Ciència i Universitats

Els passats 16 i 17 de març va tenir lloc a la sala Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona les jornades Ciutats de ciència. Com connectem la ciència i la ciutadania? Organitzades pel Centre Ernest Lluch de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo a Barcelona (CUIMPB), les jornades van agrupar persones representants de l’ecosistema de ciència de Barcelona i la seva àrea metropolitana que, durant dos dies, van compartir experiències, pràctiques i opinions sobre la política científica, la transferència de coneixement, la ciència ciutadana o l’educació científica, entre altres aspectes.

La primera sessió de debat se centrà en les polítiques científiques locals, amb els casos de Barcelona, Cerdanyola del Vallès i el territori català en general. Quant a Barcelona, Júlia Miralles de Imperial, delegada de Ciència i Universitats de l’Ajuntament, va aprofundir en l’objectiu municipal de fer de Barcelona una ciutat de ciència i coneixement, amb voluntat de projecció exterior i de servei a la ciutadania, a través de les principals quatre línies de treball del consistori: recerca i desenvolupament; ciència i educació; ciència i societat; i universitats. Per a cada línia esmentà accions dutes a terme, totes elles descrites en el Pla Barcelona Ciència, que han fet de pont entre la ciutadania i el coneixement científic. David González, segon tinent d’alcaldia d’Educació, UAB i Ciutat del Coneixement de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès va mostrar exemples per apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania d’un municipi que compta amb una elevada concentració d’instal·lacions científiques com ara el Sincrotró ALBA, la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic del Vallès. Per la seva part, Ismael Peña-López, director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya va presentar aquesta entitat com a agent del sistema català de recerca i innovació i va compartir amb l’audiència el canvi estratègic de paradigma per passar del concepte de funció pública al de servei públic.

Una altra sessió destacada fou la conferència que pronuncià Enric Banda, president del Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació. Banda dedicà la seva xerrada a respondre la pregunta de per què i com cal transferir la recerca a la societat. En aquest context, va descriure la relació existent entre la ciència i la societat, el conjunt d’actors de l’ecosistema de ciència, tecnologia i innovació i les seves relacions. Durant la seva xerrada va aprofundir en accions concretes a favor d’aquesta transferència, com el programa europeu Horizon Europe 2021-2027, el Pla de Transferència i Col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació, o la plataforma Barcelona Innovation Coast creada el 2021 per l’Ajuntament per posar la innovació al centre de l’estratègia d’impuls i de recuperació de la ciutat i consolidar Barcelona com la capital de la innovació del sud d’Europa.

Per obrir la segona jornada, el 17 de març, Imma Aguilar, directora de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), va pronunciar la conferència Ciència amb la ciutadania i per a la ciutadania. Durant la xerrada va donar a conèixer els cinc objectius estratègics de l’entitat, entre els quals figuren impulsar una comunicació científica eficaç i ètica amb tota mena de públics per enfortir el diàleg i el compromís mutu entre la ciència i la societat, o promoure l’assessorament científic per a una presa de decisions informada a través de l’anàlisi de dades, estudis i el coneixement científic. També va aprofundir en alguns projectes estratègics per tal d’assolir aquests objectius a través de l’impuls del periodisme científic, la cultura de la innovació, la interacció entre art, ciència i tecnologia, la igualtat de gènere dins l’ecosistema científic o la participació ciutadana, entre d’altres.

Les jornades van permetre abordar molts més aspectes que afavoreixen la connexió entre la ciència i la ciutadania. El rol de les universitats en l’establiment d’aquestes connexions, la implicació de les persones no especialitzades en iniciatives de ciència ciutadana o els anomenats Living Labs, l’assessorament científic en les polítiques públiques o l’educació científica a través d’activitats i grans esdeveniments foren objecte de debat d’altres sessions. Si voleu aprofundir en tots els continguts, trobareu un munt de recursos, presentacions en PDF, vídeos i fotos de les jornades en aquest enllaç del CUIMPB.