Ciència i Innovació

Llicenciada en documentació (UOC), i postgraduada en noves tecnologies de la Informació i la Comunicació (UPC), i en comunicació i imatge corporativa (UOC), Anna Bröll ha desenvolupat part de la seva trajectòria en l’àmbit de les biblioteques públiques. Més concretament s’ha especialitzat en l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació i en el lideratge de projectes de participació ciutadana. De fa uns anys és responsable del Departament de Ciència i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona i, per tant, part implicada en aquest esdeveniment de divulgació de la ciència que retorna ara vinculat al projecte de la Ciutadella del Coneixement.

La Festa de la Ciència s’ha fet gran i arriba ja a la 18a edició i es consolida a la ciutat.  Quins aspectes creus que ha anat millorant més al llarg del temps?

A nivell de programació d’activitats, els darrers anys s’ha intentat anar incorporant nous formats  com ara les microxerrades i l’slam de ciència, el joc de pistes o la Nit de la Festa, amb una programació adreçada especialment a públic jove i adult. Aquest any incorporem, a més a més, un espai de bar on podrem prendre alguna cosa i gaudir al mateix temps del programa d’activitats  “Ciència a taula”.

A nivell d’organització, i per centrar-me en dos aspectes més concrets, l’experiència acumulada de tants anys ens permet fer una gestió més efectiva tant des del punt de vista de la producció, amb la millora dels espais de les carpes a nivell tècnic i logístic,  com a nivell  d’estratègia de comunicació, amb la inclusió de les xarxes socials i la participació d’influencers per arribar a nous públics.

Què destacaries de l’edició d’enguany, tant pels primers visitants com pels que ja repeteixen? 

Destacaria l’espai dedicat a la quàntica, que aquest any incorporem com a novetat i en el marc de l’Any Internacional de la Ciència i la Tecnologia Quàntiques, declarat per la UNESCO aquest 2025.

I per aquells que ens visiten per primer cop els diria que passegin pels diferents espais i que es deixin seduir per les propostes d’activitats que més els captivin. Deixar-se endur per la curiositat i les ganes d’aprendre és una bona recomanació per tal de viure aquesta Festa.

D’altra banda, i atesa la ubicació, val molt la pena fer un recorregut pel jaciment arqueològic del Born per conèixer històries reals de les persones que hi van viure fa ja més de tres-cents anys.

La quàntica és encara un àmbit que molta gent desconeix. Què hi podrem veure a l’espai que s’hi dedica?

Es realitzaran tallers on es presentaran conceptes bàsics de física quàntica per mitjà de simulacions amb què podran jugar els diferents participants, i descobrir els fenòmens més sorprenents de la mecànica quàntica com l’experiment doble escletxa, el col·lapse de la funció d’ona o el principi d’incertesa de Werner Heisenberg.

També s’hi ensenyaran coses sobre els ordinadors quàntics, com el que hi ha instal·lat al Barcelona Supercomputing Center, o a endinsar-se en el món de la criptografia quàntica i les comunicacions segures.

Novament s’obre l’esdeveniment a altres espais com el Parc de la Ciutadella en el marc del projecte de La Ciutadella del Coneixement. Podries afegir quelcom d’aquest pla de ciutat i la importància que suposa per al món de la recerca i per a la difusió?

De fet la Festa de la Ciència es va celebrar durant molts anys al Parc de la Ciutadella i després, en un intent de deslocalitzar-la i estendre-la a altres espais de la ciutat vam passar per la Rambla Prim, la Rambla del Raval o el Parc de la Barceloneta. Ara, amb l’impuls que s’està donant al projecte de la Ciutadella del Coneixement, una iniciativa científica i urbanística que implica l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya, el Govern de l’Estat, el BIST, la UPF o el CSIC per convertir el parc de la Ciutadella i els seus entorns en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa, te més sentit que mai retornar la Festa de la Ciència al Parc de la Ciutadella, i per això s’hi han programat activitats a l’Hivernacle i al Centre Martorell d’Exposicions.

La Festa compta amb la indispensable col·laboració de les entitats, moltes d’elles repeteixen i altres s’hi incorporen. Com valoreu la seva participació?

Sense la col·laboració d’universitats, centres de recerca i entitats científiques en general, la Festa de la Ciència no seria possible. Només heu de mirar el llistat “Qui la fa possible” al nostre web i hi trobareu més de 120 entitats, institucions i grups de recerca, i més de 300 participants entre ponents, talleristes, i conductors dels espectacles. Estem molt agraïts del compromís de totes les entitats que fan possible la Festa de la Ciència. Sense la seva generositat i dedicació a la ciutadania el nostre projecte no seria possible.

