En el marc de la xarxa C40, Barcelona ha liderat un grup de 6 ciutats (Varsòvia, Seattle, París, Londres, Buenos Aires i Salvador de Bahia) per intercanviar experiències sobre la lluita contra la pobresa energètica, la participació de grups vulnerables en una transició energètica justa i la construcció de resiliència comunitària davant les temperatures extremes. Els passats 16, 17 i 18 de maig, Barcelona ha acollit l'ICA Academy amb aquest grup de ciutats per aprofundir en aquests reptes i compartir les millors pràctiques de Barcelona.
L’Acadèmia s’ha obert amb la benvinguda del Regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, i també ha comptat amb la intervenció de la Directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Irma Ventayol. Les presentacions dels representants de les diferents ciutats s’han centrat en projectes i iniciatives per afrontar la pobresa energètica i passar de l’acció global a l’acció local.
El segon dia, els participants han pogut visitar un projecte de rehabilitació d’una Finca d’Alta Complexitat a El bon Pastor, i aprendre sobre el Pla de Barris. Durant la resta de la jornada, les ciutats han compartit diferents experiències sobre com donar suport en la transició energètica a les comunitats en risc.
El tercer i darrer dia de l’Acadèmia, la temàtica central ha estat la transició energètica justa i la construcció de la resiliència de la comunitat davant la crisi. Els participants han visitat una escola refugi (Els Llorers) i la Superilla de Sant Antoni.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, a més de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, han participat també a l’Acadèmia representants de l’Agència d’Energia de Barcelona, del Departament de Resiliència, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i de Drets Socials.
Així, en aquesta trobada, els representants de les diferents ciutats han tingut l’oportunitat de veure de primera mà els projectes i programes que la ciutat de Barcelona ha implementat, com són la xarxa d’espais de refugi climàtic, el treball amb professionals del servei d’atenció domiciliària, el treball amb els Punts d’Assessorament Energètic, la millora del confort tèrmic en residències de gent gran, projectes de salut i clima, de foment de les energies renovables a la ciutat, etc.
Els representants de les diferents ciutats han participat en l’intercanvi de coneixements i han reforçat les seves habilitats tècniques mitjançant el treball en grup i l’escolta d’altres experts tècnics de les diferents ciutats.
Els participants han sortit d’aquesta Acadèmia inspirats amb noves idees sobre la seva capacitat i el seu paper a l’hora de desenvolupar transicions energètiques justes a nivell local i contribuir a construir la resiliència de les seves comunitats davant les crisis.
Barcelona i la Xarxa C40
El mes de juliol de 2021, l’alcaldessa Ada Colau va ser nomenada vicepresidenta europea de la comissió directiva de C40. El C40 és una xarxa formada per gairebé 100 ciutats enfocada en la lluita contra el canvi climàtic i en dirigir accions urbanes que redueixin les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i els riscos climàtics, millorant la salut, el benestar i les oportunitats econòmiques dels ciutadans.
Els municipis membres de la C40 representen 700 milions de persones i una quarta part de l’economia mundial. El lideratge de Barcelona davant la crisi climàtica es va veure confirmat amb aquesta designació, que reforçava el paper que la capital catalana està jugant en l’àmbit internacional. A través de la col·laboració i la innovació, els alcaldes i alcaldesses de les ciutats del C40 tenen la determinació de complir amb els Acords de París subscrits pels Estats l’any 2015: limitar l’escalfament global del planeta i construir comunitats saludables, equitatives i amb més resiliència.
La col·laboració amb la xarxa C40, a través del projecte pilot del Global Green New DEal a Barcelona té com a objectiu contribuir a millorar la resiliència i reduir la vulnerabilitat de les persones al canvi climàtic, enteses com aquella condició que fa que determinats col·lectius siguin menys capaços d’adaptar-se als efectes del canvi climàtic, ja sigui pel seu estatus socioeconòmic (ingressos familiars, condicions d’habitatge, realització d’activitats físiques intenses al carrer), condició (gènere, edat, la soledat) o la salut (persones amb autonomia limitada, amb malalties cròniques, etc.), abordant els reptes de la pobresa energètica i el confort tèrmic inadequat a les llars.
Barcelona ha liderat un grup de 6 ciutats (Varsòvia, Seattle, París, Londres, Buenos Aires i Salvador) per intercanviar experiències sobre la lluita contra la pobresa energètica, la participació de grups vulnerables en una transició energètica justa i la construcció de resiliència comunitària davant les temperatures extremes. El maig de 2022, Barcelona ha acollit l’ICA Academy amb aquest grup de ciutats per aprofundir en aquests reptes i compartir les millors pràctiques de Barcelona.
