Climate change affects health and quality of life but it does not affect everyone in the same way. Consequently, the Climate Plan cannot respond in the same way to the effects of climate change on the city and its citizens. The measures it proposes have to prioritise the groups that are the most vulnerable to climate change.

Línies d’acció

1. Taking care of everyone

Improving and adapting services, facilities and people’s homes, especially those of the most vulnerable to climate change.

Measures:

  • 1.1. Provide grants and subsidies for housing energy improvements and prioritise work on the homes of families in vulnerable situations and at risk of social exclusion (annually).
  • 1.2. Promote the figure of the energy adviser to advise and help people to improve their energy consumption habits (2020).
  • 1.3. Strengthen the mobility services for the most vulnerable neighbourhoods and people (public transport, specific mobility services on demand for people with health problems, e-bicing [public bike-hire service] etc.) (2020).
  • 1.4. Strengthen the services for the most vulnerable people at the Citizen Help and Information Offices (OACs) to help prevent the effects of heat and other extreme climate events (2020).
  • 1.5. Improve the social network of elderly people who live alone and reinforce existing projects (vincles, radars, etc.) and specific actions on vulnerable groups in the teleassistance service (2020).
  • 1.6. Launch the “care-work school”, to offer ongoing training for professional care workers and the relatives of dependent persons (2020).
  • 1.7. Study the possibility of creating a carer card to acknowledge the importance of carers, with discounts on public transport and other municipal services (2020).
  • 1.8. Design pilot projects for social superblocks, geared towards providing a comprehensive care service for dependent persons using local homecare service teams (2020).
  • 1.9. Adapt and improve the care services to help people face the impacts of climate change on health (2025)
  • 1.10. Create an advice centre and information space on the care economy (2025).
  • 1.11. Incorporate the climate variable in care work adapting existing services and starting up new ones (2025). (2025).
  • 1.12. Help provide employment for people in emerging sectors linked to the green, solidarity and circular economy, especially the most vulnerable, and give the Labora project an environmental vision (2025).
  • 1.13. Renovate housing improving insulation, replacing obsolete electrical installations, optimising the power contracted and facilitating access to more efficient electrical appliances, paying special attention to the most vulnerable households (2030).
  • 1.14. Reduce the nuisance caused by bad smells by improving waste collection and sewage systems in the event of hot weather (2030).
  • 1.15. Extend the introduction of social superblocks to the whole of the city, expand the local services to groups with dependent persons and strengthen all care services (2030).

2. No cuts

Guaranteeing energy rights for all Preventing gas, water and electricity supplies being cut off, especially for the most vulnerable people.

Measures:

  • 2.1 Promote actions and agreements to ensure the public supply of potable water in the city for everyone, at a fair price and with a guarantee of quality, quantity and continuity (2018).
  • 2.2 Review the domestic sewage tax so it includes discounts for sensitive groups (2018).
  • 2.3 Work on responding to people’s supply needs while improving consumption efficiency, as well as guaranteeing everyone’s basic, essential consumption of potable water, gas and electricity with a special emphasis on people at risk of social exclusion (2018).
  • 2.4 Set up a municipal energy marketing company at the service of everyone (2018).
  • 2.5 Deploy the municipal energy operator which will drive renewable energy production in the city and facilitate its installation in public and private spaces (2020).
  • 2.6 Millorar el coneixement sobre la relació entre pobresa energètica i salut, a través de l’Enquesta de salut i d’estudis específics que proporcionin indicadors (2020).
  • 2.7 Reforçar els punts d’assessorament energètic (PAE) que ofereixen la informació, l’atenció i la intervenció necessàries perquè les persones puguin exercir els seus drets energètics i les companyies no els neguin l’accés als subministraments bàsics. Promoure, des dels PAE, la tramitació dels bons socials, el consum d’energia renovable, la divulgació d’ajudes destinades a millorar l’eficiència energètica de les llars i apoderar la ciutadania per fer un consum responsable i racional de l’energia (2020)
  • 2.8 Promoure i prioritzar l’autoproducció d’energia provinent de fonts renovables i fer-la accessible també a les llars vulnerables (continuadament).
  • 2.9 Promoure “bancs d’energia” que ajudin a cobrir les necessitats de les llars amb vulnerabilitat energètica (2025).
  • 2.10 Estudiar l’impacte que el canvi climàtic pot tenir en el preu dels subministraments bàsics i l’alimentació (2025).
  • 2.11 Garantir l’abastament d’aigua i energia i la continuïtat dels serveis dels equipaments i infraestructures crítiques (centres sanitaris, centres de serveis socials, escoles, residències, etcètera) durant situacions d’emergència (calor extrema, inundació, talls d’electricitat, disponibilitat d’aigua, etcètera) (2030).

