A nivell global

Però... la Terra no ha passat per molts canvis climàtics? Per què ens ha de preocupar?

La resposta a aquesta pregunta està composta per diversos arguments que es complementen:

  • Perquè és el primer canvi climàtic causat per l’activitat humana mentre que els anteriors van ser provocats per causes naturals.
  • Perquè és el més ràpid de tots els viscuts fins el moment.
  • Perquè està suposant un increment de la temperatura mitjana que té efectes clars i greus sobre els ecosistemes i les persones.
  • Perquè és injust i provoca desigualtats. No tots els països tenen la mateixa responsabilitat en la generació de gasos amb efecte d’hivernacle i no tots tenen la mateixa capacitat d’adaptació. De fet, els més afectats i amb més dificultats per adaptar-s’hi són els que menys han contribuït al problema. Esdevé, doncs, una problemàtica que depassa els aspectes estrictament ambientals per convertir-se en una qüestió ètica i de responsabilitat.

Quan parlem de gasos amb efecte d’hivernacle parlem només de CO2? Com es mesuren aquests gasos?

Per mesurar els gasos causants del canvi climàtic actual es fa servir una mesura normalitzada que és el CO2 equivalent. Cadascun dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) té un potencial d’escalfament global que indica la seva capacitat de contribuir-hi. La relació és: 1 el CO2, 25 el CH4i 298 el N2O. De manera que la fórmula final és: CO2 + 25xCH4 + 298xN2O = CO2 eq. Així doncs, quan normalment es parla de ‘x’ tones de CO2 es vol referir en realitat al CO2 eq.

Quins són els gasos amb efecte d’hivernacle?

Els gasos amb efecte d’hivernacle es troben de forma natural a la composició de l’atmosfera, però l’activitat humana n’ha fet augmentar la seva concentració natural. Es tracta del:

  • Diòxid de caboni (CO2): se’n produeix en grans quantitats en els incendis forestals i les erupcions volcàniques. L’excés actual és degut a l’ús de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) per obtenir energia i utilitzar-la per fer funcionar els automòbils, calefaccions, centrals tèrmiques, indústries...
  • Metà (CH4): es genera com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera. També als abocadors i a zones humides i pantanoses.
  • Òxid de nitrogen: s’allibera dels adobs dels conreus, dels excrements i del bestiar.
  • Vapor d’aigua.
  • Gasos directament originats per l’activitat humana: Clorofluorocarbonis (CFC) d’origen industrial, emprats en circuits d’aire condicionat, esprais, extintors... i hexafluorur de sofre.

Els gasos amb efecte d’hivernacle són doncs gasos contaminants?

La presència del CO2 i altres gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera és natural i, de fet, és una de les causes que permet la vida a la Terra, ja que manté una temperatura òptima. La concentració d’aquests gasos és fruit d’un equilibri entre les fonts emissores i els embornals (processos que els absorbeixen o fixen els gasos).

El problema no deriva de que siguin substàncies contaminants sinó de que n’estem augmentant la concentració i, per tant, la capacitat de retenció de la calor que reflexa la terra. Des de la revolució industrial s’han incrementat substancialment les fonts antropogèniques, mentre que la major part d’embornals (oceà, vegetació, litologia) tenen un cicle molt més lent. Així doncs, les emissions actuals poden trigar decennis o segles a ser absorbides.

L’ús de combustibles fòssils ha generat tant aquest escalfament global com l’augment de la contaminació atmosfèrica, i per tant, una pitjor qualitat de l’aire. El canvi climàtic consisteix en un fenomen d’àmbit global mentre que la contaminació actua més a escala local quan l’emissió excessiva de certs gasos provoca la seva acumulació en concentracions que ens afecten perjudicialment sobre la salut. Es tracta dels òxids de nitrogen o les partícules en suspensió.

Finalment, quan ens referim a l’ozó també cal diferenciar entre:

  • La pèrdua de la capa d’ozó a l’estratosfera (considerat com ozó ‘bo’ a grans altituds que permet la vida vegetal i animal a la Terra gràcies a l’absorció de la radiació UV) relacionat amb l’ús de compostos de clor com els aerosols, gasos refrigerants, etc.
  • La presència d’ozó troposfèrica a la ciutat (considerat com ozó ‘dolent’ a baixes altituds que causa irritació i perjudica les plantes i els animals a causa del seu poder oxidant, i que a més a més, també és un gas de l'efecte hivernacle). Aquest ozó es forma quan els gasos d'òxid de nitrogen de les emissions dels vehicles i industrials reaccionen amb els compostos orgànics volàtils (carboni que contenen productes químics que s'evaporen fàcilment a l'aire, com ara els dissolvents de pintura).

Efecte d’hivernacle, escalfament global, canvi climàtic… estem parlant del mateix?

L’efecte d’hivernacle és un fenomen natural que permet la vida a la Terra. Té relació amb la capacitat d’absorció i el percentatge de reflexió de la radiació solar en forma de calor i la seva retenció a l’atmosfera pels gasos amb efecte d’hivernacle (CO2, N2O, CH4) que representen l’1% de la composició de l’atmosfera. L’increment en l’emissió d’aquests gasos a partir de les activitats antròpiques produeix l’escalfament global, l’increment de la temperatura mitjana de la Terra (actualment 15ºC) i com a conseqüència, canvis en el clima i altres efectes:

  • Disminució de la neu i el gel (increment de l’albedo)
  • Increment en la temperatura dels oceans (disminució capacitat embornal)
  • Acidificació dels oceans
  • Increment del nivell del mar
  • Increment de fenòmens meteorològics extrems.

Per acabar la relació entre aquests conceptes es pot afirmar, doncs, que el desequilibri que es genera en la composició de l’atmosfera és el que provoca el seu escalfament, aspecte que està suposant un canvi climàtic en tot el planeta.

Es pot ser neutre en carboni o “zero” CO2?

Qualsevol activitat que hagi utilitzat energia no procedent de fonts renovables (solar, eòlica) provoca emissions de CO2. També generen emissions de gasos amb efecte d’hivernacle algunes activitats agrícoles o ramaderes. És, doncs, molt difícil encara trobar productes o serveis “zero emissions”, a no ser que no requereixin energia o que aquesta provingui de fonts renovables. El que sí es pot fer és compensar aquestes emissions, és a dir, calcular la quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle emesos al fabricar un producte o realitzar un activitat (per exemple, un viatge amb avió) i invertir en un projecte que permeti reduir la mateixa quantitat d’emissions.

Petjada de carboni, motxilla ecològica, petjada ecològica… és el mateix? Què ens diuen les etiquetes?

La petjada de carboni d’un producte és el càlcul de les emissions (del carboni) associades a la seva fabricació des de que s’extreuen els seus materials fins que finalitza la seva vida útil. Es tracta, doncs, de grams de CO2eq associats a l’existència del producte o servei en qüestió.

En canvi, quan es parla de petjada ecològica es fa referència a la superfície necessària de la Terra per cobrir les necessitats d’una persona, societat, etc. I en el cas de motxilla ecològica es té en compte també altres elements com el consum d’aigua, emissió de contaminants, ocupació de sòl, etc.

Què implica l’Acord de París?

L’Acord de París correspon a la 21a sessió de la Conferència de les Parts (COP) i 11a sessió de la Conferència de les Parts en qualitat de reunió de les Parts al Protocol de Kyoto (CMP) que va celebrar-se del 30 de novembre al 12 de desembre de 2015 a París, França.

La conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic va concloure amb l'adopció d'un acord històric per combatre el canvi climàtic i impulsar mesures i inversions per a un futur baix en emissions de carboni, resilient i sostenible.

L'Acord de París té per objectiu mantenir l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els impactes del canvi climàtic.

Els resultats de la Conferència de les Parts (COP 21) cobreixen àrees crucials considerades essencials per la política climàtica:

  • Mitigació: reducció de les emissions prou ràpida com per aconseguir l'objectiu de temperatura.
  • Un sistema de transparència i de balanç global i una comptabilitat per a l'acció climàtica.
  • Adaptació: enfortir la capacitat dels països per fer front als impactes climàtics.
  • Pèrdues i danys: enfortir l'habilitat per recuperar-se dels impactes climàtics.
  • Suport: inclòs el suport financer perquè les nacions construeixin futurs nets i resilients.

Més informació

Les energies renovables, són la solució?

Les energies renovables són un pilar fonamental per reduir les emissions del sistema energètic. Ara bé, davant la necessitat d’accelerar ràpidament les taxes de reducció d’emissions cal abordar també altres fronts com:

  • El sistema de producció d’aliments (l’agricultura i la ramaderia tenen un pes important en les emissions de metà i òxids de nitrogen) que actualment augmenten més ràpidament que el CO2.
  • El manteniment i regeneració dels boscos d’arreu del món.
  • Una transformació del sistema social d’una magnitud similar als canvis tecnològics per poder assolir els nivells de mitigació necessaris. Això inclou la manera com treballem, com ens desplaçament i el que mengem, entre altres exemples.