L’Acadèmia per una Acció Climàtica Inclusiva
L’any 2021, en el marc de la Xarxa C40, es va iniciar un treball col·laboratiu entre les ciutats de Barcelona, Varsòvia, Buenos Aires, Londres, Salvador, París i Seattle, un treball que ha culminat els dies 16, 17 i 18 de maig en un trobada presencial a Barcelona.
Aquesta col·laboració des dels seus inicis ha implicat la participació activa en sessions d’intercanvi de coneixement entre les set ciutats. Els temes tractats durant aquestes sessions d’intercanvi de coneixement han inclòs temes diversos com donar suport a les comunitats més vulnerables i les de primera línia, satisfer les seves demandes energètiques, fer la transició a fonts de combustible més netes i construir la resiliència a les temperatures extremes d’hivern i estiu.
Barcelona fa front a l’emergència climàtica
Davant d’un repte com l’emergència climàtica, Barcelona pren mesures per mitigar les emissions, però també per adaptar-se a tots els efectes que la ciutat ja pateix i que cada vegada patirà més. Barcelona esdevé, així, una ciutat proactiva que fa front al canvi climàtic d’una manera integral, que assumeix la responsabilitat de la seva contribució al fenomen, que sap trobar oportunitats en les dificultats i que s’adapta amb intel·ligència a les noves condicions climàtiques, i tot això genera cobeneficis per a les persones i l’activitat socioeconòmica.
En aquest sentit, a Barcelona tenim un Pla ambiciós. El Pla d’Acció per l’Emergència Climàtica de Barcelona estableix un objectiu de reducció d’emissions del 50% el 2030 respecte els valors de 1992. Aquest objectiu intermedi ha de permetre trencar la dinàmica actual de consums i emissions i arribar l’any 2050 amb valors de neutralitat. Altres objectius que s’incorporen són eliminar totalment la pobresa energètica, incrementar x 5 les instal·lacions de generació solar i rehabilitar més del 20% dels edificis de més de 40 anys.
Aquest pla pretén ser una visió integradora de les mesures per fer front al canvi climàtic, que permeti assolir els objectius del nou Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia i el Clima que va signar l’Ajuntament de Barcelona.
La justícia climàtica
La pobresa i la desigualtat redueixen la capacitat humana per fer front al canvi climàtic, ja que la majoria de les opcions d’adaptació depenen dels recursos. Les sequeres, les inundacions, les onades de calor i altres conseqüències del canvi climàtic afecten més els qui menys capacitat tenen d’anticipar-se als riscos i de recuperar-se, posteriorment, dels danys.
El canvi climàtic és injust, també a Barcelona. La població de Barcelona és especialment vulnerable al canvi climàtic, atesa la seva ubicació geogràfica al Mediterrani, per disposar d’una població molt envellida, i un percentatge molt alt de persones en situació de pobresa energètica. Per això, a banda d’abordar la reducció d’emissions, s’han d’implementar mesures d’adaptació i justícia climàtica. Els reptes per fer front al canvi climàtic passen no només per protegir i restaurar els ecosistemes, canviar les fonts energètiques i adaptar les activitats econòmiques per reduir el seu impacte en el medi. Passen també per enfortir la justícia social, reduir la desigualtat i la pobresa i garantir mitjans de vida dignes per a tota la població.
Impactes desiguals del canvi climàtic a Barcelona
El canvi climàtic afecta la salut i la qualitat de vida, però no afecta tothom de la mateixa manera. Factors com l’estat físic, la salut, l’edat, el gènere, la situació socioeconòmica o les condicions dels entorns on vivim i treballem condicionen el possible grau d’ afectació del canvi climàtic sobre les persones.
Els impactes del canvi climàtic també varien segons el districte de la ciutat, ja que depenen de factors com l’estat dels edificis, la presència i el tipus de vegetació, el percentatge de superfícies impermeables, la densitat urbana, la dispersió de fonts de calor i les condicions socioeconòmiques. A Barcelona, les temperatures diürnes més altes es registren a les Corts, Eixample Esquerra, Nou Barris i Ciutat Vella, mentre que les zones amb les temperatures més baixes es troben a prop de la costa, gràcies a l’efecte regulador del mar. No obstant això, a la nit la situació s’inverteix, amb les temperatures més altes registrades a la costa.
Les onades de calor i les temperatures extremes tenen efectes negatius sobre la salut de les persones i, sobretot, sobre els col·lectius més vulnerables a patir les conseqüències de les altes temperatures, com ara: persones amb malalties cròniques; persones amb problemes de salut com malalties respiratòries, asma, etc.; persones que prenen medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central; dones embarassades; persones amb discapacitat física i/o psíquica que tinguin mobilitat limitada i poca capacitat d’autocora; gent gran; nadons i nens; persones que viuen en condicions socials precàries; i, personal laboral contínuament exposat al sol, entre d’altres. D’aquesta manera, reduir el risc de calor, especialment per als grups més vulnerables, es converteix en un important repte de salut pública i justícia climàtica.
