“Amb la ciència ciutadana es poden anticipar brots de malalties com el dengue o el Zika”

Frederic Bartumeus
06/10/2022 - 14:47 h - Ciència Octavi Planells

Biòleg de formació, actualment és Professor d’Investigació ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i al Centre de Recerca en Ecologia Aplicada i Aplicacions Forestals (CREAF). Junt amb en John RB Palmer, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, i l’Aitana Oltra, experta en divulgació científica i transferència de coneixement al CSIC, van posar en marxa el projecte de ciència ciutadana Mosquito Alert, una app de recollida de dades per al seguiment de l’expansió d’espècies invasores de mosquits, les quals poden actuar com a vectors de certes malalties. Amb ell parlem d’aquest cas d’èxit, de l’ús de dades públiques amb valor científic i del retorn social de la ciència ciutadana.

D’on sorgeix el teu interès pels mosquits?

El 2010 vaig aterrar a Catalunya al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) amb un contracte Ramón y Cajal, després d’un periple d’estades postdoctorals. Un cop arribat vaig començar a treballar amb dades de mosquit tigre per estudiar els factors claus en el procés de dispersió i colonització en la província de Girona, amb dades del Servei de Control de Mosquits del Baix Ter i Roses. El meu equip estava format aleshores per l’Aitana Oltra, en aquella època tècnica de suport a la recerca en Sistemes d’Informació Geogràfica, i en John RB Palmer, investigador postdoctoral amb qui treballàvem en temes de mobilitat humana, mitjançant dades de telefonia mòbil (cosa bastant atípica en aquell moment, encara).

I com decidiu crear una app per fer-ne el seguiment?

Quan va assentar-se la crisi econòmica derivada de la bombolla immobiliària hi va haver una reducció dràstica dels recursos dedicats a monitorar i gestionar les poblacions d’aquest mosquit invasor i transmissor de malalties. Simplement, vaig lligar caps unint elements que fins aleshores estudiàvem per separat. Em vaig preguntar si es podria fer una aplicació de mòbil que ajudés a recollir dades sobre la presència del mosquit tigre en el territori, compensant així l’aturada dels programes de vigilància existents en aquell moment.

Aquest vas ser realment el primer pensament, després vam anar veient que aquesta idea tenia molt més potencial. L’Aitana, en John i jo mateix vam posar fil a l’agulla i hem continuat treballant plegats en el projecte fins avui.

En aquest temps, heu posat el focus en més espècies de mosquit.

Actualment el projectes és ja molt més madur. L’objectiu ara és generar un sistema d’alerta temprana i de vigilància de mosquits transmissors de malalties basat en la participació ciutadana, capaç de donar informació de qualitat a temps real i a unes escales espacials sense precedents.

Per què decideixes comptar amb la participació de la ciutadania?

La potència en l’ús de les noves tecnologies (Internet, mòbils) per recollir dades passa per la ciutadania. No només això, sinó que és ben sabut en el camp de la salut pública, i en particular el de les malalties infeccioses, que la comprensió i la participació ciutadana son part important de la solució al problema. Dit així, això sembla paper mullat, però tenim l’exemple claríssim i encara recent de la covid-19. No es pot pensar en la prevenció i gestió de malalties infeccioses sense comptar amb la ciutadania.

El 2023 farà deu anys que vas posar en marxa la primera versió de l’app.

Sí! L’any que ve en farà deu! Com passa el temps.

Des d’aleshores, a més de recollir dades, què heu pogut aprendre de les persones no especialitzades?

Hem après que la ciutadania, a mesura que participa en el projecte, va generant informació de més qualitat, va aprenent (que és el que realment necessitem) i això és molt gratificant de veure. També hem après (i estem engegant més treballs en aquesta línia) quines són les motivacions i el grau de coneixement que té la ciutadania entorn de les malalties infeccioses transmeses per mosquits. La molèstia i la por a possibles infeccions causades pels mosquits són factors importants, l’ús de noves tecnologies implica participació en un sector de la població relativament jove que no acostuma a tenir un coneixement molt profund dels problemes de salut pública relacionats amb els mosquits ni de les responsabilitats compartides a l’hora de controlar les poblacions de mosquits en espais públics i privats.

