Ciència i Universitats

Formada en Pedagogia i especialitzada en les noves tecnologies aplicades en l’àmbit educatiu, la Susana Navarro és la referent dels programes d’innovació educativa en els àmbits STEAM (de les sigles angleses Ciència, Tecnologia, Enginyeria, Art i Matemàtiques) i de sostenibilitat al Consorci d’educació de Barcelona (CEB).

Amb ella parlem de la necessitat de l’enfocament STEAM a les aules, de la transversalitat d’aquests coneixements, de vocacions en matèries científiques i tecnològiques, i d’algunes col·laboracions del CEB amb Barcelona Ciència i Universitats, entre altres temes.

Al principi es parlava d’STEM. Per què s’ha acabat afegint l’A, d’art, a les sigles?

Crec que afegir la A permet “cosir” la relació entre els diferents àmbits. L’art pot aparèixer tant en el procés com en el resultat final, si és que n’hi ha. Per exemple, en el mètode científic partim de preguntes per arribar a establir una hipòtesi. Si introduïm disciplines com el teatre, el dibuix o la plàstica segur que arribem a fer-nos preguntes (i respostes) que, d’una manera racional, no haguéssim fet d’inici. És una forma també d’apropar més la part emocional i això alhora permet atraure alumnat de diferents perfils.

La A també s’entén com a disseny, per exemple, d’un producte final. La fabricació digital és el millor exemple per entendre-ho: donem resposta a una necessitat construint-la de zero. Partim de preguntes com “per a què?”, “per què?”, “per a qui?”, “com ho farem?”… Però també necessitem posar la visió estètica: “com vull que sigui el meu objecte?”.

En què consisteix el programa STEAMcat?

El programa STEAMcat és un programa d’alta intensitat que acompanya el professorat durant tres anys a reflexionar sobre metodologies innovadores i que pretén apropar la ciència al centre educatiu d’una manera real. És un canvi de paradigma pel que fa a claustre, que impacta directament a l’alumnat.

Els currículums escolars ja contemplen assignatures científiques i tecnològiques. Què aporta un programa com l’STEAMcat per a l’alumnat i professorat?

Aporta a aprendre i ensenyar des de la globalitat, que és com està estructurat el món.

Per exemple, l’altre dia el meu fill estava confinat a casa i estava reunit amb companys decidint com havien de construir una ma biònica. En una hora va fer matemàtiques, programació, ciència, llengua, sostenibilitat, dibuix… i va treballar competències com el treball en equip, la presa de decisions, l’adaptació al canvi, la creativitat… Això és el que aporta un programa com l’STEAMcat o similars: empoderar la persona docent per acompanyar aquests processos.

Ja hi ha molts centres que treballen d’aquesta manera, però els programes d’alta intensitat com l’STEAMcat permeten donar un impuls al claustre, ja que no és fàcil canviar de paradigma d’un dia per l’altre. La formació i l’acompanyament són clau en aquest tipus de projectes.

Manquen vocacions científiques i tecnològiques?

Potser diria que falta més llibertat i coneixement per despertar vocacions. No som conscients de l’herència cultural que portem a sobre. A una nena li serà molt difícil plantejar-se que pot ser enginyera si no ha tingut cap referent a prop seu durant la seva infància i, pitjor encara, si ha rebut inputs negatius sobre les seves capacitats. No podem tenir vocació d’allò que no coneixem, per tant, hem d’apropar al màxim la comunitat científica a l’escola i a l’entorn familiar.

Les estadístiques ens diuen que hi ha una diferència enorme entre els nois i noies que accedeixen a estudis científics i tecnològics, i les previsions ens diuen que ens faltaran molts d’aquests perfils en els pròxims anys, així que hem d’incidir per cobrir aquesta demanda futura.

Però no només hem de focalitzar les accions cap a estudis universitaris, sinó també cap a cicles formatius, que tenen la mateixa demanda o més d’aquests perfils.

De quina manera els programes STEAM contribueixen a despertar aquestes vocacions entre nenes i noies?

Des del Consorci vetllem perquè els programes que s’ofereixen a través de la Convocatòria unificada contemplin aquest objectiu. Busquem fórmules per prioritzar els referents femenins i intentem apropar cada vegada més la comunitat científica als centres educatius. Hi ha programes específics que treballen les vocacions científiques, com l’Inspira STEAM, l’Aquí STEAM UPC o les 100tífiques. Hem de deixar que els experts i expertes entrin a l’aula i que l’alumnat vagi a centres de recerca i a empreses per conèixer la pràctica real.

Els programes ajuden, però no són suficients. Per sostenir aquest “tamboret” necessitem tres potes principals: l’escola, la família i l’entorn laboral. Hem de crear canals per apropar aquests tres mons, fent incidència, sobretot, en els entorns més vulnerables. No només hi ha diferències de gènere, sinó també per territoris i per renda familiar. Des del Consorci posem el focus en la igualtat d’oportunitats.

Heu detectat un interès creixent en matèries STEAM entre l’alumnat femení durant els darrers anys?

Sí, però els resultats s’observen a mig-llarg termini. Crec que comença a canviar l’autoconcepte de les noies, tanmateix encara queda molt per fer. A les universitats ja s’està notant un mica l’efecte, augmentant el percentatge de noies que accedeixen a aquestes carreres.

Hem detectat que cal actuar especialment a les etapes primerenques, ja que les noies als 6 anys ja tenen els estereotips molt interioritzats.

Quins casos d’èxit destacaries?

És molt difícil saber quines accions tenen un impacte alt, així que hem de fer estudis generalistes a mig-llarg termini, i no tant d’un programa o una activitat en concret.

