La UE estableix nous objectius obligatoris als estats membres per reduir el malbaratament alimentari
La nova legislació del Parlament Europeu marca l’any 2030 com a data límit per reduir un 10% en el processament i fabricació d’aliments i un 30% per càpita al comerç al detall.
El Parlament Europeu ha donat llum verda a una nova legislació històrica per enfrontar el problema del malbaratament de recursos, amb normes específiques i vinculants per als aliments i els tèxtils. Aquesta directiva marca un abans i un després en la gestió de residus a la Unió Europea i obre un ventall d’oportunitats per a ciutats com Barcelona, que ja treballen per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible i just, establint un marc jurídic sòlid per enfortir les nostres accions locals.
Els objectius clau contra el malbaratament alimentari
La nova normativa estableix metes obligatòries que hauran de complir-se a nivell estatal abans del 31 de desembre del 2030:
- Un 10% de reducció en el processament i fabricació d’aliments.
- Un 30% de reducció per càpita en el comerç al detall, restaurants, serveis d’alimentació i llars.
Aquests percentatges es calculen comparant la mitjana anual de malbaratament alimentari generat entre 2021 i 2023, un any de referència més actualitzat que el plantejat inicialment.
Impuls a la donació d’aliments: un eix central
A petició del Parlament Europeu, la llei obliga els estats membres a prendre mesures per assegurar que els agents econòmics amb un paper rellevant en la generació i prevenció de residus alimentaris (que s’hauran d’identificar en cada país) facilitin la donació d’aliments no venuts que siguin segurs per al consum humà.
Aquest punt connecta directament amb les línies de treball que ja s’estan duent a terme a Barcelona per promoure la gestió d’excedents alimentaris i donar-los una segona vida.
El camí que s’haurà de seguir: adaptació nacional i acció local
Un cop la norma es publiqui al Diari Oficial de la UE, els estats membres disposaran de 20 mesos per transposar-la a la legislació nacional. Així mateix, en un termini màxim de dos anys des de la seva entrada en vigor, cada estat haurà de revisar i adaptar els seus programes de prevenció de malbaratament alimentari per garantir el compliment dels objectius establerts.
Impacte a Barcelona i properes línies de treball
Des de l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea de Polítiques Alimentàries ja treballa en accions per fomentar una alimentació més sostenible i saludable. Aquest nou marc europeu obre l’oportunitat de reforçar iniciatives com:
- Reforçar les donacions dels establiments. Promoure i facilitar accions concretes perquè comerços, mercats i restaurants puguin donar els seus excedents alimentaris de manera àgil i segura.
- Recordar i difondre l’obligatorietat que tenen els restaurants d’oferir als clients la possibilitat d’emportar-se el menjar que els hagi sobrat, una pràctica ja regulada a Barcelona.
- Sensibilització ciutadana. Engegar i potenciar tallers i campanyes de comunicació adreçades a la ciutadania per conscienciar sobre la importància de reduir el malbaratament a les llars, on es genera un gran volum de residus.
- Desenvolupament d’un model integral de gestió d’excedents. Treballar en una proposta global per a la ciutat que optimitzi la recollida i redistribució d’aliments, amb projectes pilots en espais de referència com el Mercat de Sant Antoni.
Segons dades de la Comissió Europea, cada europeu genera de mitjana 132 kg de residus alimentaris a l’any. Amb aquesta nova legislació, la UE fa un pas ferm per avançar cap a un sistema alimentari més just, sostenible i alineat amb els objectius de reducció del malbaratament i de lluita contra el canvi climàtic.