Tornar

El Museu Picasso de Barcelona fa 60 anys

09/03/2023 - 08:00 h

Ajuntament de Barcelona

Fundat el 1963, va ser fruit de l'amistat de l'artista amb Jaume Sabartés i del seu vincle amb la ciutat.

A la imatge, Sabartés i Picasso al castell de Grimaldi l'any 1946.

El 9 de març de 1963 obria les seves portes el Museu Picasso de Barcelona, amb el nom de Col·lecció Sabartés. Fa, per tant, 60 anys. Es va ubicar al Palau Aguilar, al número 15 del carrer de Montcada i es va crear per desig del mateix Picasso, amb forts vincles amb la ciutat des de molt jove, però també de Jaume Sabartés i Gual, amic personal i secretari de l’artista d’ençà de 1935. De fet, en la seva primera època, la majoria d’obres eren aportades pel mateix Sabartés, junt amb algunes litografies i cartells, algunes peces procedents del Museu d’Art de Catalunya, i una col·lecció de dibuixos propietat de Lluís Garriga i Roig. També va tenir un paper destacat en l’obertura de l’equipament Jacqueline Picasso, esposa del pintor. I no va ser una empresa fàcil, tirar endavant el projecte: l’Ajuntament de Barcelona —en aquells anys l’alcalde era Josep Maria de Porcioles— va haver d’actuar amb molta discreció, ja que, com és sabut, Picasso i el règim franquista es trobaven en les antípodes polítiques.

La dècada dels 50 va ser clau perquè el museu acabés sent una realitat. Per un costat, hi va haver un moviment d’acostament de la societat barcelonina cap a l’artista, acostament que va ser recíproc. Per l’altre, l’Ajuntament va començar a posar fil a l’agulla per aturar la degradació del barri de la Ribera. Els galeristes Joan i Miquel Gaspar i les seves respectives mullers, Elvira Farreras i Ena Alba, van conèixer Picasso a través de Sabartés en una visita que li van fer a Cannes el novembre del 1955. A partir d’aquell moment van iniciar una intensa i bona amistat, tant amb Picasso com amb Jacqueline. Fruit d’aquesta relació, es van organitzar diverses exposicions d’obres del malagueny a la Sala Gaspar de Barcelona. Segons Joan Gaspar, “tot això va entusiasmar Picasso, perquè és ben cert que li feia més il·lusió aquest èxit de Barcelona que el que pogués aconseguir a qualsevol altra ciutat del món”. L’artista va fer diferents donacions d’obres a la ciutat —ja n’havia fet en la seva joventut—, i les seves creacions es tornaven a fer molt presents arreu de Barcelona.

El notari barceloní Raimon Noguera, assabentat que Sabartés volia donar la seva col·lecció d’obres de Picasso a la ciutat per crear un museu dedicat a l’artista, i amb el suport del director dels Museus d’Art de Barcelona, Joan Ainaud de Lasarte, va encapçalar un grup de persones de diferents ideologies per presentar aquest projecte de museu a les autoritats polítiques. L’alcalde Porcioles va acceptar la proposta i es va comprometre a buscar vots favorables entre els companys del consistori. El 27 de juliol del 1960, el ple municipal de Barcelona va acordar crear el Museo Monográfico Pablo Ruiz Picasso i habilitar el palau Berenguer d’Aguilar per fer-hi la instal·lació. S’iniciava així el procés de formació del Museu Picasso.

Seixanta anys després de la seva inauguració, el Museu Picasso de Barcelona disposa de la col·lecció més completa del món d’obres de joventut de l’artista, amb 4.251 peces, i cada any és un dels museus més visitats de Barcelona i Catalunya. Sense anar més lluny, el passat mes de febrer van visitar el museu gairebé 70.000 persones, xifra que significa un augment d’un 87% respecte al mes de febrer de l’any passat. Es tracta del mes de febrer amb més visites de tota la història del Museu i de manera excepcional el grup de públic nacional és el més nombrós, representant un 34% del total de públic, seguit pel visitant americà, francès i italià. El públic barceloní representa un 27% del públic general, xifra que denota l’interès dels ciutadans i ciutadanes per aquest museu i la seva programació.

Al llarg de la seva història s’hi han anat fent ampliacions, i en l’actualitat disposa de 10.628 m2 distribuïts en cinc grans casals o palaus del carrer de Montcada: Palau Aguilar, Palau del Baró de Castellet, Palau Meca, Casa Mauri i Palau Finestres. El Museu, doncs, viu aquest 2023 una doble commemoració: la dels seus 60 anys, i també la del mig segle de la mort del geni andalús.

Amb motiu d’aquesta doble commemoració, es programen diverses activitats, dins i fora del Museu Picasso, entre les quals destaquen les exposicions Daniel-Henry Kahnweiler: marxant i editorMiró-Picasso (en col.laboració amb la Fundació Joan Miró), Bernard Plossu. Els paisatges picassians i Picasso en foto. Arxius del Museu Picasso de Barcelona de PhotoEspaña. A més també es publicarà Picasso Barcelona. Una cartografia, una publicació que aporta una lectura global de la relació Picasso-Barcelona partint del territori.

També tindran lloc espectacles per a públics diversos, activitats familiars i educatives, propostes per a la gent gran, la col·locació de tòtems a la ciutat i la celebració d’una comparsa per a dinamitzar els eixos comercials, paral·lelament a les accions que Biblioteques de Barcelona i de Catalunya incorporaran en les seves programacions. Altres institucions que també parlaran Picasso en les seves programacions són la Filmoteca de Catalunya i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Més informació, en aquest enllaç.

A la imatge, Sabartés i Picasso al castell de Grimaldi l’any 1946.