A fons

Ilaria Capua, guanyadora de la segona edició del Premi Hipàtia
Inici » Pla Barcelona Ciència » Premi Hipàtia » Ilaria Capua, guanyadora de la segona edició del Premi Hipàtia

La professora Ilaria Capua ha portat el concepte de one health un pas més enllà en identificar com la tecnologia de big data pot aprofitar-se en benefici de la "salut circular" per coadjuvar la salut humana i planetària.
 

El Premi Hipàtia que atorga l'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració del Barcelona Knowledge Hub de l'Acadèmia Europaea en el marc del Pla Barcelona Ciència, reconeix en la seva segona edició a la professora Ilaria Capua, viròloga i actual directora del Centre d'Excel·lència One Health de la Universitat de Florida.

El premi ha estat atorgat per la seva notable trajectòria investigadora en els camps de la medicina veterinària i la microbiologia, per les seves contribucions a la política científica, el lideratge en la promoció de l'accés obert a la informació genètica sobre virus emergents i per l'impacte social que ha tingut gràcies a les seves aportacions al concepte multidisciplinari d’una salut (de l’anglès one health). La professora Capua ha portat aquest concepte un pas més enllà en identificar com la tecnologia de big data pot aprofitar-se en benefici de la "salut circular" per coadjuvar la salut humana i planetària.
 

Foto d'Ilaria Capua, guanyadora de la segona edició del Premi Hipàtia dins del Pla Barcelona Ciència

 

Trajectòria

Ilaria Capua va néixer a Roma el 1966 i actualment és catedràtica i directora del Centre d'Excel·lència One Health de la Universitat de Florida, als Estats Units. Ha dedicat la seva carrera a l'estudi de les infeccions víriques d'origen zoonòtic, és a dir, aquelles que es poden transmetre dels animals no humans cap a la nostra espècie, moltes de les quals repercuteixen en la crítica qüestió de la seguretat alimentària.

En el punt àlgid de la propagació de virus de la grip aviària H5N1 en 2006, Capua va desencadenar un debat mundial sobre l'intercanvi interdisciplinari de dades entre els científics al publicar la seqüència genètica d'una variant africana de virus en una base de dades pública i de lliure accés. La seva visió va ser compartida per importants organitzacions internacionals, com l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), l'Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i va provocar un canvi de paradigma cap a l'intercanvi en temps real d'informació genètica sobre virus potencialment pandèmics. Això es considera ara fonamental en la lluita contra les amenaces sanitàries emergents com la grip, l'Ebola, el Zika i els coronavirus.

Capua és autora de més de 220 articles en revistes científiques revisades per parells i ha publicat diversos llibres sobre la grip aviària i la malaltia de Newcastle, així com vuit llibres per al públic en general. El seu treball ha estat reconegut amb honors, com el Premi Scientific American 2007 pel seu lideratge en política científica, el Premi Penn Vet World Leadership en Salut Animal 2011, la Medalla Gordon Memorial 2012 i el Premi a l'Excel·lència en Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses ESCMID 2014. En 2019, va rebre un doctorat honorari de la seva ànima mater, la Universitat de Perugia, Itàlia.

Entre 2013 i 2016, va ser membre del Parlament italià i vicepresidenta de la Setena Comissió Parlamentària de Ciència, Cultura i Educació. En l'actualitat, Ilaria Capua dirigeix el programa de Salut Circular a la Universitat de Florida, en el qual treballa per promoure la salut dels éssers humans, els animals, les plantes i el medi ambient com un sol sistema, aprofitant l'explosió del big data.

Com a conferenciant internacional, Capua és especialment activa en la comunicació de la ciència a el públic no especialitzat i en la defensa de les dones a STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

 

Salut circular

Aprofitar el concepte d'una sola salut per satisfer les necessitats postpandèmiques
 

Amb aquest títol, Ilaria Capua va pronunciar la conferència a la cerimònia de lliurament del Premi Hipàtia, que va tenir lloc al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'1 de juny de 2021. Aquest és el resum de la seva conferència:
 

"La salut circular és una evolució natural del concepte d’una salut. Es basa en el reconeixement que la salut dels éssers humans està interconnectada i és interdependent de la salut dels animals, les plantes i el medi ambient.

La recent aparició i propagació del SARS-CoV-2 ens ha demostrat una vegada més que les pandèmies estan vinculades a la propagació d'un virus animal, però que el curs que segueixen i les seves ramificacions estan relacionades amb altres múltiples factors. Hem observat com l'actual pandèmia actua com una prova d'estrès de múltiples sistemes per a dominis interconnectats i interdependents. Des de la gestió d'una malaltia desconeguda fins a la seva repercussió en les escoles, hem vist el seu tràgic efecte en milions de persones de tot el món i en els sistemes sanitaris i de salut comunitaris. També ha alterat la gestió de les interaccions personals i socials i els patrons de mobilitat, fent-nos replantejar els nostres comportaments socials.

En essència, la pandèmia de covid-19 ha revelat i posat de manifest els vincles existents, que requereixen una investigació innovadora de caràcter interdisciplinari. Per aconseguir objectius d'investigació transformadors, hem de maximitzar el potencial de les grans dades que estem generant per descobrir interaccions noves que puguin donar suport a la presa de decisions en temps real.

Els nous enfocaments postpandèmics han de tenir com a objectiu abordar qüestions que no es poden seguir ignorant i que ens fan avançar cap a un futur sostenible. Entre ells podria estar l'augment de l'accessibilitat i l'equitat de les vacunes mitjançant el desenvolupament de productes de nova generació que no requereixin una cadena de fred per al seu emmagatzematge i distribució. Una revolució d'aquest tipus alliberaria l'immens poder de la immunització, que actualment està restringit als que tenen accés a la refrigeració. Ampliar la cobertura de les vacunes a tot el món també tindria un impacte positiu en la resistència als antimicrobians, que segueix sent una gran amenaça per a la salut.

Però hi ha més: la pandèmia ha afectat homes i dones de forma desproporcionada, recordant-nos la nostra diversitat inherent. No és només la condició biològica la qual difereix entre gèneres, sinó també les ramificacions conductuals, socials i econòmiques. Ha arribat el moment que la comunitat científica consideri moralment inacceptable qualsevol estudi que no inclogui dades desglossades per sexe en néixer i per gènere.

Tot plegat ens obliga a repensar -o reinventar- sistemes sencers que s'han vist alterats per l'actual pandèmia. Durant aquest procés, hauríem de motivar-nos per explorar solucions innovadores que es basin en els coneixements cada vegada més amplis sobre la interacció entre la salut humana, animal, vegetal i mediambiental, encaixant les accions per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.

Això depèn de nosaltres. Podem triar entre actuar ara o esperar fins a la pròxima pandèmia."

 

El vídeo (en anglès)

 

 

<< Premi Hipàtia