Per mi, un cas d’èxit és que una directora et digui que gràcies a programes com el de ciència ciutadana ha augmentat el nombre d’alumnes (i noies) al batxillerat científic. Cas d’èxit és també que una noia et digui, després d’escoltar una científica, que mai s’havia plantejat estudiar ciència i que la conversa li ha despertat ganes de fer-ho. Cas d’èxit és que hi hagi centres que vulguin singularitzar el seu projecte educatiu en les STEAM. L’Institut Escola Rec Comtal, l’Institut Angeleta Ferrer, l’Institut Escola Coves d’en Cimany o l’Institut Escola Mirades en són alguns exemples.

Com estan evolucionant les propostes STEAM a les escoles?

En els darrers cursos, el volum de propostes educatives STEAM adreçades a les escoles va augmentar exponencialment. Des del CEB vam veure la necessitat d’endreçar i canalitzar l’oferta, d’analitzar les necessitats, d’aprofitar recursos i de compartir llenguatge i significats amb les diferents institucions i administracions implicades (Universitats, Barcelona Activa, Biblioteques, Ateneus de Fabricació, CRPs, diferents àrees de l’Ajuntament…). Per això, es va decidir fer un grup de treball amb els diferents agents, per anar construint un mapa de ciutat de propostes STEAM, a tall d’itinerari, amb la finalitat de fer difusió als centres educatius.

Quines altres accions impulsades des del Consorci destacaries?

Cal destacar el Congrés de Ciència, un programa propi on l’alumnat és el principal protagonista. Només cal escoltar als nens i nenes el dia del Congrés per saber que el programa té impacte. És molt emocionant veure’ls com expliquen, amb les seves paraules, què és la ciència. Per a l’alumnat és important que el que faci tingui rellevància i reconeixement, i per això, l’any passat vam incorporar a la cloenda a científics i científiques que van fer un retorn sobre les seves investigacions.

Hem de parlar també del Programa Educatiu de Fabricació Digital, que per mi és el programa STEAM per definició, ja que treballa de forma globalitzada quasi totes les matèries. És important perquè es parteix d’una necessitat real i propera a l’alumnat, tot cercant solucions a través de l’assaig-error i integrant els diferents àmbits de coneixement. Això permet que els infants estiguin més motivats, comprenguin la utilitat dels coneixements adquirits i es fomenti així un aprenentatge significatiu.

A més sorgeixen oportunitats en les quals s’implica a les famílies a través dels Ateneus de Fabricació, amb la qual cosa es reforcen les tres potes del tamboret que abans comentava.

Quines són les col·laboracions del Consorci amb Barcelona Ciència i Universitats en aquests àmbits?

La principal iniciativa és el programa de Ciència Ciutadana a les Escoles, però treballem plegats en qualsevol acció que s’adreci a centres educatius. El Pla Barcelona Ciència és el nostre paraigua i el nostre lema és “anar a l’una”. És per això que ens trobem sovint per aterrar de la millor manera iniciatives com la Festa de la Ciència, Escolab, Petits Talents Científics, la Biennal Ciutat i Ciència… També formen part del Grup de recerca STEAM. De totes aquestes col·laboracions, vull destacar el dia a dia entre els companys i companyes dels diferents departaments, ja que n’hi ha molt bona sintonia.

Com valores l’experiència de la Ciència Ciutadana a les Escoles?

Hi ha un abans i un després d’incorporar la ciència ciutadana als centres educatius. Fa quatre o cinc anys, quasi ningú n’havia sentit parlar. És una iniciativa clau per acostar la ciència a la ciutadania perquè és ser protagonista d’una recerca, és posar cares i trencar estereotips, és fer ciència real (ficant-te en un riu per agafar mostres, per exemple) i això és un valor molt important que cal potenciar. El programa de Ciència Ciutadana és dels que tenen més demanda a l’àmbit de Recerca, ciència i tecnologia i els centres sempre volen repetir.

I quant al programa Escolab?

Poder entrar a un laboratori o centre de recerca no té preu. Tenim un recurs molt potent a la ciutat, que altres llocs no tenen, i hem d’aprofitar-lo al màxim. Quan jo era estudiant no vaig anar mai a visitar unes instal·lacions d’aquest tipus, ni cap científic o científica em va explicar quin era el seu dia a dia. Si algú ho hagués fet potser m’hauria plantejat altres coses. És vital que l’alumnat conegui de primera mà què és la ciència i Escolab ens ho facilita.

Com has viscut la participació del CEB en grans esdeveniments com la passada Biennal Ciutat i Ciència?

La Biennal és un moment màgic on passen coses que no esperes! La ciutadania té l’oportunitat d’acostar-se a referents internacionals i locals de renom i som capaços de trencar la rutina per dir: “escolteu, la ciència forma part de la vostra vida. Voleu saber com?”.

Vaig tenir l’oportunitat de veure dos premis Nobel (Ada Yonath i Jerome Friedman) parlant amb nens i nenes de primària. Va ser un moment molt i molt especial per a tothom qui vam ser allà. Es va crear un clima de conversa molt proper i familiar, i estic convençuda que hi haurà molts nois i noies que mai ho oblidaran.

Com l’enfocament STEAM pot contribuir a enfrontar els reptes educatius d’avui?

Crec que el concepte STEAM va arribar justament per reivindicar la necessitat d’alinear l’aprenentatge que es fa a l’escola amb el que passa a fora d’ella, que va a un ritme més ràpid. El món no està dividit en matèries i és per això que l’alumnat d’avui dia aprèn d’una manera diferent, per tant, hem d’ensenyar d’una manera diferent.

Part dels nois i noies que estudien actualment faran feines que encara no existeixen, i preparar-los per aquesta incertesa és un gran repte.