Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Canviar idioma

  • Català
  • Castellano
  • English
  • www.barcelona.cat
  • Català
  • Logo Ajuntament de Barcelona
  • www.barcelona.cat
  • Ajuntament de Barcelona

Dreceres de barcelona.cat

  • ajuntament.barcelona.cat
  • meet.barcelona
  • Info Barcelona
  • Guia BCN
  • Tràmits
  • Plànol BCN
  • Canals de comunicació
  • Com s'hi va

Canviar idioma

  • Català
  • Castellano
  • English
Skip to main content

Ciència i Universitats

Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Home
Menu navigation instructions

Instructions for screen readers and keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the horizontal arrow keys on the first level of the menu.
  • Display and browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • Qui som
    Qui som
    • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Barcelona Ciència, 15 anys de polítiques científiques
      • Pla Barcelona Ciència 2020-23
      • Participació
      • Departament de Ciència i Universitats
      • Contacte
  • Ciència a la ciutat
    Ciència a la ciutat
    • La ciència i la ciutadania
      • La ciència i la ciutadania
      • La ciència i la ciutadania
      • Ciència ciutadana
      • Espais de ciència
      • Living labs
      • Divulgació i cultura científica
      • La Ciutadella del Coneixement
  • Recerca
    Recerca
    • Recerca a la ciutat
      • Recerca a la ciutat
      • Recerca a la ciutat
      • Centres de recerca
      • Consell Assessor Científic
      • Premi Hipàtia
      • Doctorats industrials
      • Gènere i recerca
      • Ciència oberta
      • Subvencions i premis
  • Universitats
    Universitats
    • Les universitats a Barcelona
      • Les universitats a Barcelona
      • Les universitats a Barcelona
      • Universitats, facultats i escoles superiors
      • Consell Assessor Municipal d'Universitats
      • Programa Prometeus
      • Pla pel Foment de les Estades Acadèmiques
      • Doctorats industrials
      • Subvencions i premis
  • Educació i Ciència
    Educació i Ciència
    • La ciència a les escoles
      • La ciència a les escoles
      • La ciència a les escoles
      • Escolab
      • Petits talents científics
      • Ciència Ciutadana a les Escoles
      • Subvencions i premis
  • Art i Ciència
    Art i Ciència
    • Interseccions entre art i ciència
      • Interseccions entre art i ciència
      • Interseccions entre art i ciència
      • Premi Collide
      • Fundació Julio Muñoz Ramonet
      • Jornades sobre art i ciència
      • Subvencions i premis
  • Actualitat
    Actualitat
    • Notícies
    • Agenda
    • Entrevistes a fons
    • Butlletí de Ciència i Universitats
Menu navigation instructions

Instructions for keyboard users

This menu requires arrow keys to be able to use it. The menu has up to three levels:

  • First level: main menu options
  • Second level: sub-options for elements from the first level
  • Third level: sub-options for elements from the second level

Browsing instructions:

  • Browse using the vertical arrow keys on the first level of the menu.
  • Use the right arrow key to display the second level.
  • Browse on the second level using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the first level.
  • Use the right arrow key to display the third level.
  • Browse the third level by using the vertical arrow keys.
  • Use the Escape key to get back to the second level.
  • Alternatively, use the Enter key to display any level.
  • Qui som
    Qui som
    • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Una ciutat de ciència i coneixement
      • Barcelona Ciència, 15 anys de polítiques científiques
      • Pla Barcelona Ciència 2020-23
      • Participació
      • Departament de Ciència i Universitats
      • Contacte
  • Ciència a la ciutat
    Ciència a la ciutat
    • La ciència i la ciutadania
      • La ciència i la ciutadania
      • La ciència i la ciutadania
      • Ciència ciutadana
      • Espais de ciència
      • Living labs
      • Divulgació i cultura científica
      • La Ciutadella del Coneixement
  • Recerca
    Recerca
    • Recerca a la ciutat
      • Recerca a la ciutat
      • Recerca a la ciutat
      • Centres de recerca
      • Consell Assessor Científic
      • Premi Hipàtia
      • Doctorats industrials
      • Gènere i recerca
      • Ciència oberta
      • Subvencions i premis
  • Universitats
    Universitats
    • Les universitats a Barcelona
      • Les universitats a Barcelona
      • Les universitats a Barcelona
      • Universitats, facultats i escoles superiors
      • Consell Assessor Municipal d'Universitats
      • Programa Prometeus
      • Pla pel Foment de les Estades Acadèmiques
      • Doctorats industrials
      • Subvencions i premis
  • Educació i Ciència
    Educació i Ciència
    • La ciència a les escoles
      • La ciència a les escoles
      • La ciència a les escoles
      • Escolab
      • Petits talents científics
      • Ciència Ciutadana a les Escoles
      • Subvencions i premis
  • Art i Ciència
    Art i Ciència
    • Interseccions entre art i ciència
      • Interseccions entre art i ciència
      • Interseccions entre art i ciència
      • Premi Collide
      • Fundació Julio Muñoz Ramonet
      • Jornades sobre art i ciència
      • Subvencions i premis
  • Actualitat
    Actualitat
    • Notícies
    • Agenda
    • Entrevistes a fons
    • Butlletí de Ciència i Universitats
  1. Home
  2. / Recerca
  3. / Recerca a la ciutat
  4. / Gènere i recerca

Dones i ciència a Barcelona

Amb l'objectiu d’impulsar una Barcelona de ciència i coneixement que superi les desigualtats històriques entre homes i dones, es presenta l'estudi Dones i ciència a Barcelona. Una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores.

