Ciència i Universitats

El passat 17 de novembre, el Centre de Vida Comunitària de Trinitat Vella va acollir el seminari Ciència ciutadana i polítiques públiques. La jornada, en la qual va participar una vintena de persones, va formar part del projecte europeu CitiMeasure-”Mesures ciutadanes per crear ciutats intel·ligents, sostenibles i inclusives”, en el qual participa Barcelona Ciència i Universitats, a través de l’Oficina de Ciència Ciutadana, i que s’emmarca dins la xarxa de ciutats europees Eurocities. La trobada va aplegar representants de projectes de recerca, de diverses àrees i serveis de l’Ajuntament de Barcelona i altres agents de l’educació i la cultura.

CitiMeasure té com a objectiu generar diversos instruments que conjuguin el coneixement, l’experiència i les bones pràctiques de ciència ciutadana i el seu desplegament posterior. El projecte pretén establir iniciatives de ciència ciutadana exitoses, estables i sostenibles que, a més, siguin rellevants tant per a la societat, com per la recerca i l’adopció de polítiques públiques. En aquest context, la jornada Ciència ciutadana i polítiques públiques va servir per ampliar coneixements en aquesta matèria mitjançant tres sessions interactives i la presentació dels dos casos d’estudi, en concret els projectes Mosquito Alert i CoActuem, els quals van permetre a l’audiència comprendre com es relacionen els projectes de recerca amb les administracions públiques i com aquestes es recolzen en aquesta connexió de cara a les polítiques públiques. 

Després d’una benvinguda a càrrec de Júlia Miralles de Imperial, delegada de Ciència i Universitats de l’Ajuntament, i Anna Broll, cap del Departament de Ciència i Universitats, el coordinador de CitiMeasure, Mohammad Gharesifard, va fer una introducció a la ciència ciutadana. D’acord amb la seva definició, “la ciència ciutadana implica una sèrie de processos participatius amb l’objectiu d’estudiar un tema mitjançant mètodes científics i sol implicar la col·laboració entre la ciutadania, professionals de la ciència el sector privat i responsables de la presa de decisions”. Tot seguit va posar exemples que mostraven els avantatges de dur a terme projectes de ciència ciutadana, entre les quals figurava la de millorar la presa de decisions polítiques, així com la democratització de la ciència i la política.

Després de la introducció van començar les tres sessions pràctiques interactives amb recomanacions finals que, al seu torn, partien de tres guies desenvolupades en el marc de CitiMeasure. La primera sessió se centrà a reflexionar entorn del paper dels projectes de ciència ciutadana com a eines per provocar un canvi de comportament col·lectiu davant d’un problema com ara la contaminació atmosfèrica i acústica de les ciutats, l’assetjament escolar, les cada cop més freqüents onades de calor o l’ús compartit de l’electricitat. La segona sessió interactiva va consistir a explorar les habilitats, coneixements i actituds que calen per participar en un projecte de ciència ciutadana.

L’última sessió pràctica va girar sobre el vincle de la ciència ciutadana amb els canvis en les polítiques públiques, i ho va fer a partir dels casos d’estudi. Sobre els dos projectes, les persones participants van haver de debatre aspectes com els conflictes d’interès entre aquests tipus d’investigació i la presa de decisions, l’alineació dels resultats de la ciència ciutadana amb els processos polítics en curs, o els canvis de legislació derivats de les conclusions dels projectes, entre moltes altres qüestions.

El seminari s’inscriu en la fase de pilotatge que CitiMeasure està desplegant a diverses ciutats. En el cas de Barcelona, i aprofitant que existeix un ecosistema de projectes de ciència ciutadana madur i experimentat, s’ha centrat en aprofundir en la connexió de projectes d’aquest tipus amb l’administració local i l’impacte que poden tenir en les polítiques públiques, a través d’analitzar les necessitats i expectatives i la complementarietat d’ambdues parts.