Els mercats municipals, equipaments que fan ciutat

6 octubre, 2015 | Barcelonins, El teu Ajuntament, Insòlit

Els mercats han estat, de ben antic, espais d’intercanvi comercial, però també de relació social. Tradicionalment eren a cel obert i se celebraven de forma periòdica i en espais determinats i especialitzats segons el tipus de producte. En el nomenclàtor de la ciutat encara hi ha alguns noms de places i carrers que ho recorden, com el carrer de l’Oli, la plaça de la Llana o, antigament, la plaça del Blat. Amb la Il·lustració i la desaparició de l’Antic Règim es va obrir la possibilitat d’organitzar els mercats de manera diferent, de portar-los a espais tancats i més ben condicionats. Barcelona va apostar des del principi per uns mercats de proximitat que al llarg dels anys han estat, i ho són encara avui, llocs on es fa ciutat.

L’Ajuntament de Barcelona va començar a reordenar el sistema de mercats a partir de mitjan dècada del 1830, i les lleis de desamortització del 1836 van ser de gran ajuda en aquest sentit, perquè, en una ciutat molt densa i encotillada encara per les muralles medievals, era molt difícil trobar espais on aixecar els primers mercats. Per això va anar molt bé la desamortització de convents com els de Sant Josep i Santa Caterina, al solar dels quals es van construir els mercats que van mantenir el nom dels edificis monàstics, tot i que el de Sant Josep s’ha acabat coneixent amb el nom de Boqueria.

L’Arxiu Municipal Contemporani conserva, entre altres fons, la documentació produïda i rebuda pels òrgans de govern i d’administració de la ciutat de Barcelona des del primer terç del segle XIX i fins a l’actualitat. En aquests fons hi ha tota la documentació relativa a la construcció i l’organització dels mercats municipals, amb mapes, fotografies i, fins i tot, mostres de roba per als uniformes del personal municipal, que formen part de la documentació presentada en concursos públics. Aquesta informació ha servit de base per a una exposició que es pot veure al vestíbul de l’Arxiu, que és al número 4 del carrer del Bisbe Caçador. “Mercats, constructors de la Barcelona contemporània” és el títol d’aquesta exposició, que inclou diversos documents i permet conèixer la relació estreta que hi ha hagut i encara hi ha entre els mercats i la ciutat.

Aquesta exposició mostra com aquells mercats primigenis, aixecats en solars que havien estat ocupats per convents, van néixer pràcticament obsolets, a causa del temps que va costar posar-los en marxa. O com s’ho va fer l’Ajuntament per poder obtenir terrenys. Així s’explica en els textos de l’exposició: “L’expropiació o la compra per part del consistori no va ser l’única forma d’aconseguir terrenys per a mercats. També hi va haver propostes de particulars i societats com la Catalana General de Crèdit, que el 1905 oferia a l’Ajuntament una part dels terrenys de l’illa de cases Provença-Sicília-Nàpols-Mallorca per a un mercat.”

Les condicions que havien de tenir els mercats van estar força clares des del primer moment, i això es veu en diversos plecs de condicions dels concursos, que estipulen que els edificis havien de tenir uns requisits determinats per garantir el trànsit fluid de persones, com una amplada mínima dels passadissos i un accés fàcil des de l’exterior. També s’hi assenyala la necessitat de disposar d’una bona ventilació i un bon sistema d’il·luminació i d’uns equipaments que garantissin la higiene correcta de les instal·lacions, com servei d’aigua, clavegueram i revestiments que facilitessin la neteja de les parades.

A l’hora de plantejar-se el sistema de mercats, Barcelona va fixar-se en el model francès, de proximitat, amb un mercat central i diversos mercats de barri. D’aquesta manera, a la dècada del 1910 tots els grans barris de la ciutat tenien un mercat. I entre els anys 1939 i 1976 se’n van construir fins a 26 més, molts dels quals eren l’únic equipament públic dels barris perifèrics.

L’origen dels mercats és diferent segons el barri. Alguns, com el de la Llibertat i el de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia o el de Sarrià, es van construir quan els barris barcelonins actuals encara eren municipis independents; altres, com el del Guinardó o el de la Sagrada Família, van néixer a partir de mercats a l’aire lliure que s’havien muntat cap a l’any 1934 per eradicar la venda ambulant de comestibles. Alguns projectes no van arribar a tirar endavant, si més no tal com s’havien projectat inicialment, com el Mercat del Porvenir, que, a més, és conegut amb el nom popular de Mercat del Ninot. I alguns han desaparegut, com el de la Sagrera, que ocupava el centre de la plaça de Masadas.

Una de les característiques dels mercats barcelonins és el seu esperit familiar i participatiu. Per moltes parades han passat diverses generacions d’una mateixa família, i entre la clientela també es dóna el cas de més d’una generació que es manté fidel a una parada. Aquest esperit de sociabilitat i bon veïnatge facilita la participació en tota mena d’activitats culturals i cíviques.

Fa anys que els mercats són protagonistes en festes com el carnaval i que participen en les cavalcades de Reis dels barris. I aquest esperit festiu ve de lluny. Ja l’any 1930, concretament el dia 1 de juny, es va organitzar una gran festa dels mercats amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. Es va elegir la reina de cada mercat i la reina de les reines, i es va organitzar una gran cavalcada, molt seguida per la gent, que va sortir de Montjuïc i va arribar a l’entrada del parc de la Ciutadella del passeig de Pujades, on hi ha el monument dedicat a l’alcalde Rius i Taulet. La festa va acabar amb un gran banquet.

Una versió de l’exposició “Mercats, constructors de la Barcelona contemporània” visita diversos mercats de la ciutat, mentre que l’original, al vestíbul de l’Arxiu Municipal Contemporani, pot visitar-se fins a finals de desembre del 2015.

Peus de foto: L’alcalde Baró de Viver i el delegat d’abastaments, el senyor Barrié, durant la inauguració de parades artístiques al Mercat de Santa Caterina. Setembre del 1925. Autor: Josep Domínguez – AFB. | Nova peixateria del Mercat de la Boqueria. Novembre del 1911. Autor: Frederic Ballell – AFB. | Interior del Mercat de l’Abaceria Central de Gràcia. Juny del 1913. Autor: Frederic Ballell – AFB. | Projecte de la façana del Mercat del Porvenir, que no va arribar a construir-se. Any 1923. AMC. | Vista exterior del Mercat de Galvany, al barri de Sant Gervasi. Any 1927. Autor: Frederic Ballell – AFB. | Carrossa a la rua de la Festa dels Mercats. Juny del 1930. Autor: Josep Domínguez – AFB. | Projecte del Mercat del Guinardó. Any 1950. AMC.