Concretament de Barcelona i el Pla Clima

Què pot fer una ciutat com Barcelona davant d’un problema global com el canvi climàtic?

Les ciutats representen part del problema del canvi climàtic, ja que concentren bona part de les emissions i del consum energètic de tot el món, però per això mateix també són una part clau de la solució.

En termes generals, gran part de les ciutats ja estan rebent els impactes associats al canvi climàtic, com efectes sobre la salut, l’augment de les temperatures, l’agreujament de l’efecte illa de calor, més períodes de sequera i més inundacions, més onades de calor, l’increment del nivell del mar, la disminució dels recursos hídrics... Les actuacions de les administracions locals són molt importants per a la gestió de la qüestió del canvi climàtic tant a nivell local, en la mesura que milloren les condicions de vida de la ciutadania, com a escala global atès que les concentracions urbanes a tot el món engloben ja avui més del 54% dels habitants del planeta i a la Unió Europea un 74% de la població viu en àrees urbanes on es consumeix el 75% de l’energia.

Les ciutats i els seus àmbits metropolitans representen un enllaç intens entre la urbanització, l’ús de l’energia i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. La densitat urbana i l’organització espacial són factors clau que influencien en el consum d’energia, especialment en els sectors del transport i dels edificis.

 

Quin és el sector on es podria aconseguir més impacte en termes de mitigació del canvi climàtic?

El sector de la mobilitat i el transport és el principal emissor de gasos amb efecte d'hivernacle i on cal principalment centrar els esforços. Reduir la mobilitat motoritzada cap a transports alternatius, sobretot cap a ús de transport públic col·lectiu, i incrementar els desplaçaments a peu i en bicicleta, són els àmbits on assolir resultats més significatius i de manera més ràpida. Els edificis residencials, comercials i de serveis també representen un volum significatiu de consum d'energia i emissions. La millora energeètica dels edificis és una altra de les accions prioritàries a impulsar.

Més informació

Quins són els dos reptes més importants que haurà d’afrontar Barcelona en relació al canvi climàtic?

L'augment de les onades de calor i la disminució de la disponibilitat d'aigua per al consum. Les onades de calor seran més nombroses, però també més severes i més llargues. També s’incrementaran les temperatures nocturnes, sobretot als barris més pròxims al litoral. El primer repte a afrontar seran les onades de calor. En els últims 34 anys, la ciutat ja n’ha patit vuit. La de més intensitat va ser l’any 1982, però la més llarga correspon a l'onada de l’any 2003, amb 13 dies de durada.

L'increment de les temperatures nocturnes podrien dificultar el descans i la recuperació de les persones. Els barris situats més a prop del litoral podrien ser els més afectats per l’augment de les temperatures nocturnes. Aquests increments poden comportar conseqüències per la salut, ja que el període de descans nocturn és el moment on les persones es recuperen de tot el dia.

D’altra banda per al 2050 s'espera que es redueixin els recursos hídrics disponibles i que augmenti la demanda un 4%. La ciutat necessitarà 18 hm3 d’aigua addicionals a l'any.

Més informació

Quins són els reptes més importants de justícia climàtica que haurà d’afrontar Barcelona en relació al canvi climàtic?

Des de la perspectiva de la justícia climàtica els reptes més importants que imposarà el canvi climàtic seran afrontar la pobresa energètica, els problemes de salut vinculats a les onades de calor i l'encariment de l’alimentació. Amb el canvi climàtic, i ateses les dinàmiques demogràfiques i sòcio-econòmiques de la ciutat, la població més vulnerable front a la pobresa energètica augmentarà.

Per bé que les previsions a futur parlen de la reducció de la demanda energètica vinculada a la calefacció dels edificis, la demanda de subministraments energètics i hídrics augmentarà amb el canvi climàtic – sistemes de ventilació i refrigeració, higiene corporal i neteja de la roba. Les llars hauran de fer front a una major despesa per cobrir les seves demandes d'electricitat i d’aigua (no de gas). En els propers anys augmentaran les llars amb menors dependents i les llars unipersonals, per raó del creixement dels moviments migratoris i per l’envelliment de la població.

En definitiva, la pobresa energètica s’haurà de redefinir amb el canvi climàtic: es reduirà la demanda energètica per calefacció però augmentarà la demanda d’aigua i d’electricitat per poder ventilar i aclimatar els espais. La població més vulnerable front a la pobresa energètica augmentarà, ateses les dinàmiques demogràfiques i sòcio-econòmiques de la ciutat.