Una mesura per reforçar el paper dels equipaments museístics i patrimonials

Entre les accions previstes hi ha l’ampliació de la presència digital als museus, la revisió crítica de les polítiques de col·lecció, i l’enfortiment de la relació amb altres agents, com centres educatius i fàbriques de creació.

14/12/2022 - 18:00 h - Cultura i lleure Ajuntament de Barcelona

Museus de ciutat: innovació, educació i dret a participar en el patrimoni cultural de Barcelona” és una de les nou mesures que inclou el Pla de Drets Culturals de Barcelona. La mesura recull projectes i línies d’actuació per reforçar el paper dels equipaments museístics i patrimonials com a agents clau en la defensa dels drets a la participació cultural, la difusió, el coneixement, la conservació, la memòria i la representació.

Per aplicar la perspectiva dels drets culturals cal incorporar, en el paper dels equipaments museístics i patrimonials municipals, noves vies d’accés de la ciutadania, promovent accions de foment de la creació i les pràctiques culturals i generant noves governances que fomentin l’articulació comunitària i territorial. En aquest sentit, els objectius de la mesura són:

– Desenvolupar un pla d’impuls dels museus de Barcelona, promogut des de l’Institut de Cultura de Barcelona.

– Facilitar plataformes que consolidin l’intercanvi de mirades i fomentin la participació i la creació col·lectiva, incloent-hi la recerca i l’experimentació cultural i artística.

– Fer de l’educació un eix vertebrador de la programació i l’acció dels museus i el patrimoni cultural en general de la ciutat de Barcelona.

– Incorporar nous models de creació i producció en què es faci efectiva la hibridació de disciplines, d’agents i de formats.

– Millorar i potenciar la rendibilitat científica a través del coneixement de les col·leccions i els béns patrimonials públics.

– Millorar les condicions d’accés i l’impacte social dels museus i el patrimoni a la ciutat.

L’obertura dels equipaments afavorirà l’intercanvi de reflexions entre la ciutadania, implicarà la comunitat de manera transversal, ha de revertir en la millora del sentiment de pertinença i contribuirà a millorar l’índex de participació en les pràctiques culturals dels barris de la ciutat gràcies a l’exercici de transparència i proximitat.

Les línies d’acció

Impulsades per la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura, i la xarxa de museus i centres patrimonials de la ciutat, tant els propis com els consorciats i les fundacions, amb la col·laboració de la Regidoria de Memòria Democràtica, les línies d’acció previstes tenen un pressupost, des d’abans de la publicació de la mesura fins a l’any 2023, de 24.866.766 €. Són les que segueixen a continuació:

1. Dret a un relat patrimonial coordinat.

a) Patrimoni BCN en línia. Es consolidarà i ampliarà la presència digital dels museus de Barcelona a través de la creació d’una plataforma (Patrimoni BCN) que presentarà i promourà la informació i el contingut dels museus de manera clara, ordenada i conjunta per assegurar l’accés a la informació i la interacció per a tota la ciutadania.

b) Impulsar la creació d’una taula de coordinació dels museus de la ciutat. Permetrà implementar mesures organitzatives, comunicatives i de programació de manera efectiva.

c) Harmonització de les polítiques de col·leccions. Validació i publicació dels documents explicatius de les polítiques de col·leccions de cadascun dels museus municipals, amb la projecció final de definir una política de col·leccions global de l’Ajuntament de Barcelona.

2. Dret a la participació, la creació i la recerca als museus.

a) Inici del disseny del programa Àgora Museus. Ha d’esdevenir un espai permanent de participació, consulta i intercanvi on la ciutadania pugui accedir per fer-hi diferents propostes de programació i articular projectes i estratègies vinculades al context territorial de cada museu.

b) Incorporació de serveis de mediació als museus municipals. Es posaran en funcionament dos serveis de medicació cultural com a prova pilot al Museu Etnològic i de Cultures del Món i al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per avaluar l’impacte i detectar reptes abans d’avançar en la implementació d’un servei de mediació al conjunt de la xarxa.

c) Consolidar i ampliar el programa Creació i Museus. Continuar creant propostes conjuntes amb les fàbriques de creació i altres espais de creació de manera continuada amb impacte social i cultural.

d) Els museus dins el sistema de residències. Articular un sistema municipal de residències de creació que permeti unes condicions de treball millors per a les persones creadores i que obri portes a la mobilitat internacional.