Per altra banda, a Barcelona, s’estima que el 24% de les llars estan en risc de pobresa energètica, especialment als districtes desfavorits de la ciutat, on hi ha un alt percentatge de persones en risc d’exclusió residencial, a més d’una major proporció d’atur i habitatges de baixa qualitat i ineficients. Segons l’Agencia de Salut Publica de Barcelona, la pobresa energètica afecta més les dones i les persones nascudes en països amb nivell de renda mitjà-baix. En quan a la distribució territorial, la pobresa energètica és més present als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
Accions climàtiques inclusives implementades a la ciutat
Amb l’objectiu de millorar la resiliència de la ciutat i especialment de les comunitats més vulnerables al canvi climàtic, des de l’Ajuntament de Barcelona es treballa per garantir la continuïtat dels serveis i l’accés universal als serveis bàsics, garantir el confort tèrmic tant a l’interior dels edificis com a l’espai públic, i millorar i adaptar els serveis a les persones més vulnerables.
- Xarxa d’espais de refugi climàtic
La Xarxa d’espais de refugi climàtic posa a disposició de la ciutadania diferents equipaments municipals i espais verds que permeten a la població refugiar-se de les altes temperatures.
Aquests equipaments (que mantenen la seva activitat ordinària) poden ser interiors com biblioteques, centres esportius, centres cívics, escoles, etc.; i espais verds, com parcs urbans amb un cert grau de predomini de la vegetació i elements aquàtics. Tots aquests equipaments són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i disposen d’aigua i un lloc per seure. Més informació a lloc web de la Xarxa.
- Formació en pobresa energètica i resiliència climàtica per a persones que tenen cura de persones
Hem dissenyat una formació especifica per a persones proveïdores de cures i atenció domiciliaria per promoure els coneixements i habilitats per identificar situacions de pobresa energètica amagada i confort tèrmic inadequat a les llars de persones dependents. D’aquesta manera, les persones proveïdores de cures i atenció domiciliaria poden actuar directament o derivar les persones que atenen a serveis com els Punts d’Assessorament Energètic (PAEs). Les professionals dels Servei d’Atenció Domiciliaria i la Vila Veïna i les persones voluntàries de programes com Radars hi han pogut participar.
Així mateix, s’ha elaborat una guia de facilitació dirigida a les entitats proveïdores de cures per a que puguin replicar la formació amb els seus equips de professionals i persones voluntàries.
A més, aquests tres vídeos, dirigits tant a les persones que ofereixen cures com les que les reben, resumeixen les idees claus del contingut de la formació.
- Reforç dels Punts d’Assessorament Energètic
Barcelona disposa de Punts d’Assessorament Energètic (PAEs) distribuïts per tots els districtes on s’ofereix al conjunt de la població informació sobre com reduir les factures, millorar l’eficiència energètica de les llars i sobre els ajuts disponibles amb aquesta finalitat o per a la incorporació d’instal·lacions d’energia solar als edificis. En alguns casos s’intervé per evitar els talls de subministrament de serveis bàsics.
Des de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat s’ha desenvolupat una formació per enfortir els PAEs per a que puguin oferir informació i assessorament a les persones usuàries sobre aquests temes relacionats amb canvi climàtic:
- Cobertes productives (cobertes verdes, agrícoles, aljub, energètiques)
- Rehabilitació d’habitatges (eficiència energètica)
- Prevenció de riscos per a la salut relacionats amb la calor
- Diagnosi del confort tèrmic a les residències de gent gran i persones amb discapacitat
Barcelona és una ciutat molt envellida (el 21,3% de la població té més de 65 anys), i la població gran es més vulnerable als efectes induïts pel clima, ja que tenen més probabilitat de patir malalties cròniques i una capacitat limitada d’adaptar els seus comportaments i/o ambients ràpidament per mantenir-se frescos.
La gent gran que viu a les residències també pot veure’s afectada durant els episodis de calor. Tenint en compte que la gent gran passa gran part del seu temps a l’interior dels edificis, la seva exposició a la calor es regeix en gran part per l’entorn interior. En el cas d’edificis mal dissenyats, una gestió tèrmica ineficaç i les necessitats i preferències divergents entre el personal i els residents poden contribuir a augmentar l’exposició a la calor amb conseqüències perjudicials per a la salut dels residents més vulnerables.
Des de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, s’ha iniciat una línia de treball que té per objecte conèixer la realitat actual d’aquests espais pel que fa al confort tèrmic.