I què han tret elles d’implicar-se en Mosquito Alert?

La ciutadania que participa en el nostre projecte rep informació relacionada amb salut pública i l’ecologia de vectors, principalment mosquits, així com el feedback directe de persones expertes en entomologia que avaluen els seus informes.

A escala de ciutat hem aconseguit generar mapes de risc de la presència de mosquit tigre que usen les dades ciutadanes, calibrades amb dades de trampeig tradicional i corregint l’esforç de mostreig, que en el cas de dades participatives és molt heterogeni en el temps i l’espai. En aquest link, hi ha un mapa públic de la ciutat de Barcelona on avaluem aquest risc diàriament i a una escala de vint metres. El model ens permet fins i tot fer prediccions a cinc dies vista en funció de les dades meteorològiques. Aquest mapa està essent ara avaluat i usat per l’Agència de Salut Pública de Barcelona com a una eina més que permet la presa de decisió, a més de poder usar el nostre sistema per enviar notificacions i comunicar-se amb els barcelonins i barcelonines.

Així, tothom en surt guanyant?

Sí. El cicle es tanca: la ciutadania ens proveeix d’informació, l’equip científic passa aquestes dades pel filtre i les metodologies científiques, i les dades científiques es converteixen en un valor afegit per a tothom, en la forma d’un mapa de risc que la ciutadania pot veure i les agències de salut poden usar per fer una gestió més efectiva. Aquesta és la base del projecte Mosquito Alert, generar i mantenir un cicle ciutadans-científics-gestors, i la idea és fer-ho a diferents escales territorials.

En quin tipus de projectes s’utilitzen les dades recollides a través de l’app?

En projectes d’eco-epidemiologia computacional, una branca de l’epidemiologia que la covid-19 ha potenciat moltíssim i que busca poder fer inferències del risc de transmissió de malalties integrant molts factors (socials, ecològics) en el marc d’un nou concepte de salut única (One Health). També es té com a objectiu generar plataformes que ajudin a la presa de decisions usant la ciència i l’evidència de les dades.

El model de Mosquito Alert es podria reproduir amb altres espècies invasores?

Mosquito Alert és ara un model d’èxit d’una prova de concepte senzilla, però un factor difícil de demostrar és que l’ús de noves tecnologies permet unir ciutadans, científics i gestors en la lluita contra vectors de malalties, invasors o no. Hi ha altres vectors preocupants com les paparres o bé plagues que afecten produccions agrícoles i boscos. Han aparegut projectes dirigits ja a aquestes espècies i nosaltres n’estem assessorant d’altres a partir de la nostra experiència. Són projectes que no posen el focus en la biodiversitat (com els primers grans projectes de ciència ciutadana) sinó en localitzar i informar-se d’espècies problemàtiques des d’un punt de vista ambiental i sanitari.

Què heu après amb relació a l’expansió d’espècies invasores de mosquit?

La invasió d’espècies exòtiques de mosquits aprofiten la mobilitat i connectivitat humana (xarxes de transport) per colonitzar nous territoris. Això es veu molt clar en les mateixes dades ciutadanes i els models que elaborem a partir d’elles, però també hem fet estudis genètics que ho demostren. Poblacions genèticament similars poden estar allunyades geogràficament, però estar molt connectades (via la xarxa de carreteres i el flux de persones a través d’elles). Això és així perquè nosaltres portem els mosquits tigre d’un lloc a l’altre en els nostres cotxes.

I de les malalties que poden transmetre?

Diferents espècies de mosquits tenen diferent capacitat per transmetre uns o uns altres virus. Alguns mosquits invasors del gènere Aedes són més o menys capaços de transmetre virus com el dengue, Zika, Chikungunya o la febre groga, en diferent mesura segons l’espècie. Algunes espècies del gènere Culex, que són mosquits comuns a les nostres contrades són, en canvi, bons transmissors de virus del Nil Occidental

El risc de contraure malalties com el dengue o la febre del Nil a les nostres latituds augmenta?

La presència de malalties infeccioses transmeses per mosquits en humans està augmentant a tot Europa, inclosa la conca Mediterrània. Algunes malalties apareixen per primera vegada en el Vell Continent, d’altres són malalties que s’havien aconseguit erradicar i que estan tornant a aparèixer, d’aquí que parlem de malalties emergents i re-emergents.

