Ciència i Universitats

Un projecte de ciència ciutadana social

CoActuem per la Salut Mental és una proposta de ciència ciutadana social, és a dir, un projecte de recerca codissenyat i impulsat directament per grups de ciutadans que comparteixen una preocupació social. Un total de 32 persones coinvestigadores amb experiència pròpia en salut mental i familiars es van unir al projecte el 2020. Van treballar juntament amb 65 representants de 50 institucions, que va ajudar a emmarcar la recerca i a situar-la en l’àmbit públic i professional. La participació dels dos grups es va articular a través de processos basats en la cooperació ciutadana. El projecte va començar la seva col·laboració com a resident al Canòdrom el 2021, espai on s’han dut a terme les sessions de treball de les persones coinvestigadores.

La primera Assemblea Comunitat Salut Mental

El projecte avança en la intenció de fer la ciència ciutadana més participativa amb la celebració de la seva primera assemblea el passat novembre del 2022. Amb els resultats de la recerca a la mà, a l’Assemblea Comunitat Salut Mental s’han establert de manera col·lectiva 14 recomanacions polítiques, que s’han debatut i validat. Aquestes recomanacions posen el focus en l’entorn proper, en l’entorn professional i institucional i en l’entorn social, i posen al centre diverses qüestions rellevants:

• la capacitació de les primeres persones;
• el paper de les famílies i de l’entorn proper;
• la promoció del suport a les persones cuidadores;
• l’enfocament comunitari;
• promoció de les xarxes de suport social i la seva accessibilitat;
• la formació dels professionals;
• la prevenció del malestar emocional;
• l’empoderament individual i col·lectiu;
• la lluita contra l’estigma; la capacitació del conjunt de la societat;
• la promoció dels plans de decisions anticipades;
• la creació d’un observatori de dades en salut mental

Les recomanacions treballades també poden servir per impulsar accions transferibles a escala local, estatal, europea i internacional.

Ciència al servei de la salut mental comunitària

Per al catedràtic de la UB Josep Perelló, membre de l’Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) i investigador principal del projecte, aquesta iniciativa reivindica una manera de fer ciència més participativa i més participada. «En aquest viatge que fem plegats en el marc de la ciència ciutadana, hem volgut transformar el nostre coneixement científic, és a dir, fer ciència de manera que es pugui transformar en iniciatives per millorar el benestar de la societat».

Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, ha destacat: «Si posem el focus allà on és prioritari, podrem generar canvis en les persones amb experiències viscudes en salut mental. Cada cop hi ha més consciència de la importància dels processos participatius, i aquest projecte ho demostra». També ha subratllat el valor de dotar d’una base científica les estratègies de suport social en l’àmbit de la salut mental comunitària.

La creació del xatbot CoActuem per la Salut Mental

CoActuem per la Salut Mental s’emmarca en el projecte europeu de ciència social ciutadana Co-designing Citizen Social Science for Collective Action (CoAct), iniciat l’any 2020 i finançat pel programa Horitzó 2020 de la Unió Europea. L’han desenvolupat conjuntament Salut Mental Catalunya i el grup de recerca OpenSystems de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de l’arquitecta social Itziar González Virós.

L’objecte d’aquest projecte de recerca han estat les xarxes de suport social en salut mental, és a dir, les xarxes de relacions socials de les persones. La recerca conclou que, en el cas de les persones amb problemes de salut mental, aquestes xarxes són especialment importants: milloren la qualitat de vida i el benestar, actuen contra l’exclusió social i són un factor protector contra les recaigudes.

Les 32 persones coinvestigadores van escriure un total de 222 microrelats sobre vivències personals de salut mental relacionades amb les xarxes de suport social. Es va encarregar d’il·lustrar-los el dibuixant professional Pau Badia.

Aquests microrelats formen part del primer xatbot que s’ha utilitzat per a una recerca de ciència ciutadana oberta a tothom, mitjançant l’app Telegram. La recerca, així, ha esdevingut transdisciplinària, i s’ha basat en ciència social computacional i de ciències de la complexitat (i teoria de xarxes complexes). També ha inclòs aspectes propis de les ciències socials, i una recerca que combina aspectes quantitatius i qualitatius: relats de les experiències viscudes i grups de discussió sobre el significat de les dades.

A partir de les dades científiques recollides al xatbot, es va dur a terme un procés d’interpretació col·lectiva i es van treballar diverses propostes d’accions col·lectives que s’han debatut.

Resultats destacats del xatbot

Fins avui, han entrat al xatbot de Telegram —és a dir, han participat en la recerca— 718 persones (amb problemes salut mental o no). Cal destacar que totes hi han respost amb el mateix grau de compromís. S’han identificat diverses qüestions rellevants:

• Tres de cada quatre participants pateixen o han patit problemes de salut mental.
• Tres de cada deu s’identifiquen com a persones cuidadores i set de cada deu són dones.
• Un de cada tres afirma que el seu entorn laboral no coneix els seus problemes de salut mental, ja que en aquest context se senten especialment vulnerables i prefereixen no explicar la seva situació.
• Segons els participants amb problemes de salut mental, les persones que menys s’impliquen en el seu benestar són el veïnat i el barri. En canvi, les que més s’hi impliquen són les persones convivents i les amistats properes. Cal, per tant, destacar el rol de les persones cuidadores i cuidar-les, donar-los suport i oferir-los més formació i informació.
• Un de cada dos microrelats parla de l’estigma en salut mental, la qual cosa mostra la necessitat de visibilitzar i socialitzar les vivències en salut mental per lluitar contra l’estigma.
• Una de cada dues persones manifesten haver-se sentit perdudes i soles, fet que emfatitza la necessitat d’establir una connexió més bona entre la xarxa sanitària i les xarxes de suport social.