Alimentación Sostenible

Aporten vitamina A, vitamina C, vitamina K i quantitats menors de vitamines del grup B, com la vitamina B3. En relació amb els antioxidants, els préssecs tenen alfacarotè, betacarotè, betatocoferol o betacriptoxantina. També tenen vitamina E o alfatocoferol, fòsfor, magnesi, ferro, zinc i coure. Els antioxidants són substàncies que estan presents fonamentalment en verdures i fruites i que contribueixen a reforçar el sistema immunològic.
Els préssecs contribueixen a disminuir el colesterol: com que contenen compostos fenòlics a la pell i polpa ajuden a regular els nivells de colesterol LDL —el dolent—, i augmenten l'HDL, el colesterol considerat bo.

Rics en potassi: aporten gairebé 200 mg de potassi, un nutrient essencial per al metabolisme dels carbohidrats i l'equilibri electrolític.
Els préssecs, pel seu contingut en magnesi, són una ajuda contra l'ansietat i l'estrès. Ajuden a regular el sistema nerviós. 
Pel seu contingut en retinol o vitamina A, els préssecs ajuden a mantenir la pell sana, ja que ens defensen de l'acció dels radicals lliures. El seu contingut en vitamina C i antioxidants, com la zeaxantina i la luteïna, també exerceix un efecte beneficiós per a la pell.
Aquestes fruites aporten calci i fòsfor, dos minerals importants per a la bona salut dels ossos i les dents. El fòsfor i el calci interactuen en el manteniment i la reparació dels teixits corporals i la prevenció de l'osteoporosi.

La millor època per consumir préssecs és entre els mesos de maig i agost.

Els podem conservar a temperatura ambient, però si els posem a la nevera aconseguirem allargar la seva caducitat uns quants dies.

Aquesta fruita la podem consumir de moltes maneres, però sempre s’aconsella menjar-se el préssec fresc perquè conservi totes les seves propietats nutricionals i organolèptiques.  Tot i això el podem processar per fer-ne diferents elaboracions:

Puré: triturar-lo per poder fer un coulis, una mousse, etc.
Compota: cuinar-lo amb un xarop i consumir-lo a trossos o triturat un cop cuinat.
Melmelada: cuinar-lo amb sucre i reduir-lo fins a aconseguir una textura densa per la caramel·lització del sucre, l’evaporació de l’aigua i la gelificació de la pectina amb l’ajut de l’àcid que la mateixa fruita conté.
Cuit al forn: dins d’una recepta de rebosteria, com una coca de préssecs, un pastí Tatin de préssecs, un crumble o un peach pie.

Si està en el seu punt òptim de maduració és una delícia tot sol, amb la pell ben neta. Es pot afegir en pastissos o coques, igual com l’albercoc i/o les prunes. En podem fer melmelades variades barrejat amb altres fruites, com ara la taronja o la llimona, que li donarà un punt àcid. Si estan molt madurs, se’n pot fer un coulis o salsa per acompanyar algun formatge fresc, o gelats afegint-hi una mica d’aigua, sucre i algun licor i deixant reduir una mica al foc. També podem batre’l sol o acompanyat d’altres fruites i fer-ne gelats.