Xarxes estatals i internacionals
Barcelona és una metròpolis amb un alt consum d'aliments, majoritàriament externs, cosa que sovint ignora els impactes ecològics i socials de les seves cadenes de subministrament.
L'entorn urbà manté poca connexió amb els espais productius metropolitans, on s'ha perdut el 80% del terreny agrícola des de 1956. Malgrat que Barcelona va ser Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible el 2021 (una oportunitat per revertir aquesta situació i destacar la relació entre el món urbà i rural, així com per protegir espais agrícoles), l'enfortiment de les polítiques alimentàries continua sent una prioritat.
Aquesta aposta busca resiliència, prosperitat i cohesió social, i és un eix central del Compromís Metropolità 2030. La capitalitat també va evidenciar les desigualtats en l'accés a l'alimentació sostenible i la necessitat de treballar amb una visió metropolitana, incloent la gastronomia i el turisme.
Entre les institucions que treballen a favor de l’alimentació sostenible hi ha el Pla estratègic metropolità de Barcelona (PEMB), una associació privada sense ànim de lucre —promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona—, que identifica les necessitats i potencialitats del territori a mitjà termini, preveu les tendències i amenaces i fa propostes per afrontar el futur en les millors condicions.
En l’actualitat, el PEMB impulsa el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” per a l’elaboració de l’estratègia de la Barcelona metropolitana del futur: el Compromís Metropolità 2030, entre d’altres qüestions, preveu donar una resposta conjunta sobre com ha de ser el nostre model alimentari agafant com a base la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona.
En l’elaboració del Compromís Metropolità 2030, el PEMB ha establert cinc principis que serveixen de guia i donen coherència als projectes i les accions que preveu la nova estratègia:
En l’elaboració del Compromís Metropolità 2030, el PEMB ha establert cinc principis que serveixen de guia i donen coherència als projectes i les accions que preveu la nova estratègia:
- Metròpolis dels 5 milions. De la mateixa manera que l’any 2000 la planificació estratègica va fer el salt de la ciutat de Barcelona al que avui és l’AMB, en la nova estratègia s’hi incorpora el conjunt del territori metropolità, la ciutat real: la metròpolis dels 5 milions, la regió metropolitana de Barcelona (RMB).
- Reducció de les desigualtats. S’adopta com a objectiu central la reducció de les desigualtats i de la segregació urbana, en un context d’emergència climàtica i el món postpandèmia.
- Quíntuple hèlix. En l’elaboració de l’estratègia s’aposta per un procés de reflexió i actuació col·lectiva en el qual participen: Administració pública, acadèmia/recerca, sector privat, ciutadania i mitjans de comunicació.
- Proactivitat i positivisme. Es fixen objectius ambiciosos i transformadors, però també clars i mesurables, per assolir en l’horitzó temporal del 2030, en forma de missions.
- Treball col·laboratiu i inclusiu. Les organitzacions implicades en el procés però també la ciutadania en general en seran les protagonistes. L’objectiu? Entendre, atendre i incorporar diferents mirades sobre el desenvolupament metropolità, recollint una àmplia diversitat de visions, coneixements i interessos.
Dins d’aquest marc estratègic metropolità, neix la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM)Obre en una finestra nova, fruit d’un procés de col·laboració i cocreació en el qual han participat més d’un centenar d’entitats i persones durant els anys 2017-2019.
La carta és un instrument de coordinació estratègica per al desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. Dona suport i reforça els processos que s’esdevenen a escala local per a la transició cap a un model de més sobirania alimentària, que enforteixi la resiliència d’un sistema alimentari més just, segur, sostenible i saludable, format per criteris socials, ecològics i de proximitat.
L’adhesió a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona suposa la vinculació de les institucions i organitzacions signants amb el Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes i la voluntat de col·laboració en el bon desenvolupament de les activitats associades al projecte Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
Dins d’aquest marc estratègic metropolità, neix la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona (CARM), fruit d’un procés de col·laboració i cocreació en el qual han participat més d’un centenar d’entitats i persones durant els anys 2017-2019.
