el 3 de setembre i el 14 de setembre de 1992, més de tres mil esportistes de 83 països van participar en 489 competicions de 16 esports diferents.