Notícies

Inici » Noticia » Cotorrejant per Barcelona

Cotorrejant per Barcelona

21 agost 2018

Càpsula de sostenibilitat. Segur que us sonen les populars cotorres argentines i molt probablement les haureu vist o sentit. Ara bé, què en sabem d’aquest ocell? Causa problemes a la ciutat? Se’n controlen les poblacions? Com van arribar a Barcelona?

Les trobem als nostres parcs i volant per la ciutat i sovint les sentim xerrar incansablement. Són les cotorres, uns lloros que per la seva simpatia i els seu color vistós, es van convertir en un dels animals de companyia preferits entre els anys 70 i 80.

De les gàbies van passar a viure a l’arbrat viari i als parcs urbans de la nostra ciutat, ja sigui perquè es van escapar o per l’alliberament voluntari d’aquells que les havien comprat.  I de no existir a Barcelona ara conviuen amb les 83 espècies d’ocells nidificants de la ciutat. La seva alta taxa de supervivència anual dels adults, un bon èxit reproductor, la manca de predadors i una gran adaptabilitat tròfica fa que la població a Barcelona creixi any rere any.

A Barcelona de fet hi ha dues espècies de cotorres:  les cotorres argentines o cotorretes de pit gris (Myiopsitta monachus) i les cotorres de Kramer (Psittacula krameri). Les podem distingir ja que la primera, com molt bé diu el seu nom, té el pit gris i la resta del cos verd i és molt xerraire mentre que la segona és tota verda i no és tan cridanera. A Barcelona majoritàriament veiem les cotorres argentines ja que en tenim una població d’entre 5.000 o 6.000 exemplars aproximadament, segons el cens de 2015 que va a dur terme l’organització SEO/BirdLife, un 98 % de les de tota Catalunya. Les cotorres de Kramer, en canvi, no arriben als 350 individus. La seva població s’ha avaluat al voltant de 170 parelles a la ciutat segons dades de l’Atles del ocells Nidificants de Barcelona, 2017.

Aquestes dues espècies són espècies exòtiques perquè sobreviuen i es reprodueixen en àrees diferents de la seva distribució natural. La cotorreta de pit gris prové de Sudamèrica i la de Kramer de l’Àsia i l’Àfrica subsahariana. A més, se les considera exòtiques invasores perquè la seva introducció és un agent de canvi i una amenaça per a la diversitat biològica autòctona, perquè en desplacen les espècies o en modifiquen l’hàbitat.

Des del 2011 el comerç i la tinença d’aquests dues espècies de cotorres està prohibit a tot l’estat espanyol.

Les dues cotorres dispersen llavors i s’alimenten de tot tipus de matèria vegetal. Als seus llocs d’origen són considerades plagues agrícoles i a casa nostra comencen a afectar els cultius. En el cas de Barcelona s’ha vist que comencen a suposar un problema per als cultius de l’àrea agrícola del Baix Llobregat, sobretot per la pera, el blat de moro i la pruna clàudia.

Com a diferències cal citar que la cotorreta de pit gris construeix grans nius comunals a sobre dels arbres que poden contenir fins a 20 nius independents, superar el 2 metres de diàmetre i pesar més de 200 kg. La seva construcció requereix l’ús de milers de branquillons tallats, amb el conseqüent impacte a la vegetació ornamental i l’inevitable risc de caiguda.

La cotorra de Kramer, en canvi, en nidificar en forats d’arbres vells o murs competeix amb les espècies autòctones troglodites de Barcelona, com poden ser els ratpenats, les gralles, els falciots, els xoriguers i les rapinyaires nocturnes.

Les cotorres poden transmetre malalties infeccioses i ser una font d’al·lèrgens.

L’Agència de Salut Pública de Barcelona fa actuacions de vigilància sanitària i seguiment i estudi de les poblacions de cotorra argentina, i el Museu de Ciències Naturals fa un seguiment del creixement de les poblacions. Per reduir el risc de caiguda de nius i branques es treballa amb un protocol de retirada de nius. En cas que els nius estiguin ocupats es porten els ous i/o els polls a un centre per a la recuperació de la fauna. Queda per veure si en un futur aquesta gestió és suficient per controlar-ne la població, tot i que més enllà d’aquestes actuacions, ens hauríem de plantejar qui sentit té importar animals d’altres llocs com a mascotes. És ètic? Quin impacte té aquesta pràctica en el seu lloc d’origen? I pels animals? Quan arriben aquí, quines conseqüències poden provocar?

Per on començar:

Pots consultar més notícies d’actualitat sobre sostenibilitat a La Fàbrica del Sol.