La carta és un instrument de coordinació estratègica per al desenvolupament de polítiques alimentàries en clau de regió metropolitana. Dona suport i reforça els processos que s’esdevenen a escala local per a la transició cap a un model de més sobirania alimentària, que enforteixi la resiliència d’un sistema alimentari més just, segur, sostenible i saludable, format per criteris socials, ecològics i de proximitat.
L’adhesió a la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona suposa la vinculació de les institucions i organitzacions signants amb el Pacte de Milà de Polítiques Alimentàries Urbanes i la voluntat de col·laboració en el bon desenvolupament de les activitats associades al projecte Barcelona, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible 2021.
Pacte de Milà
En un món globalitzat i amenaçat per l’emergència climàtica i ecològica global, les desigualtats i les pandèmies, els actuals sistemes alimentaris tenen el repte de proveir de menjar segur, local, ecològic, divers, just, saludable i nutritiu a tothom. Les ciutats són els principals protagonistes d’aquest repte: territoris que acumulen la meitat de la població del planeta i que no produeixen el que mengen.
C40 - Grup Sistemes Alimentaris
Barcelona forma part del C40, la xarxa mundial que agrupa les principals ciutats del món compromeses amb les accions urgents necessàries per afrontar l’emergència climàtica. Les ciutats membres del C40 representen 700 milions de persones i una quarta part de l’economia mundial. A través de la col·laboració i la innovació, els alcaldes i les alcaldesses de les ciutats del C40 tenen la determinació de complir els Acords de París subscrits pels estats l’any 2015: limitar el sobreescalfament global del planeta i construir comunitats saludables, sostenibles, equitatives i amb més resiliència.
El C40 treballa per àmbits i Barcelona participa activament en el grup de treball sobre sistemes alimentaris, en el qual s’aporten idees i recursos per impulsar solucions climàtiques des de la transformació del sistema alimentari, com per exemple que els residents mengin més opcions vegetals o que redueixin el malbaratament alimentari. El 2019, el C40 va impulsar la Declaració de les Ciutats per a una Bona Alimentació (C40 Good Food Cities Declaration), signada per 14 ciutats, entre les quals Barcelona. El 2021, el C40 també va impulsar el Repte de Barcelona per la Bona Alimentació i el Clima (The Barcelona Challenge for Good Food and Climate), una crida als municipis nacionals i internacionals i als seus habitants perquè assumeixin una sèrie de compromisos encaminats a transformar els seus sistemes alimentaris fent-los més justos, saludables i resilients enfront de la crisi climàtica.
Eurocities - Grup Sistemes Alimentaris
Barcelona també forma part d’Eurocities, una xarxa de més de 200 ciutats en 38 països que representen 130 milions de persones i que treballen per assegurar una bona qualitat de vida per a tothom. En el marc de la xarxa, treballem amb el grup de sistemes alimentaris en el qual ciutats de tot Europa comparteixen experiències i coneixements sobre com impulsar els sistemes alimentaris sostenibles des de les ciutats, atorgant menjar saludable, sostenible i accessible per tothom, protegint la biodiversitat i lluitant contra el malbaratament alimentari.
Xarxa de Municipis per l'Agroecologia
Barcelona forma part de la Xarxa de Municipis per l’Agroecologia, una aliança d’entitats locals d’arreu de l’Estat espanyol que impulsen polítiques alimentàries basades en els principis de l’agroecologia.
Es tracta d’un espai de treball col·laboratiu on els municipis membres comparteixen coneixement i experiències, acorden plans d’acció i defineixen models de funcionament per avançar conjuntament cap a sistemes alimentaris més sostenibles, justos i locals.
Entre les iniciatives destacades, la Xarxa ha impulsat —amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona— el Repte de Barcelona per la Bona Alimentació i el Clima (The Barcelona Challenge for Good Food and Climate), una crida adreçada a ciutats i ciutadania, tant a escala estatal com internacional, per assumir compromisos concrets que transformin els sistemes alimentaris i els facin més saludables, equitatius i resilients davant de la crisi climàtica.