Per tant, hi ha un risc latent que sembla que sí que va augmentant. Això és degut a una suma de factors, on el clima i la globalització hi jugen un paper important. Predir quan i on és molt complicat, però ben segur que l’accés a dades sobre la dinàmica de les poblacions dels vectors més enllà del que hom pot fer mitjançant el trampeig tradicional seran claus per monitorar i mirar de predir zones de risc o brots epidemiològics d’aquestes malalties.

És en aquest sentit que l’ús de noves tecnologies i la ciència ciutadana pot revolucionar el nostre coneixement i capacitat a l’hora d’anticipar possibles brots de dengue, Zika, etc., però també d’establir vies ràpides de comunicació i conscienciació a la ciutadania sobre la problemàtica.

Quina és la tendència en un món cada cop més interconnectat en el qual els patrons climàtics s’estan transformant?

Justament, aquests són dos factors claus en l’augment de brots epidemiològics de malalties transmeses per mosquits en les darreres dècades. Cal pensar que actualment algunes d’aquestes malalties no estan circulant al nostre país, sinó que arriben accidentalment mitjançant viatgers que s’han infectat en altres zones del món. En viure en un món connectat, un brot epidemiològic de dengue a Cuba com el d’aquest any, per exemple, té repercussions a tot el món, i a Europa en particular. A més, l’allargament de l’estació estival pot ser un fenomen que allargui el període vital del mosquit i faciliti una major activitat.

Així doncs, a moltes ciutats europees aquest estiu ha augmentat l’arribada de viatgers infectats per aquesta malaltia. Allà on existeixin mosquits capaços de picar persones infectades i continuar transmetent el virus, existeix el risc de transmissió autòctona i propagació de la malaltia.

Aquestes transformacions són globals. Iniciatives en què contribueix Mosquito Alert, com Globe Observer, que compta amb el suport de la NASA, o iNaturalist, permetran fer un millor seguiment d’aquests insectes a escala mundial?

Existeixen diversos projectes de ciència participativa que busquen recollir informació sobre mosquits arreu del món. Harmonitzar aquestes dades en termes de qualitat i d’interoperabilitat, i compartir els mètodes científics d’anàlisi d’aquest tipus de dades és clau per millorar la prevenció a escala global, però també la capacitat de predicció a escala local.

Recentment, hem publicat un treball on mostrem com el fet d’usar bases de dades conjuntes (de diferents projectes alhora) millora els algoritmes d’intel·ligència artificial que fem servir per classificar els mosquits de les imatges i que en un futur permetran reduir la càrrega de treball que actualment duen experts i ciutadans que ens ajuden a classificar aquestes imatges.

Es pot erradicar una espècie invasora de mosquit?

És molt difícil erradicar un mosquit invasor si no se’l troba en els estats inicials de la colonització i si no s’actua de pressa. Els mosquits invasors tenen algunes característiques biològiques que els fan especialment difícils d’eliminar. Són espècies oportunistes, robustes a pertorbacions ambientals i amb gran capacitat d’adaptació a ambients diversos, en particular ambients on la petjada humana és important. Algunes d’aquestes espècies van ser residents a Europa durant centenars d’anys i van desaparèixer sense saber-ne les causes, i ara podrien tornar a colonitzar el continent.

Davant d’aquest escenari, què podem fer per protegir-nos?

El més important és tenir els nostres espais privats nets de possibles punts de cria de mosquits. En els espais privats, la gestió de llocs de cria on proliferen els mosquits (punts d’aigua on hi creixen les larves) és responsabilitat nostra. Bidons, cubells, joguines de la canalla, canaleres on s’acumula aigua de pluja, per exemple, són fonts de mosquit tigre assegurades.

Per altra banda, l’ús de repel·lents, malgrat no ser mai 100% eficaços redueixen el potencial de rebre picades que és quan els mosquits poden transmetre’ns la malaltia.

Finalment, col·laborar amb les agències de salut pública i amb projectes com Mosquito Alert per aportar informació relacionada amb la presència de mosquits, són coses que les persones també poden fer i ens són molt útils.