Esteu aquí

ENTREVISTA A L’AFLUENT

30 juliol, 2021

Enguany la direcció artística del BAM ha canviat, i actualment és cooperativa de producció artística ‘L’Afluent’ que s'encarrega de la programació del festival. Hem entrevistat a dues membres de la cooperativa, l'Ikram Bouloum i l'Aïda Camprubí, per conèixer millor el seu projecte i les seves propostes.

 

Presenteu-vos. Què és i què fa l’Afluent?

L’Afluent és una cooperativa musical que es dedica a curar i produir diferents esdeveniments musicals en espais diversos. Tenim una sala, que és on tenim la nostra activitat principal: la sala VOL, al Poblenou. Ens dediquem a la producció d’espectacles i a les curadories, però també, en algun sentit, a l’educació. Replantegem com funcionen les estructures culturals, per intentar canviar-les i no caure sempre en les mateixes dinàmiques. Per això som un equip amb una gran amplitud de mires, de diferents àmbits i diferents generacions.

 

Com va néixer la cooperativa? Feu-nos 5 cèntims dels vostres orígens.

La cooperativa neix el 2017 amb el Sergi Gea, l'Artur Estrada i el Miquel Cabal. Abans treballaven a l'Heliogàbal, i el 2017 van decidir iniciar-se en aquest nou projecte que és l'Afluent, fent una residència a la Fabra i Coats. Poc més tard m'hi vaig unir jo (Ikram Bouloum), i l'Aïda Camprubí va ser l'últim membre en incorporar-se, sempre havia estat en contacte amb l'equip per diversos projectes però va entrar al cent per cent quan vam decidir presentar-nos al BAM.

 

Actualment es compon d'un equip de 5 membres. Quin rol hi té cadascú?

Dins de l'Afluent som tots bastant versàtils. Però l'estructura principal seria: el Sergi, el Miquel i l'Artur treballen més en l'àmbit burocràtic, amb producció, gestió i administració, i nosaltres dues portem la part més artística i de programació, sempre juntament amb la seva visió. Tot i així, no creiem en rols marcats i tota la feina que fem és molt cooperativa. El més interessant és la unió de tots els membres que formem la cooperativa, cadascú té el seu background, i tot i confluir en moltes estètiques musicals, el coneixement propi de cada membre enriqueix el de l'altre.

 

 Quins són els projectes més rellevants que heu dut a terme en aquests anys?

Tenim una sala, que és on tenim la nostra activitat principal: la sala VOL, al Poblenou, on hem dut a terme projectes com Sin Sync. Hem col·laborat amb l’Auditori (en el cicle Sit Back), actualment fem el cicle dels vespres de l’UB, el projecte de En Residència, des del 2017 estem amb el cicle BAM Fabra, que és mensual, entre d’altres projectes més petits. I evidentment, actualment el BAM. Això com a Afluent, a nivell individual tots hem tingut carreres molt longeves.

 

 Ara sou l’equip de direcció artística del BAM. Enhorabona! Quan vau decidir presentar-vos, què us proposàveu canviar del festival?

Una cosa crucial que havia de canviar és el fet que des del 1993 hi ha hagut només directors homes. Creiem que és quelcom que no només havia de canviar, sinó que ja no es pot tornar a perpetuar. A nosaltres, que som una cooperativa mixta, ens agradaria que es comencés a treballar de manera col·lectiva, ja que creiem en la necessitat de donar espai i veu a qui no en té, i això requereix moltes perspectives i experiències vitals diverses, per tal de crear un mosaic polifònic i resilient.

 

Volem saber-ne més. El vostre projecte artístic va ser molt ben valorat per part del jurat, quines són les bases de la vostra proposta?

El primer punt és que mai es repeteixi cap grup, ja que si un mateix projecte ocupa aquest espai dues vegades està traient l'oportunitat a molts altres projectes que estan sortint. També volem replantejar la manera d'unir les diferents propostes artístiques per crear una narrativa que tingui sentit. Dins del que nosaltres ens plantegem hi ha diferents línies: des d'assolir una representació feminista interseccional que abraci totes les estètiques queer i l'herència no-blanca, fins a la cerca de nous gèneres musicals i el seu avenç sociològic i antropològic, així com trobar entre totes aquestes propostes, música feta en català. Quan parlem de diversificació, no només ens referim als artistes, sinó també als segells, promotores i sales. Creiem que també és important que la feina del BAM es complementi i no es trepitgi amb els nostres germans grans de La Mercè i els nostres germans petits d'Acció Cultura Viva.

 

Parleu de pluralitat i inclusió. Com treballeu per millorar la representativitat de certs estils i col·lectius?

La pluralitat i la diversitat és quelcom que marca molt el caràcter de la nostra programació d'una forma gairebé inconscient. Aquesta pluralitat també es veurà molt representada en els formats híbrids i els processos experimentals que vindran en pròximes edicions, així com altres temes com podria ser el transhumanisme. Tenim moltes ganes d'articular noves propostes que encara no s'havien fet, sempre amb coherència i amb una narrativa, per viure la música d'una festa major de forma més accessible. Per altra banda, també treballem amb propostes que vénen molt de les arrels, però portades d'una manera molt avantguardista, artistes que han quedat entre el mainstream i la música intel·lectual. Al cap i a la fi, volem retratar la realitat d'una Barcelona diversa. Una ciutat que, a nivell identitari, és plural, amb moltes nacionalitats i molts antecedents heretats.

 

Una altra pedra angular és la descentralització. És el camí per arribar a nous públics?

La descentralització és un objectiu de cara als següents anys. El que sí que hem fet enguany ha sigut crear escenaris temàtics segons el dia, ja que en època covid és molt més difícil moure aquest circuit de gent. D'aquesta manera, a persones que els interessi una certa estètica musical, en un dia trobin tres propostes que li facin un mapa global d'aquell gènere i pugui quedar-se en aquell escenari. De cara a altres anys, ens agradaria que hi haguera més itineraris que creïn arrels amb el teixit de la ciutat.

 

El BAM es concentra en 3 dies a l’any. Parleu-nos sobre la vostra proposta per donar-li vida més enllà del cor del festival.

La feina de programació que se’ns ha donat és una feina intensa que requereix investigació profunda al llarg de l’any, per estar connectades amb tot el que passa. Enguany hem fet canvis sobretot en dins el line-up, l’any que ve intentarem fer canvis en els formats i expandir el BAM a molts altres espais, i a partir del tercer any, amb tota aquesta feina feta, podrem treballar l’arrelament d’aquests formats dins la ciutat. No és un camí que es pugui fer en una edició, la feina d’arrelar en els barris porta més temps. 

 

Per acabar, com creieu que serà el Festival BAM d'aquí a 4 anys amb tota la feina feta?

M'agradaria molt que, quan acabéssim la nostra feina d'aquí a 4 anys, hi haguéssim molts passos en els quals no es pogués fer marxa enrere. Deixar una herència i una manera de funcionar molt més col·lectiva per poder trobar els canvis que realment necessita la ciutat. Sobretot ens agradaria que aquesta representació d'identitats diverses i de gèneres avantguardistes arreli a la ciutat i faci néixer molts altres projectes, i que el teixit independent pugui créixer amb nosaltres. També voldríem que els espais on succeeixi el BAM, puguin ser espais on succeeixin més coses al llarg de l'any.