L’Institut Amatller, un espai de recerca especialitzat en l’art hispànic

9 setembre, 2015 | Barcelonins, Insòlit

L’Institut Amatller es va crear per donar contingut al patrimoni arquitectònic de la Casa Amatller i les col·leccions que hi inclou. Són els objectius principals de la Fundació Amatller, que el 1942 Teresa Amatller va impulsar per conservar el patrimoni que havia reunit el seu pare i ella mateixa.

Antoni Amatller va ser un empresari xocolater, aficionat a la fotografia i col·leccionista de vidre romà. També va promoure la reforma d’un immoble de l’Eixample, la Casa Amatller, obra de Josep Puig i Cadafalch, i va ser un dels pioners que van impulsar el nou moviment que s’estava formant, el Modernisme, amb un estil historicista.

L’arxiu fotogràfic recull aquest interès per la fotografia dels Amatller. El primer director de la fundació va ser Josep Gudiol Ricart, que va proposar-ne les bases. El model està inspirat en la Frick Art Reference Library de Nova York, on hi havia treballat als anys trenta.

El nucli dels béns de la fundació el constitueix l’Arxiu Mas. Adolf Mas va començar un inventari fotogràfic del patrimoni històric artístic del país abans del 1900 i inclou per exemple el catàleg complet de l’obra arquitectònica de Puig i Cadafalch. El conjunt d’aquesta col·lecció ultrapassa els 100.000 negatius. També conserva altres fons, com un arxiu d’arqueologia catalana, que va reunir el mateix Gudiol. L’interès de l’arxiu rau en què moltes d’aquestes obres avui ja no existeixen. La fototeca està organitzada en dos sistemes de cerca, un inventari topogràfic i un catàleg historicoartístic, als quals s’accedeix de manera manual.

L’institut també disposa d’una biblioteca, amb col·leccions tan curioses com la biblioteca de vidre, molt completa fins als anys seixanta.

El repte més gran que té ara mateix la Fundació Amatller és digitalitzar tot aquest material. Esperen poder emprendre aquesta tasca amb els guanys de les visites a la casa, una de les tres joies de la Mansana de la Discòrdia, com es coneix l’illa de cases que conté tres edificis emblemàtics del modernisme, de tres dels arquitectes més reconeguts: la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí; la Casa Lleó-Morera, de Lluís Domènech i Montaner; i la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch.