Esteu aquí

ENS ENDINSEM EN EL BAM 2022 AMB L’AFLUENT

17 agost, 2022

Per segon any consecutiu, L’Afluent, com a direcció artística del Festival BAM, s’encarrega de la programació del festival. És per això que hem parlat amb elles per conèixer què hi ha darrere del cartell d’enguany i quins missatges es troben amagats a tots els noms que el conformen.

 

Parleu-nos en global. Què voleu transmetre amb tot el conjunt de propostes del cartell del BAM 2022?

 

A cada nova edició del BAM busquem explorar noves línies de programació que englobin les músiques del present i que, a la llarga, puguin ser una bona retrospectiva del moment en el qual ens trobem i tota l'activitat cultural que el conforma. En ser la part alternativa de La Mercè, també se’ns permet atrevir-nos fort i experimentar més.

 

Aquesta vegada continuem donant suport a l’autogestió, però també per mitjà de la col·lectivitat, ja no tan sols artistes que treballen des del DIY, sinó col·lectius sencers que s’hi configuren al voltant i organitzen les seves pròpies festes a espais de la ciutat. Això ens condueix no només a la cultura club, que, com el seu nom indica, és una part crucial de la cultura en si, sinó també a les músiques extremes que han treballat molt des de l’extraradi i en alguns casos han aconseguit arribar a circuits més mainstream.

 

A part d’aquestes tres línies (autogestió, músiques extremes i club i col·lectivitat) hem treballat també amb el nou pop urbà, tots aquests artistes que neixen del paraigua fluid i versàtil de les anomenades “músiques urbanes” fins a convertir-se en artistes d’envergadura pop. I amb la nova fornada de propostes que revisiten la tradició (entesa d’una manera molt àmplia) amb els elements del present, com les tecnologies que han fet possible la música electrònica i la producció musical des de casa, és a dir, que sorgeix dels home-studios.   

 

Un dels punts que més destaquen en aquest cartell és la presència de col·lectius i col·laboracions entre diferents artistes i grups. Per què creieu que és important que aquesta col·lectivitat estigui present en un cartell com el del Festival BAM?

 

Començant pel mateix exemple que nosaltres mateixes, amb L’Afluent, som un col·lectiu i és crucial partir d’una visió múltiple per entendre qualsevol context. Col·lectius locals com Jokkoo, TORO, Don’t Hit a la Negrx o Sunkusi són els responsables de gran part de l’oferta nocturna de la ciutat i representen artistes multidisciplinaris que també trenquen amb els formats habituals de DJ set o concert als quals estem habituats. Evolucionar la manera d’entendre la música en directe ha estat un dels nostres principals motors creatius; per tant, si es volia fer una programació col·lectiva com a tal, no podem deixar d’incloure aquests agents culturals tan presents al teixit de Barcelona i donar-los un espai gran dins la programació pública de la ciutat.

 

Tampoc deixeu enrere les músiques tradicionals, però sempre des de la nova visió dels artistes i grups joves i emergents. Què creieu que aporten aquesta joventut i les tendències electròniques i urbanes a la tradició?

 

La tradició no és un element inamovible, a cada nova generació és natural que es reformuli i es generi mitjançant la repetició. Els instruments de cada època, i les condicions socials i estructurals en les quals s’emparen els i les músics, marquen la música que es farà en aquell moment. Per tant, és del tot natural que, havent-se desenvolupat tant la tecnologia que permet l'expansió de la música electrònica, aquesta es manifesti com una nova tradició més que cal tenir en compte. Amb aquesta programació volem transmetre no només l’amplitud de tradicions existents, sinó també que la possibilitat de canviar-les i influir en el futur és a les mans de tots i totes.

 

Una edició més, els projectes independents també estan molt presents. Què significa per a vosaltres que un moviment autogestionat pugui formar part del BAM?

 

Venim de l’autogestió, en l’organització i programació tant d’espais i esdeveniments com dels nostres propis projectes artístics. Cal fer costat a aquests projectes que neixen fora de les estructures principals, perquè són els que alimenten les noves formes de cultura i plantegen nous models on crear i habitar. Per tant, aquesta serà una constant que es repetirà al llarg de les nostres edicions, amb un afany honest de fer-los justícia cultural.

 

La programació del Festival BAM 2022 no està feta per algú que busca un gènere concret. Persones amb diferents gustos i identitats podran trobar diverses propostes amb les quals podran sentir-se reflectides i identificades. Aquest és un dels vostres objectius del Festival BAM?

 

Com a festival públic i gratuït, és important que el màxim de segments de població se sentin representats; per tant, sí que hi ha molts estils musicals concrets que hi són representats, de la mateixa manera que hi ha propostes que trenquen les concepcions que teníem de gènere, entès en el sentit més ampli: gènere musical i també identitat de les persones que el representen a sobre de l’escenari, intentant així canviar les inèrcies globals on sempre es veuen representats els mateixos. Volem evidenciar que la masculinitat cis-heteronormativa i blanca que moltes vegades veiem repetida a les propostes musicals que prenen els escenaris no és la representació de la neutralitat, ni de la normalitat, que és més una entitat plural.

 

Per acabar, de les propostes menys conegudes d’aquest any, quines recomaneu que ningú ens perdem?

 

Ens agradaria destacar la incorporació recent del col·lectiu Catàrsia, que és una agrupació artisticopolítica de descendents asiàtics i comissaria un dels escenaris amb propostes com el cantant Vignesh Melwani, la cantautora Isabella i els DJ sets de Hanakito i Yamamemaru. També la feina del col·lectiu El Bloque TV que, amb l’espectacle Durag, presenta els nous talents més emergents de la diàspora urbana local, o Yessi Perse, que presentarà en exclusiva l’espectacle TOP5 amb un cor de 21 integrants, una solista i una proposta que transcendeix el que entenem per allò humà.

 

A més a més, també destaquem propostes ultraemergents com la de Yeli Yeli, que és el projecte del productor emblema de la música electrònica de Lisboa, Pedro da Linha, amb el cantaor queer Álvaro Romero.