 

3. Prevenir la calor

Millorar les condicions de confort tèrmic en edificacions i espais públics de la ciutat i crear una xarxa d’espais de refugi climàtic davant altes temperatures, per garantir la salut i tenir una cura especial dels col·lectius més vulnerables.

Mesures:

  • 3.1 Revisar el Pla d’actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut, en vista dels resultats de les projeccions climàtiques de futur per a Barcelona (llindars d’activació també tenint en compte temperatures mínimes, necessitat de reforçar actuacions i serveis, etcètera), i incorporar la visió del territori i de la seva vulnerabilitat. Establir protocols apropiats per als treballs executats a l’exterior quan la temperatura supera els 30 oC. Avaluar-ne l’efectivitat (2020).
  • 3.2 Identificar espais de refugi climàtic existents i potencials: equipaments públics i privats i espais públics (com parcs i jardins) que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis extrems i establir els serveis que cal que aquests espais ofereixin vinculats a protocols d’actuació per onades de calor, a banda de quantificar els recursos addicionals necessaris (obertura de parcs 24 hores, utilització de patis d’escoles “enverdits”, interiors d’illa, etcètera). Mapar-ne el grau de cobertura per garantir una equitat territorial i tenir en compte els àmbits identificats com a més vulnerables a la calor (2020).
  • 3.3 Prioritzar les actuacions refrescants (més verd, reconversió de llacs i fonts per fer-los accessibles, etcètera) que es facin en els àmbits territorials més vulnerables a la calor (2020).
  • 3.4. Aprofundir en el coneixement sobre com el canvi climàtic afecta la salut i la mortalitat de les persones a cada barri, a través del projecte europeu de recerca finançat per Climate-fit.city on participen l’ASPB i ISGLOBAL (2025).
  • 3.5. Aprofundir en el coneixement del clima urbà amb la implantació d’una xarxa d’estacions meteorològiques fixes (per recollir dades que permetin saber el seu efecte sobre la salut o altres sectors d’interès) i estacions puntuals o mòbils (que permetin avaluar l’efectivitat de les mesures aplicades, com ara la mesura de les variables climàtiques abans i després d’intervencions pilot sobre l’espai urbà, especialment en entorns identificats com a més vulnerables) (2025).
  • 3.6. Crear el programa “Barcelona, ciutat d’ombra”, d’intervenció sobre l’espai públic per generar més zones d’ombra: incrementant la cobertura del verd o a través d’elements de mobiliari urbà, preferiblement multifuncionals (com ara pèrgoles fotovoltaiques generadores d’energia), o elements tèxtils efímers o estacionals. Identificar i mapar els itineraris. Fomentar la creació d’ombra a l’espai lliure privat (2025).
  • 3.7. Crear jardins d’aigua (ruixadors, fonts accessibles, llacs, piscines, etcètera) amb jocs infantils que combinin actuacions permanents amb actuacions efímeres o estacionals. Aquests jardins hauran de ser assumibles pel que fa al consum d’aigua, complir tots els requeriments sanitaris necessaris i estar distribuïts equitativament en el territori (2030).
  • 3.8. Millorar el confort tèrmic dels equipaments de refugi climàtic, intervenint de manera prioritària sobre els que proporcionen servei a població més vulnerable (escoles bressol, escoles, residències, etcètera), sense que això suposi un increment de consum energètic en la mesura del possible (utilitzant mesures passives com ara la ventilació creuada, la millora dels aïllaments, l’enfosquiment –llum natural dissipada– o la geotèrmia per refrigerar, entre altres) (2030).
  • 3.9. Crear nous espais de refugi climàtic (espais verds o equipaments) per garantir la cobertura territorial (2030).
  • 3.10. Reforçar les plantilles dels serveis sanitaris per afrontar les onades de calor (2030).
  • 3.11. Intervenir sobre els paviments i els terrats de la ciutat per incrementar l’índex de reflectància i contribuir a mitigar l’efecte d’illa de calor (2030).