“Quan vam obrir la seu al Fòrum, volíem ser el museu del barri”

Anna Omedes
10/01/2022 - 12:17 h - Ciència Octavi Planells

Biòloga especialitzada en comportament animal, dirigeix el Museu de Ciències Naturals de Barcelona des de la seva creació, prèviament va ser directora del Museu de Zoologia quan aquest i el Museu de Geologia, ambdós al parc de la Ciutadella, encara funcionaven com a equipaments independents.

A les portes de la seva jubilació, repassem amb ella tres dècades d’història marcades pels constants canvis organitzatius i estructurals del Museu. També conversem sobre l’impacte social, cultural i científic d’aquesta emblemàtica institució, i avancem els reptes de futur a què s’enfrontarà la persona que prengui el seu relleu.

Com vas començar al Museu?

Vaig fer la tesi doctoral a Anglaterra i vaig tornar el 1981. Jo coneixia a la directora del Museu de Zoologia, la Roser Nos. La vaig anar a veure per fer-li la proposta de muntar una fonoteca de sons de la natura, li va agradar i em va agafar com a becària.

Des d’aleshores, fa tres dècades que ets al Museu. En aquell moment pensaves que t’hi estaries tant de temps?

No, perquè soc una persona molt activa i inquieta, i sempre m’agrada tenir nous reptes. El que m’ha passat al Museu, és que precisament m’he trobat amb nous reptes i canvis importants, cada pocs anys.

Com vas arribar a ser directora?

Després de tres anys com a becària, el 1985 vaig fer oposicions i vaig entrar a formar part de la plantilla del Museu de Zoologia, i l’any 1997 em vaig presentar a un concurs per a la seva direcció i el vaig guanyar.

I amb què et vas trobar en el nou càrrec?

Quan vaig passar a ser directora del Museu de Zoologia em vaig trobar amb un museu, que tot i ser un moment complicat pels museus i especialment per un Museu de ciència d’un ajuntament, estava molt viu, tenia projectes innovadors i un equip molt entregat. De fet vaig tenir molta sort amb els directors que em van precedir, just abans meu en Francesc Uribe.

A finals del segle XX, l’Ajuntament va fer el que es va anomenar la “compactació”, amb la qual, museus petits de disciplines afins es van ajuntar per a una millor dotació. En matèria de ciències naturals, l’Ajuntament tenia el Museu de Zoologia i el Museu de Geologia (dirigit per l’Alícia Masriera), a la Ciutadella, i l’antic Institut Botànic i el Jardí Botànic Històric, a Montjuïc. Se’m va demanar començar aquest procés amb la gestió conjunta dels museus de Zoologia i Geologia, és a dir, que encara que els dos museus seguissin on eren, hi haguessin departaments transversals com Col·leccions, Activitats, Exposicions, Comunicació, etc.

És aleshores quan es crea el museu de Ciències Naturals de Barcelona?

Encara no. L’any 2000 s’havia creat el nou Jardí Botànic de la mà Josep Maria Montserrat, i cap a l’any 2008 aquest juntament amb el Jardí Botànic Històric, es va incorporar a les dues seus de Ciutadella. Fou aleshores quan es va constituir el Museu de Ciències Naturals de Barcelona format per totes les institucions de ciències naturals de l’Ajuntament de Barcelona.

I llavors vau fer el salt al Fòrum.

Al cap d’uns anys, sí. Ens vam trobar que els espais de la Ciutadella no eren prou grans i no podíem oferir massa serveis. D’altra banda, a l’edifici del Fòrum no se li estava donant cap ús definitiu i se’ns oferí utilitzar-lo i vam veure que era una bona idea. No podíem traslladar-hi les col·leccions, però sí que podíem emplaçar-hi la seu més pública del Museu, amb una gran exposició permanent, més espai per a exposicions temporals, aules, sala d’actes, etc. Això se’ns va oferir a finals de l’any 2008 i vam inaugurar-la el 2011.

És a dir, en tot aquest temps, no has parat de viure canvis.

Han sigut moltes aventures, moltes responsabilitats i objectius diferents. Jo crec que cada vegada que començava a pensar que potser havia de canviar de lloc de treball, passava alguna cosa i arribava un nou repte i oportunitat. La veritat és que no m’he avorrit gens.

Què ha representat aquest canvi al Fòrum, a un lloc apartat del centre?

D’entrada la nova ubicació va ajudar a descentralitzar la cultura. A més, amb l’obertura d’una nova seu i la creació del Museu format per tantes peces vam pensar que era el moment de fer la reflexió de què i qui volíem ser. Va ser llavors que vam definir, entre d’altres, l’objectiu de ser un museu inclusiu, un museu obert a tothom i amb un vessant més social. En aquest sentit, hem treballat en molts projectes socials d’equitat, accessibilitat i proximitat. Això ha funcionat molt bé i, de fet, ara estem implementant tot el que hem après al Fòrum als barris del voltant del Jardí Botànic, i el dia que tornem a obrir les seus de Ciutadella al públic, la idea és fer el mateix a Ciutat Vella.