El treball té per objectiu fer un diagnòstic que permeti millorar les polítiques municipals en matèria d’igualtat en ciència. El document, per tant, posa el punt de partida d’una estratègia a llarg termini per construir, també des de la Barcelona científica, una ciutat més feminista.

L'estudi s’ha elaborat a través dels relats de persones que hi han col·laborat, per una banda, i la recopilació, categorització i interpretació d’informació per part de l’equip investigador. A través de vuit grups de discussió, han aportat les seves experiències dones de diferents edats, de diverses àrees de coneixement, de diferents tipus de centres d’investigació i dones que es troben en diferents etapes de la seva carrera per tal de recollir la diversitat d’investigadores existent. L’estudi també ha contrastat aquestes aportacions amb dos grups de discussió formats per homes investigadors.
 

Descarrega't l'estudi

Note for screen reader users. This gallery shows one element, which can be an image or a video. Use the controls from the ‘Gallery Controls’ area to show the previous or the next element. You can also click on the element you wish to visualise.
Estudi Dones i ciència a Barcelona
Slide 1 of 2

Documents de referència

  • Dones i ciència a Barcelona
  • Resum executiu de l'estudi

Presentació de l'estudi

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, l’11 de febrer a les 12:30 hores, el Saló de Cent de l’Ajuntament va acollir un acte en el qual es van presentar les conclusions i les recomanacions d’aquest estudi.

L’acte va estar presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i va comptar amb un col·loqui a càrrec de diverses científiques per debatre les conclusions i altres aspectes de l’estudi.

Les participants en aquest debat van ser Eva Anduiza, catedràtica de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, Alba Cervera, investigadora sènior al Barcelona Supercomputing Center, Carme Junyent, professora titular de Lingüística a la Universitat de Barcelona, i Natàlia Vilor-Tejedor, investigadora postdoctoral en Neurogenètica al Centre de Regulació Genòmica i al Barcelona Beta Brain Research Center, amb moderació de la periodista especialitzada en ciència i salut Núria Jar.

Conclusions

El treball ha permès detectar i analitzar qualitativament factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores i les lògiques que caracteritzen el context científic i la seva relació amb els mandats de gènere.

Entre les seves conclusions destaca la incidència de la maternitat en el caràcter ininterromput i a temps complet de la carrera d’una investigadora, la difícil compaginació de les tasques de cura amb la recerca o la detecció d’una cultura acadèmica fortament masculinitzada.

Així mateix, l’estudi conclou que els estereotips de gènere estan molt presents en el context científic i que es posen de manifest en la divisió de les tasques dins dels equips investigadors. Altres aspectes que es destaquen a les conclusions són la manca de referents i exemples per a les joves investigadores en alguns camps, o bé el sistema de xarxa d’aliances i contactes extra-laborals, als quals els costa més d’accedir a les científiques quan aquestes xarxes perpetuen i arrosseguen models de relació masculinitzats.

Recomanacions

De l’estudi en deriva el següent decàleg de recomanacions per orientar futures mesures o polítiques públiques adreçades a pal·liar les inequitats de gènere existents en el teixit científic.

La recerca ha identificat tot un seguit de pràctiques quotidianes que contribueixen a mantenir les desigualtats que pateixen les investigadores. Ara bé, el grau de reconeixement i l’identificació d’aquestes pràctiques és força desigual entre els diferents membres de la comunitat científica, tant entre homes, com entre dones. Per aquest motiu, compartir i posar en comú quins factors contribueixen, quotidianament, a mantenir aquestes desigualtats pot ajudar a fer-los visibles, a donar a conèixer-ne les causes i les formes en què es concreten i, conseqüentment, a revertir-los. Per això, cal emprendre mesures per conscienciar el teixit científic sobre les pràctiques quotidianes i els estereotips que estan contribuint a mantenir les desigualtats que pateixen les investigadores

El context científic està regit per una cultura acadèmica masculinitzada, que es materialitza en un estil comunicatiu, en certa manera, agressiu i taxatiu. Aquest estil pot expressar-se en forma de cancel·lació del discurs, ocupació de l’espai discursiu o manca de reconeixement de les aportacions, entre d’altres. Per això, seria recomanable proporcionar eines de gestió i regulació dels estils comunicatius amb recomanacions adaptades als diferents contextos propis de la recerca (seminaris, congressos, reunions, etc.)

