Gairebé un terç dels nens i nenes a Catalunya viuen a llars pobres. De fet, els menors de 18 anys són el grup d'edat amb més risc de pobresa. Les xarxes socials (familiars, amics, veïns del barri) així com l'accés a serveis públics i privats són fonamentals per al benestar de les llars i poden intervenir l'impacte de les dificultats econòmiques en aquestes. A través d'una metodologia mixta, aquest estudi proveeix nova evidència sobre la pobresa infantil a Barcelona. En concret, examinarà: la distribució geogràfica de la pobresa infantil a Barcelona i la seva evolució temporal, les experiències de les famílies de baixos ingressos i les estratègies que utilitzen per enfrontar-se a situacions de vulnerabilitat econòmica. L'element qualitatiu del projecte parteix del concepte de welfare bricolage, desenvolupat per analitzar l'ús i la provisió de serveis de salut (Philimore et al. 2021), i l'expandeix per explorar els recursos i les estratègies utilitzades per llars amb fills i baixos recursos per fer front a situacions crítiques, l'efectivitat relativa de diferents estratègies i com aquestes varien al territori. Efectivament, les oportunitats i recursos que donen forma a les estratègies de les famílies estan ancorades al barri on desenvolupen el seu dia a dia. L'estudi examinarà el rol dels serveis, les xarxes socials i les organitzacions locals en les experiències de les famílies. Així mateix, aspira a contribuir a obrir el debat sobre la situació de les famílies en situació de pobresa a la ciutat de Barcelona amplificant la veu de les persones de recursos baixos.
Tanca