Així va tenir un impacte positiu.

Al Fòrum totalment, perquè ja vam entrar amb aquesta finalitat. Nosaltres el que volíem era ser el museu del barri, que la gent se sentís com a casa i que utilitzés l’espai, no només com a Museu de Ciències Naturals, sinó també com a lloc on reunir-se, fer activitats, etcètera. En aquest sentit, hi ha moltes coses que fem amb els col·lectius del barri. Per exemple, per la Nit dels Museus, només es fan actuacions d’artistes de carrer del districte de Sant Martí. Tot això és quelcom que dona molta feina i es fa a poc a poc, a mesura que construeixes aquesta xarxa de complicitats i confiances que funciona molt bé.

Heu observat algun canvi amb la pandèmia?

La pandèmia ha canviat una mica les coses. Just després del confinament, el de Ciències Naturals va ser el museu amb més visitants de Barcelona, perquè és un museu molt familiar i molt local. Vam recuperar visitants molt ràpid, comparativament amb altres museus amb molt visitant turista. Quant al Jardí Botànic, tenia molt públic estranger, sobretot francès, però arran de la pandèmia molta gent de Barcelona l’ha descobert i hi ha seguit tornant.

Quin ha estat el repte més gran a què t’has enfrontat durant tot aquest temps?

Jo crec que el canvi gran va ser quan vam decidir obrir la seu al Fòrum i tancar al públic els dos museus del Parc de la Ciutadella que van seguir funcionant i donant serveis. Això va suposar canviar totalment la manera d’organitzar-nos. Alhora, el canvi implicava moltes coses: poder donar serveis addicionals al públic, haver de replantejar-nos conceptualment el Museu, increments de pressupost i de personal per poder gestionar el nou projecte, etc.

Com has vist l’evolució del Museu en tot aquest temps?

Hem observat una evolució molt positiva que encara continua. Al marge de grans salts com poden ser una exposició de dinosaures que atrau molta gent de manera puntual, aquesta evolució ha estat el fruit d’una enorme feina contínua en els àmbits de la recerca, la gestió i conservació d’un patrimoni de gairebé quatre milions de peces, les activitats de divulgació, les relacions amb els col·lectius socials i amb altres institucions etc. Afortunadament, el Museu te un equip molt entregat, amb moltes idees de millora i molt professional. A més, no esperem que se’ns demani fer determinades coses, com per exemple un pla de gènere, sinó que molts cops prenem la iniciativa abans i ens avancem en fer-ho. Per tot això, el nostre és un equip pioner en molts temes socials i científics i som referents nacionals i internacionals en diversos àmbits.

Quin rol juga un museu com el de Ciències Naturals en la promoció de la cultura científica?

Un rol importantíssim. Ens dirigim a tota la població, joves o grans, locals o estrangers, amb necessitats especials o sense, aficionats o especialistes etc. I el que és més important és que la població confia en els museus, en el que expliquem i en el que fem. Saben que no tenim interessos de cap mena més enllà de fer-los partícips de totes les qüestions que fan referència a la natura, a la conservació i al benestar futur de tots.

En quin punt creus que ens trobem en matèria de cultura científica?

Ara és un moment molt bo i una mostra d’això és el Pla Barcelona Ciència i tot el que comporta. De totes maneres, penso que aconseguir que el Museu funcioni i respongui també ha influït en l’adopció de noves polítiques i en la creació de plans com el de Ciència. Avançar en aquesta línia és quelcom bidireccional.

En què consisteix el projecte de crear el Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya

Després d’un any al Fòrum, el 2012, es va crear el Consorci del Museu, en el qual va entrar la Generalitat. Una de les seves fites és impulsar la creació del Museu Nacional de Ciències Naturals de Catalunya. En aquesta tasca hi hem estat treballant durant molts anys i ara la seva consecució està en mans de la Generalitat

La recent creació de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya seria un pas endavant cap a aquesta fita?

La Xarxa estarà lligada al futur Museu Nacional. Nosaltres, ara mateix, som el museu capçalera de la Xarxa per un tema de dimensions i característiques. La resta són museus més petits, o que no toquen tantes disciplines i s’especialitzen en algun àmbit temàtic o que posen les ciències naturals en el seu context territorial. Avui, la Xarxa es compon per 10 museus registrats amb col·leccions exclusivament de ciències naturals o bé en els quals aquestes disciplines són molt rellevants: Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Darder de Banyoles – Espai d’Interpretació de l’Estany, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Museu d’Arenys de Mar, Museu del Ter, Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Museu d’Isona i Conca Dellà, Institut Botànic de Barcelona, Museu d’Alcover i Museu de les Terres de l’Ebre.

