Segons l’Organització Mundial de la Salut, la contaminació de l’aire és la principal amenaça ambiental a la salut pública. A Barcelona, les dues úniques estacions de mesura properes a vies de trànsit superen, de forma recurrent, els límits legislats de contaminació mitjana anual. Per caracteritzar i minimitzar l’exposició de les ciutadanes, l’ús de models numèrics en combinació amb dades d’observació esdevenen eines fonamentals. Tot i els recents esforços, els models de qualitat de l’aire a la microescala (escala de carrer) presenten una notable incertesa associada al nombre limitat d'observacions de trànsit i de qualitat de l'aire. Lluny dels punts de mesura i fora de les condicions en què un model s’ha calibrat, aquesta incertesa augmenta significativament. L’objectiu d’aquesta proposta és codesenvolupar una eina per informar sobre la incertesa de les simulacions de la qualitat de l’aire, que suporti i aporti evidències a les polítiques de planificació i gestió. La distribució espacial de la incertesa és clau per interpretar resultats de modelització: permet prioritzar regions a monitorar en futures campanyes de mesura i possibilita una robusta identificació de regions vulnerables. A més, permet complementar els estudis d’impacte en salut i de planificació urbana a fi d’incorporar la incertesa en l’anàlisi dels seus respectius resultats. Actualment, hi ha tres sistemes de modelització de la qualitat de l’aire a la microescala per la regió de Barcelona. Per tal de garantir l’aplicabilitat de l’eina, es proposa una metodologia reproduïble i transversal a tots els sistemes actuals, basada en el postprocés dels models utilitzant tècniques geo-estadístiques. El co-disseny d’aquesta eina inclou agents socials rellevants de la ciutat, representants de l’administració pública i de la indústria, així com un equip científic multidisciplinar a fi de co-definir les capes d’informació i els recursos de visualització necessaris per respondre a les necessitats de les usuàries.
Tanca the block of the expanded main text
