La cerimònia inaugural de CULTUROPOLIS va encetar el debat i la reflexió de quatre dies entorn dels drets culturals

La sala Paral·lel 62 –antiga sala Barts– , adquirida per l’Ajuntament i convertida en la nova Casa de Cultura de Barcelona, va acollir ahir l’acte inaugural de CULTUROPOLIS, les primeres Jornades Internacionals pels Drets Culturals que durant quatre dies portaran a la ciutat la reflexió sobre aspectes com el treball digne, l’accés, la diversitat, la participació o la igualtat en la cultura. Aspectes i molts altres constitueixen els drets culturals, l’objecte d’aquestes jornades que ens conviden a debatre, formular-nos preguntes, discutir respostes, cercar solucions, compartir experiències i punts de vista fins al pròxim dissabte.

La cerimònia inaugural va comptar amb parlaments de representants polítics i de diverses institucions. Fou introduïda per la performer Alba Rihe i l’actriu Gloria Ribera, també dinamitzadores de les presentacions de projectes de CULTUROPOLIS els dies 17 i 18. En el seu pròleg teatralitzat amb clau d’humor, van plantejar el concepte de drets culturals com quelcom abstracte, que convida a cavil·lar, però que és inherent a tota persona: “la cultura és com el cul, tothom en té una”. Ambdues van donar pas a les ponències de la vetllada.

El tinent d’Alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament, Jordi Martí, va obrir la jornada recordant Eduard Miralles i Eduard Delgado per la seva concepció pionera d’actuar en la cultura des d’una manera comunitària. Martí va recordar que Barcelona, junt amb Madrid, és capital cultural i científica de l’Estat, però també va subratllar que això una ciutat ho pot ser “quan és capaç de garantir els drets culturals de tota la ciutadania”. Perquè això sigui així, explicà, les polítiques públiques han de garantir la igualtat d’oportunitats, abordar biaixos existents en qüestions de gènere, d’origen i culturals, facilitar els espais col·lectius, enfrontar els reptes que planteja la digitalització i afavorir unes condicions de treball dignes dins del sector cultural.

En aquest context, el Pla de Drets Culturals de Barcelona fa una planificació de les polítiques públiques municipals en la matèria per aterrar-les en nou mesures de govern i més de cent accions, tal com va explicar Daniel Granados, delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament de Barcelona i impulsor d’aquest document. Un conjunt d’accions que impliquen el gruix de la societat: “les polítiques públiques no només les fa l’administració pública sinó tot el teixit cultural”. A més, si fins ara s’ha vetllat per garantir el dret a accedir a la cultura, el Pla afegeix la perspectiva de contemplar el dret a la participació, és a dir, el dret a la generació i reconeixement de tota cultura, i ho fa des de dos vessants: la participació de la ciutadania i del sector cultural.

Per garantir els drets culturals, no podem abaixar la guàrdia. Així ho va manifestar Tere Badia, secretària general de Culture Action Europe, posant-ho en el context d’una pandèmia que ha incrementat la precarietat del sector, en una època de desigualtats, amb una guerra com la d’Ucraïna i una crisi ambiental global: “no podem oblidar la fragilitat d’aquells drets que pensàvem que estaven conquerits, però que sempre estan per defensar”. Segons Badia, “avui ens trobem en una situació més injusta, desequilibrada i escassa que la que teníem fa un parell d’anys, i necessitem debats valents que ens ajudin a identificar i abordar els obstacles per al canvi, per això aquestes jornades sobre els drets culturals tenen una especial rellevància”.

Per avançar cap a aquest canvi, la xarxa de Ciutats i Governs Locals Units, del Comitè de Cultura de la qual és coordinador Jordi Pascual, té la missió de lligar ciutat, cultura, democràcia i desenvolupament. “Creiem que els drets humans són el marc que garanteix que tothom s’impliqui en la conversa per definir el nostre futur, també en l’àmbit cultural”. Per a Pascual, és impossible entendre i transformar el món sense que la cultura sigui un component explícit i, d’aquí, que acabés llançant la pregunta a l’aire de quan podrem comptar amb un divuitè ODS dedicat a la cultura.

L’acte central de la jornada el va posar un diàleg on es van abordar els drets culturals des de les visions global i local. Moderada per la periodista Tania Adam, la conversa fou protagonitzada per la mirada a escala macro de la relatora especial de l’ONU en l’àmbit de drets culturals, Alexandra Xanthaki, i la perspectiva de ciutat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Segons Xanthaki, “avui donem per fet que la cultura és una forma de vida i no hi ha una cultura sinó que n’hi ha moltes i totes elles interactuen”. Per a la relatora de l’ONU, el principal repte és la implementació del dret a participar, sobretot entre els col·lectius i comunitats marginals, la qual cosa també implica el reconeixement de totes les formes de cultura. En la conversa de la relatora amb Colau es va posar èmfasi en el fet que aquesta participació emplaça les persones a ser les protagonistes de la cultura en lloc de les institucions, i que és precisament la diversitat (social i cultural) la fortalesa per combatre les injustícies i defensar la democràcia.

El colofó de la jornada el posà la fusió de música electrònica, projeccions i cançó tradicional catalana amb perspectiva feminista de Joana Dark. El recital va reflectir allò què es cantava sobre la dona antigament, així com allò que cantaven les dones en aquella època. Una mirada al passat per fer aflorar una cultura femenina silenciada i per obrir, des de l’exemple, les portes d’unes intenses jornades de CULTUROPOLIS que ens portaran a reflexionar –i també a exercir i celebrar– els nostres drets culturals.