A la Xarxa es treballa a través de comissions per tal de compartir coneixement entre tots els museus i avançar en els projectes de manera conjunta. Per exemple, al nostre Museu hi tenim l’exposició (In)visibles i (O)cultes, per visibilitzar dones científiques silenciades i eclipsades al llarg de la història. Doncs bé, ara hem creat una versió itinerant de la mostra finançada per la Xarxa i que es mostrarà en els seus diferents museus i després la Xarxa l’oferirà a altres.

Quines altres dimensions del Museu destacaries a més de la social i la divulgativa?

Hem estat parlant molt dels aspectes socials i divulgatius ja que aquests han sigut els més beneficiats amb l’obertura de la nova seu al Fòrum. Però el Museu des de sempre s’ha dedicat a tenir cura i estudiar les seves col·leccions. Durant els darrers anys s’han incrementat substancialment els recursos dedicats a la conservació preventiva, documentació i restauració del patrimoni. Tenim un bon equip en aquesta línia que és referent per a molts altres museus. Quant a la recerca, a més a més de diverses línies, algunes a l’entorn del patrimoni, comptem amb un parell en ecologia evolutiva molt competitives i ben consolidades que realitzem amb altres institucions a nivell internacional. Per posar un exemple, estem en el millor 2% de la recerca mundial en ocells, i això demostra que, tot i no tenir moltes línies de recerca, en tenim de molt potents.

També hem treballat el tema de la sostenibilitat. Per exemple, el Jardí Botànic acull espècies de clima mediterrani i, per tant, ben adaptades al clima local. I compta amb un banc de llavors, eina imprescindible per a la conservació de la flora mediterrània. Més recentment, hem creat la coberta verda de l’edifici del Fòrum, amb espècies autòctones. I en relació a l’educació, som bastant punters ja que tenim un model educatiu propi, molt ambiciós, que a més a més, després de 10 anys en marxa, ara estem revisant..

En general estic contenta perquè veig que des dels diferents àmbits del Museu hi ha hagut aquesta voluntat d’innovar, de tirar endavant, d’aprofitat al màxim les oportunitats i de ser sempre útils.

Què li recomanaries a qui prengui el relleu de la direcció del Museu?

Crec que ara és un moment molt bo que donarà a la nova direcció l’oportunitat d’endegar nous projectes i deixar la seva pròpia petjada. Qui sigui que prengui el relleu pot construir sobre el que hem fet fins ara, no necessàriament continuar el mateix treball idèntic. Alguns dels reptes amb què es trobarà són crear el nou pla estratègic, muntar el nou Museu Nacional, posar en marxa la nova seu de la Ciutadella (el Museu Martorell), redefinir i empènyer la nova seu del Castell dels Tres Dragons, obrir nous espais al Jardí Botànic, etc. Per tant, li recomanaria que aprofiti aquesta ocasió no tan sols per millorar el Museu, sinó també per innovar.

Et jubiles tranquil·la?

Sí. La meva màxima preocupació des que vaig acceptar obrir la seu del Fòrum ha estat poder treballar en la restauració dels dos edificis de Ciutadella, perquè ni les persones que hi treballen ni les col·leccions estan ara en les condicions adients, ni estan oberts al gran públic. A mi em feia por jubilar-me i deixar aquest tema penjat. Ara, està encetat. Un edifici, el Martorell, ja s’està rehabilitant; quant al Castell dels Tres Dragons, ja s’està definint el projecte executiu de restauració. Per tant, em quedo molt tranquil·la.

Què és el millor que t’emportes de tot aquest temps?

Una cosa que m’ha agradat molt durant aquests anys ha sigut la possibilitat de poder idear, treballar i lluitar per fer els projectes possibles, seguir-los i contribuir des de la seva idea inicial fins que s’han fet realitat. A més a més, cada projecte implica molta gent, del Museu i de fora, amb les seves idees i el seu treball. De fet, crec que les persones sempre són el millor. Tot i que amb les persones pateixes, també aprens cada dia i de sobte tens unes sorpreses meravelloses. Amb la pandèmia, per exemple, així ho han demostrat, tothom s’ha arremangat i ningú ha perdut la il·lusió. El que m’enduc és això, haver vist la capacitat, força i professionalitat de les persones que treballen al i pel Museu.

I des d’un punt de vista més personal, he après moltes coses, tant dins del Museu com al seu entorn institucional, tant nacional com internacional. He treballat molt i he acabant sabent fins on puc arribar i com d’important n’és l’equip. Puc dir que he tingut una vida professional molt plena. Crec que deixo una bona herència a Barcelona i a la ciutadania. Miro enrere i penso: “doncs no està malament”. Desitjo que qui vingui després meu s’ho pugui passar tan bé com jo.