Aquesta Festa de la Ciència torna a comptar  amb una nit per al públic a partir dels 16 anys. Quina valoració en feu d’aquesta aposta per al públic adult?

És encara molt aviat per tal de fer valoracions, ja que tot just l’any passat en vam programar la primera edició. Però estem molt contents perquè realment el públic que hi va participar va ser majoritàriament jove i adult, i aquest era el propòsit principal.

L’any passat hi va haver unes 700 persones de públic i  esperem que aquest any encara hi hagi una major participació. El cas és que l’oferta d’activitats sigui prou atractiva per aconseguir-ho. Per això hem programat, entre d’altres “La Màquina Enigma: com xifraven els nazis i desxifraven els aliats”, “L’univers rebel, un viatge per la història de la quàntica” o el final de festa amb el grup Beyond Colapse, espectacle protagonitzat per dos DJ cíborgs que transcendeixen els límits de la creativitat amb intervenció de la intel·ligència artificial.

 També hi juguen un paper molt rellevant els projectes de Ciència Ciutadana. Aquest nexe entre la ciutadania i el món de la recerca dona fruits des de fa uns anys. Explica’ns com hi aposta Barcelona, mitjançant la seva pròpia oficina.

A Barcelona tenim l’Oficina de Ciència Ciutadana des de l’any 2012. En aquell moment va ser una aposta clara de l’Ajuntament per la ciència oberta i participativa. El programa de Ciència Ciutadana a les Escoles és un programa consolidat, amb una proposta d’activitat sòlida i molt ben valorada tant per la comunitat científica com per la comunitat educativa. L’any passat vam realitzar per primer cop l’acte de cloenda del programa en el marc de la Festa de la Ciència . A la trobada hi van assistir uns 200 alumnes i docents dels centres educatius participants en el programa, així com els investigadors i investigadores dels centres de recerca.

I durant tot el dissabte, en el marc de la Festa, diferents investigadors i investigadores participants en els projectes de l’Oficina de Ciència Ciutadana compartiran els resultats de la seva recerca en un dels espais de la plaça Comercial.

 Apropar la ciència a les persones és fonamental tant per despertar la curiositat com per traslladar les conclusions i els mètodes de la recerca. Consideres que es fa prou divulgació científica, en aquest sentit, a Barcelona?

Barcelona és una ciutat amb una aposta clara per la divulgació científica. Per una banda tenim els centres culturals de proximitat on hi podem trobar una oferta àmplia d’activitats, per exemple des de la xarxa de biblioteques públiques amb el seu programa Visions de la Ciència , o amb el programa Argumenta als Centres Cívics; i, per l’altra, hi ha els grans centres culturals de la ciutat com ara el CCCB que fa una aposta evident per incorporar la reflexió i el debat científic en les seves xerrades i exposicions, el Museu de Ciències Naturals o el Museu de Ciències CosmoCaixa, que estan especialitzats en la temàtica científica.

També cal destacar el programa Ciència al barri del CSIC , i un nou projecte de difusió de la ciència al territori que impulsem des del Departament de Ciència i Innovació en col·laboració amb grups de recerca, el CSIC, biblioteques i centres cívics, amb l’objectiu de programar activitats en territoris de la ciutat on la programació científica és poc present o gairebé inexistent.

 La Festa de la Ciència, juntament amb la Biennal Ciència i Ciutat, són dos dels grans esdeveniments de divulgació científica de la ciutat, i eixos prioritaris del pla estratègic de Ciència i Innovació. Quins són els principals reptes d’aquest pla?

De reptes n’hi ha molts, però jo en destacaria tres. Per una banda donar suport al desenvolupament del teixit de recerca i de coneixement de la ciutat per enfortir aquest sector i que es converteixi en un actiu de l’economia de la ciutat amb l’objectiu de contribuir a una Barcelona més pròspera i resilient enfront dels reptes globals que afrontem.

Per una altra, ajudar a establir un sistema de transferència cap el sector empresarial i innovador de la ciutat. Som referents a nivell internacional en la recerca i la cinquena ciutat europea en producció científica, però hi ha un llarg recorregut i també marge de millora en dissenyar programes de transferència d’aquest coneixement que han d’ajudar al nostre sector empresarial a ser molt més competitius i innovadors.

I, per últim, volem que es reconegui la capitalitat científica de Barcelona a l’estat i també a Europa.