Jacques Léonard, el fotògraf dels gitanos barcelonins

31 juliol, 2015 | Barcelonins, Insòlit

L’any 1952 Jacques Léonard, un fotògraf francès, va establir-se a Barcelona després d’enamorar-se de Rosario Amaya, una gitana de les barraques de Montjuïc que feia de model per a pintors. Ell era gitano per part de pare i, un cop acceptat per la família Amaya, va passar a ser un membre més de la comunitat gitana de Montjuïc. Això li va permetre fotografiar aquest col·lectiu des de dintre, però sense deixar de banda la seva mirada de professional que retrata una realitat. D’aquesta manera les seves imatges són un document excepcional de la vida d’aquest col·lectiu barceloní entre les dècades del 1950 i el 1970.

Jacques Léonard va néixer prop de París l’any 1909, fill d’un gitano —un tractant de cavalls molt respectat— i una paia, mestressa d’una casa de costura, tots dos francesos. El petit Jacques no va descobrir que era mig gitano fins als vuit anys, quan van ferir el seu pare a la Primera Guerra Mundial i la mare el va enviar amb els avis paterns. Va viure els seus primers vint anys envoltat de cavalls, i en ocasions, ja des de ben petit (amb només deu anys), fins i tot va posar-se al capdavant del negoci del seu pare.

En els anys de joventut va tenir una vida atzarosa i gairebé de pel·lícula. Als vint anys es va enamorar bojament i va marxar a París a buscar feina per aconseguir diners i poder casar-se. Va treballar com a muntador cinematogràfic, faceta en la qual va fer una bona carrera. L’any 1940, ja casat i amb un fill, va visitar per primer cop l’Estat espanyol per tal de buscar documentació per a una pel·lícula sobre Cristòfor Colom. El projecte no va tirar endavant, però ell va quedar-se al país.

L’any 1942, en tornar d’una estada laboral d’un any a Portugal, va descobrir que la dona li feia el salt amb un important personatge espanyol, i la parella va començar un llarg procés de divorci. Aleshores Léonard es va afegir a la companyia Los Vieneses, amb la qual va visitar Barcelona per primer cop. Aquí va conèixer un antiquari francès de moda entre la burgesia catalana i va aprendre a restaurar mobles. Després de trencar la relació amb l’antiquari per motius econòmics, va acompanyar com a secretari, durant una gira de dos anys, el ventríloc i humorista Robert Lamouret, que havia conegut a la companyia Los Vieneses.

En tornar de la gira, Jacques Léonard va decidir establir-se a Barcelona i treballar-hi com a fotògraf. Aquí Francesc Català Roca li va proporcionar les primeres feines i els primers contactes. Entre els primers encàrrecs hi havia fotografies de celebracions de les famílies benestants de Barcelona; també va treballar per a La Vanguardia, la revista Sant Jordi, de la Diputació de Barcelona, o els Ferrocarrils Catalans, més o menys el que feien els professionals establerts a la ciutat en aquella època.

El que fa diferent Jacques Léonard de la resta de fotògrafs és una part molt concreta de la seva obra: les fotografies, uns tres mil negatius, que va fer sobretot a la població gitana que vivia a les barraques de Montjuïc, al capdamunt del carrer Nou de la Rambla.

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, on està dipositat el fons del fotògraf, va dedicar-li una exposició al final del 2011. Jordi Calafell, comissari de l’exposició “Jacques Léonard. Barcelona gitana”, explica al catàleg de l’exposició: “Estudiant aquest fabulós conjunt de negatius de temàtica gitana, veiem que aquest traspua una clara voluntat de registrar de forma metòdica i exhaustiva tots els aspectes d’aquesta minoria ètnica: el seu territori, els casaments, les festes, els oficis, les revetlles, les peregrinacions, el ball o el ritual de la mort. De fet, es tracta d’un inventari en imatges de tots els aspectes que Léonard considerava essencials per explicar al gran públic què és la cultura gitana, talment com si cada tema fos un capítol de l’índex d’un llibre.”

Jacques Léonard era conegut pels gitanos barcelonins com el paio Chac, i les seves no són les primeres imatges, ni les úniques, que mostren gitanos barcelonins, però les altres són fotografies preparades, captades per fotògrafs paios que “pacten”, d’alguna manera, la imatge que volen fer, i els gitanos posen per a la foto. El cas de Jacques Léonard és diferent: ell va viure i conviure amb els gitanos, era un membre més de la família, del grup, i això li va permetre captar la vida real en la intimitat familiar. I a més, ho va fer amb la capacitat del professional. Són imatges d’un alt valor documental, que mostren la quotidianitat des de dins.

Entre les fotografies de Léonard hi ha retrats, com el de la seva dona Rosario i el seu fill Álex, El Loli, del 1970; casaments, com el d’El Chele i la Lorenza (1960); festes, com la nit de Nadal a la barraca de la tia Maria, la revetlla de Sant Joan a la bodega Ca la Rosita, a l’avinguda del Paral·lel, o la celebració de Tots Sants. També hi ha fotografies de cerimònies força “íntimes”, com la celebració de la vetlla del difunt Indalecio, del 1963.

Les fotos són: Barraca de la Tía María i el Tío Antonio, amb Jacques Léonard. Montjuïc, 1974. | La Rosario i el Loli. Montjuïc, 1971. | Boda de l’Uta i El Baturro, Montjuïc, 1969. | Font Carmen Amaya. Somorrostro, 1960. | La Josefa i la Pili. Montjuïc, 1970. | La Maria amb la seva filla, la Jones. Montjuïc, 1973. Totes són de Jacques Léonard. Copyright: Arxiu Família Jacques Léonard. Les imatges han estat reenquadrades degut al disseny d’aquest bloc.