Les dades qualitatives mostren que, mentre algunes investigadores tenen certa inseguretat interioritzada, que les fa dubtar sobre la consistència de les seves aportacions, alguns investigadors sobreestimen les seves competències, la qual cosa els pot portar a expressar-se amb certa supèrbia i immodèstia. Per això, calen accions d’empoderament que contribueixin a revertir la inseguretat apresa i proporcionin major confiança i seguretat en les seves capacitats. En contrapartida, aquestes accions han de vetllar, també, per promoure models d’interacció i debat que es basin en la prudència, la ponderació i la modèstia.

Malgrat que ja hi ha mesures de visibilització, encara ara hi ha una manca de referents d’investigadores. Per això, cal seguir promovent la participació paritària en espais de difusió i mediàtics, així com en esdeveniments científics de rellevància. Cal advertir que en camps de recerca molt masculinitzats, la paritat pot ser complicada d’assolir per la manca de dones i la sobrecàrrega de les poques dones que hi treballen. En aquests casos, es pot reduir l’objectiu a vetllar perquè hi hagi presència de dones en totes les ponències.

Les mesures existents de visibilització de les dones científiques se centren fonamentalment en mostrar dones científiques que ocupen alts càrrecs en l’àmbit de la recerca. Encara que aquesta mesura és imprescindible, s’ha observat la necessitat d’anar més enllà i abordar, també, els models de lideratge i la diversitat de científiques existent. En aquest sentit, cal reforçar les actuacions de visibilització de les dones científiques, incorporant-hi una reflexió sobre els models 8 8 comunicatius, de lideratge i de gestió dels grups de recerca. Així, cal promoure estils més assertius, cooperatius i competents que s’allunyin del model masculinitzat més agressiu i competitiu. De la mateixa manera, també és important donar a conèixer investigadores que es trobin en diferents moments de la seva trajectòria acadèmica, ja que poden esdevenir referents per a les joves que s’inicien en el camp de la recerca.

Hi ha certs camps de coneixement (cura i atenció a les persones, ciències socials, etc.), així com tipus i usos del coneixement (coneixement aplicat, transferència de coneixements, etc.) que gaudeixen de menys reconeixement i reputació; i que, precisament, són camps altament feminitzats. Aquests àmbits de coneixement tendeixen a rebre un menor reconeixement tant públic, com de la pròpia comunitat científica; incidint, entre d’altres, en el grau de visibilitat de les investigadores i l’accés a finançament. Per això, cal apostar per mesures de visibilització que atorguin reconeixement i prestigi a aquests àmbits de coneixement més feminitzats

Les característiques de la carrera investigadora, entrecreuades amb els mandats de gènere, dificulten que les investigadores que decideixen ser mares progressin en igualtat de condicions. La conseqüència d’haver d’assumir més tasques de cura al finalitzar l’horari laboral, entre d’altres, pot ser un entrebanc per una carrera investigadora amb una lògica ininterrompuda, que reclama una total dedicació dins i fora l’horari laboral. Per això, cal emprendre mesures que facilitin la conciliació familiar i que redueixin la bretxa de producció científica que es produeix a causa de la distribució desigual de les tasques de cura.

Les investigadores tendeixen a estar menys presents en els espais informals per diferents motius (conciliació amb les tasques de cura, incomoditat amb l’espai, etc.). Aquestes espais són cabdals en la trajectòria científica perquè esdevenen nuclis de presa de decisions i faciliten la creació de sinergies entre recercaires i la cerca d’oportunitats, entre d’altres. En conseqüència, cal emprendre mesures que contribueixin a garantir la participació efectiva de les investigadores en els espais informals i de presa de decisions.

Les investigadores tendeixen a assumir tasques per les quals, d’acord amb els estereotips de gènere, socialment s’assumeix que estan millor capacitades, com per exemple l’organització de reunions, recopilació i registre de la informació, sol·licitud de subvencions, tasques rutinàries de laboratori o de treball de camp o disseny de la part visual d’informes. Encarregar-se d’aquest tipus de tasques va en detriment de la realització d’aquelles altres més valorades en l’àmbit acadèmic. Per fer-hi front, s’haurien d’impulsar accions que vetllin per la repartició paritària de les tasques i les funcions de cadascuna de les activitats pròpies de la recerca.

La recerca ha mostrat que les actuacions existents adreçades a abordar l’assetjament sexual tenen un gran marge de millora. Tot i que la recerca no s’ha adreçat específicament a identificar casos d’assetjament, han emergit casos patits en primera o tercera persona i s’ha evidenciat que els protocols encara no són prou efectius. La manca de formació per part de les persones responsables d’aplicar-los o la manca de referents a qui adreçar-se en cas de patir assetjament en són algunes de les causes. Per això, cal una aposta decidida no tan sols a l’hora de dissenyar i aprovar protocols contra l’assetjament sexual, sinó a l’hora de garantir un desplegament efectiu i d’implementar avaluacions per retre comptes.

Logo de l'Ajuntament de Barcelona
  • Cultura, Educació, Ciència i Comunitat
  • Accessibilitat
  • Avís legal