e) Pla de millora del coneixement de les col·leccions. Aquesta línia d’acció busca la generació de coneixement i poder-lo traduir a través d’un llenguatge discursiu comprensible, proper i divulgatiu a la societat.

f) Centre de Col·leccions dels Museus de Barcelona (espai de reserva compartida). Disposar d’un espai o equipament mancomunat ha d’aportar les millores indispensables en les condicions de conservació de les col·leccions tant pel que fa a l’espai com a les possibilitats de creixement. El nou CCMB generaria noves oportunitats. La centralització d’espais i serveis ha de permetre una economia d’escala pel que fa a la dotació i l’equipament tècnic dels espais.

g) Avaluació de les polítiques de preus dels museus municipals. Es treballarà en una avaluació de les polítiques de preus i bonificacions que actualment tenen els museus municipals per potenciar l’accés tant en nombre com en diversitat de públic i participants.

3. Dret a museus amb compromís educador.

a) Creació de la Taula Educació i Museus. La Taula ha començat a treballar aquest 2022 per acordar les estratègies educatives que els museus han d’impulsar per ajustar-se a les metodologies educatives de les escoles. Cal consolidar aquest espai de treball i ampliar-lo incorporant també els museus consorciats i privats de la ciutat i incrementant el nombre i la diversitat de professionals i personal docent que hi participa. La Taula treballarà de manera coordinada amb el Consell d’Innovació Pedagògica, que depèn des de 2022 de l’Institut de Cultura de Barcelona i que gestiona i impulsa la Plataforma d’Activitats Escolars (PAE).

b) Dissenyar programes de col·laboració regular entre museus i centres educatius. Un exemple a seguir és el “Patrimonia’m”, en funcionament des del 2019, mentre que en el curs present s’està fent un programa pilot d’acollida temporal als centres educatius públics (escoles d’educació primària i secundària) d’obres del fons d’art contemporani de la ciutat, creades per artistes en actiu. El programa inclourà la instal·lació i l’exposició de les obres als centres educatius i el desenvolupament d’un programa públic amb la participació activa dels creadors i creadores i de la comunitat educativa de cada escola o institut participant.

c) Foment del paper dels museus en l’educació al llarg de la vida. Cal avançar en la relació dels museus amb altres agents educatius (universitats, centres de formació professional, entitats d’educació en el lleure, escoles de dansa i música), socials (associacions culturals, socials, veïnals, entitats del tercer sector) i artístics.

4. Dret a un sistema museístic de qualitat.

a) Nous sistemes d’anàlisi d’usos dels museus municipals. Cal consolidar un model d’administració propera, transparent i eficient a través de models d’avaluació quantitativa i qualitativa als museus locals que asseguri la millora continuada i adaptada a la realitat social. En aquest sentit, l’Observatori de Dades Culturals de l’Institut de Cultura fa temps que treballa en sistemes d’indicadors i metodologies de recollida de dades per dotar els museus i el conjunt de l’Ajuntament de dades i informació rellevant sobre l’impacte dels espais museístics en el conjunt de la ciutat.

b) Pla d’inversions per als equipaments museístics i patrimonials municipals. Actualment està aprovat un pla d’inversions fins a l’any 2024 que inclou tota una sèrie de recursos destinats a millorar els equipaments museístics i patrimonials municipals. La planificació de les inversions és l’eina que ha de permetre estipular la freqüència, la quantitat i l’import de les inversions en els equipaments museístics i patrimonials basant-se en criteris com ara necessitat, urgència, idoneïtat, etcètera.

c) Consolidació i ampliació de la metodologia dels plans per incorporar la perspectiva de gènere als museus municipals. Des del 2020, la Direcció de Memòria, Història i Patrimoni de l’ICUB, en col·laboració amb la Direcció de Serveis de Gènere i Polítiques del Temps, està impulsant i acompanyant el procés d’elaboració d’un pla estratègic per incorporar la perspectiva de gènere a cadascun dels museus i centres patrimonials municipals.

d) Clàusules socials als museus municipals. Es crearà un grup de treball format per personal municipal i professionals externs amb l’objectiu d’establir una sèrie de clàusules socials adaptades als diferents tipus de serveis i activitats culturals que l’Institut de Cultura contracta.