L’Eixample dedica una plaça a la ginecòloga Concepció Aleixandre
El barri s’aboca a la reparació del greuge històric del nomenclàtor femení amb la incorporació del nom d’una ginecòloga a la plaça que hi ha davant de l'Hospital Clínic.
El dimecres 16 de març a les 13 h, en el marc de la celebració del 8 de març, es farà l’acte d’homenatge i descoberta de la placa a la placeta que hi ha davant l’Hospital Clínic, confluència del carrer Villarroel amb Rosselló.
La placeta portarà el nom de Concepció Aleixandre (València, 1862 – 1952), metgessa, pedagoga i feminista, que va ser la primera dona admesa a la Societat espanyola de ginecologia i va ser presidenta honorífica de l’Associació de metgesses espanyoles, treballant intensament per a la salut de les dones a finals del segle XIX i començament del XX.
Nascuda a València, Concepció Aleixandre es va treure el títol de mestra d’ensenyament elemental. No obstant aquest títol, va decidir inscriure’s a la Facultat de Medicina de la mateixa ciutat, en una època on les dones no tenien accés a la universitat. Va aconseguir estudiar la carrera, obtenir molt bones qualificacions i graduar-se el 1889.
Va ser la primera dona admesa a la Sociedad Ginecológica Española, tot i que en un principi va ser rebutjada pel fet de ser dona. La seva carrera professional també la va desenvolupar des d’un vessant més activista, i d’aquesta manera va participar en mítings, conferències, revistes, associacions, actes socials diversos amb un posicionament socialista i lliberal, promovent l’higienisme i advocant pel dret al sufragi femení. Les seves preocupacions pedagògiques es van materialitzar en campanyes per l’educació de la dona i la promoció d’una medicina social, especialment dirigida a les dones.
Es podria dir que els tres eixos de la seva vida serien, doncs, medicina, feminisme i pedagogia, i la seva formació pedagògica i científica s’uneixen en un vessant divulgatiu que intenta, al mateix temps, exercir una medicina social i apropar els coneixements higiènics en especial a les dones.
El nom de la metgessa va ser triat per la Vocalia de Dones i de Memòria Històrica de l’Esquerra de l’Eixample i aprovat pel Ple del Districte de l’Eixample del 7 de març de 1019, amb l’objectiu de continuar feminitzant el nomenclàtor de carrers de Barcelona.
La feminització de la ciutat, una aposta municipal
La presència de dones al nomenclàtor de Barcelona continua sent ínfima i les representades són majoritàriament en qualitat de propietàries de terres, santes, nobles i relacionades amb la monarquia, fet que explica clarament que són els homes privilegiats els que han hegemonitzat el relat de construcció de la ciutat.
Per aquest motiu, el Govern municipal està duent a terme una ferma aposta per donar prioritat als noms femenins. La Regidoria de Memòria Democràtica ha mostrat el seu clar compromís per mirar de revertir el desequilibri i la poca presència de noms de dona i noms populars.
