Ciència i Universitats

Hi ha èpoques de l’any en que a la nostra ciutat hi cauen forts aiguats. Durant el cap de setmana del 18 d’abril va començar a ploure i no va parar fins a meitats de la setmana següent. Aquest fet va provocar que els cabals dels rius anessin augmentant fins a desbordar-se! El Parc Fluvial del Besòs va activar el Pla d’Autoprotecció PAU en fase d’inundació per la crescuda del riu durant la tarda de diumenge. Aquesta fase preveu que les zones properes a la llera del riu es poden arribar a desbordar amb petites inundacions, sense provocar conseqüències més greus. Primerament quan els detectors de cabal registren la crescuda per sobre dels nivells habituals, es detecta l’alerta. Tot seguit es procedeix a tancar el parc al públic i s’abaixen les preses perquè l’aigua no trobi cap altre obstacle. Hores després d’activar la fase d’inundació, es va arribar a l’últim nivell ja que el riu va superar el canal central.

Tot i que la pluviometria mitjana a la ciutat és baixa, el clima mediterrani porta sovint precipitacions intenses.  A més a més, Barcelona té forts pendents a la part alta, que se suavitzen en arribar al mar. Aquest fet fa que l’aigua baixi molt ràpid! De Collserola al mar hi ha uns 5 Km i l’aigua només triga uns 20 minuts en fer aquest trajecte!

Els episodis de pluges torrencials amb aiguats típics del clima mediterrani que a més s’estan veient agreujats pel canvi climàtic en els últims anys, poden provocar inundacions a les zones baixes i dificultar la depuració de l’aigua residual domèstica i de la pluja abans que aquesta arribi al mar. Per aquests motius, la ciutat de Barcelona, ha hagut d’adaptar-se amb tota una sèrie de construccions per conduir, emmagatzemar i contenir l’aigua quan això passa.

Però això no és nou, Barcelona és una ciutat històricament vinculada a l’aigua i tenim senyals d’aquest lligam per totes bandes. Només cal que ens posem les ulleres d’historiadors i arqueòlegs per descobrir com es gestionava l’aigua en altres temps.

I es que les ciutats, al llarg de la història, s’han adaptat als cursos d’aigua, no només per superar inundacions o pluges torrencials, sinó també per treure’n profit per regar horts, moure molins i abastir a la població en general. És el cas del Rec Comtal, una estructura que portava l’aigua des de Montcada i Reixac fins a Ciutat Vella, passant pels barris de Sant Andreu, en un recorregut de 12 km.

Aquesta estructura es combinava amb la Casa de l’Aigua de la Trinitat, en aquest emplaçament format per dos edificis (un a Trinitat Nova i un altra a Trinitat Vella) es feien tasques de depuració, cloració i emmagatzematge de l’aigua per gestionar el cabal.

Des de la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova, que ara funciona com a equipament ambiental, ens conviden a descobrir la història de l’aigua a la ciutat a través d’una visita virtual al traçat del Rec Comtal i les estructures de la Casa de l’Aigua. Endinseu-vos en aquest recorregut històric a l’enllaç!

A causa de l’emergència sanitària no podem atendre consultes presencialment però ens podeu trobar disponibles al correu electrònic santandreuambiental@bcn.cat i consultar la Proposta setmanal d’activitats familiars per fer a casa al nostre espai web.