Ciència ciutadana contra la calor
Hi ha tres projectes actius a Barcelona per avançar en la reducció dels efectes de l’escalfament global en la ciutadania.

L’entorn del Mediterrani s’escalfa un 20% més ràpid que la mitjana global, fet que fa que, per exemple, les onades de calor siguin cada cop més freqüents i més intenses. Tot plegat té conseqüències en la salut humana i ecològica, és per això que Catalunya i la ciutat de Barcelona, de forma particular, han prioritzat les actuacions per mitigar i conèixer més aquests efectes, que tenen greus conseqüències per l’entorn i la salut.
A propòsit, diverses institucions tenen en marxa projectes de ciència ciutadana, que compten amb la implicació activa de qualsevol persona ciutadana, a través dels quals es recopilen dades que després s’apliquen en forma de previsions, actuacions o per tal de comunicar-les d’una manera efectiva i transversal. L’Oficina de Ciència Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona és una eina de suport d’aquests projectes a la ciutat que treballa amb l’objectiu d’apropar ciutadania i recerca.
Es tracta de projectes, en diferents fases d’execució, que aborden la calor des de diferents aproximacions.
Vigilants de la Calor
Aquest projecte, iniciat el maig de 2024, està orientat a l’alumnat i les seves famílies i té per fi generar dades de confort i temperatura a les llars per derivar després propostes d’adaptació a la calor. Hi prenen part més d’un centenar d’alumnes de tres centres de l’àmbit de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Amb l’ajuda d’uns dispositius senzills, uns sensors ambientals que mesuren temperatura, humitat i concentració de CO2, l’alumnat, amb l’ajuda de les famílies, ha anat compilant dades i anotant observacions. El projecte ha estat impulsat per l’Institut Metropoli, l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i ha estat finançat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
‘Vigilants de la calor’ també forma part del programa Ciència Ciutadana a les Escoles, organitzat per l’Oficina de Ciència Ciutadana, per al proper curs escolar 2025-2026.
Cròniques de la Calor
El projecte va finalitzar oficialment el mes de març, però segueix encara ben viu. Ha tingut per objectiu documentar els episodis de calor extrema a l’espai públic per proposar-hi remeis. Concretament, s’identifiquem els espais públics més rellevants i se’n mesura la temperatura, inclosa la percepció de calor del veïnat.
Va ser impulsat pel Grup Open Systems de la Universitat de Barcelona i ha implicat a biblioteques, ateneus, ONGs, grups de veïns i a centres educatius. En total hi han pres part més de 400 persones de Barcelona, l’Hospitalet, Sant Vicenç dels Horts i Montcada i Reixach. A més de les presentacions han de generar-se encara informes per al públic general i també articles científics.
I-CHANGE
Individual Change of HAbits Needed for Green European transition (I-Change) va acabar el seu període d’execució molt recentment. Però la seva voluntat és continuista, per poder aprofitar totes les eines generades i seguir incorporant-ne. És un projecte europeu liderat pel Grup de Recerca GAMA de la Universitat de Barcelona i que compta amb la col·laboració de diferents actors i entitats a Barcelona (acadèmia, institucions, mitjans de comunicació, companyies i societat en general). S’ha basat en processos d’aprenentatge per adaptar-se millor als efectes del canvi climàtic (temperatures extremes, inundacions o sequeres). Els ciutadans i les ciutadanes van ser equipats amb eines pràctiques i sensors, així com amb coneixements, pràctiques i solucions per a reduir la seva pròpia petjada de carboni i ambiental personal i per a donar suport a l’adaptació i mitigació del clima, desencadenant la innovació individual i social. Entre altres actuacions se n’han fet moltes en barris com el Verdum, a través del seu institut, que volen ara replicar-se el proper curs.
Efectes de la calor
La calor pot afectar un munt de processos ecològics (migracions en les espècies, més incendis, extincions, nou sorgiment de malalties, augment del nivell del mar, inundacions, sequeres llargues i cada cop més intenses, entre d’altres). Però també molt clarament colpeja la salut humana, especialment de les persones vulnerables.
Un estudi realitzat per l’Institut de Salut Global de Barcelona, constatava com el 2022 a Catalunya van morir, sols a l’estiu, 1.772 persones vinculades a l’increment de temperatures, de les quals tres quartes parts (1.327) a la Demarcació de Barcelona. Un problema que s’agreuja en la gent de més edat, i en les dones, que suposen el 63% de les persones afectades. A banda de malalties més concretes, que empitjoren amb aquestes condicions els primers símptomes per un cop de calor són maldecap, fatiga, rampes, desmais, nàusees o acceleració del pols. En els climes més humits, com és el cas de Barcelona, es considera que el llindar de patir risc de conseqüències comença amb 27 graus.
La participació ciutadana en l’estudi de l’impacte de la calor és fonamental per a definir estratègies i accions per mitigar-lo.