Com és que les troballes arqueològiques que apareixen en el subsol de la ciutat acaben sovint cobertes novament de terra? Per què no les podem veure més que de manera breu?

Ens expliquen què passa amb aquests fragments d’història apareguts al subsol les tècniques del Centre de Documentació del Servei d’Arqueologia de Barcelona, el responsable de les recerques que es realitzen cada cop que, en algun lloc de la ciutat amb un interès especial, s’ha de fer una obra important.

Què passa quan es troben elements arqueològics significatius en una d’aquestes obres i entren en acció els tècnics del servei? Doncs ells i elles s’encarreguen de fer fa una valoració de l’entitat i l’estat de conservació de les restes arqueològiques localitzades. És aleshores quan es planteja l’oportunitat de deixar-les a la vista de tothom o no. Evidentment, l’interès de les troballes té un pes destacat, però en el moment de decidir cal tenir en compte també que caldrà fer un projecte per adequar-les a la visita pública, a més de garantir els pressupostos de conservació o, si cal, de restauració que seran necessaris per assegurar-ne un correcte manteniment i preservació.

En molts casos, a més, les restes apareixen en el decurs d’unes obres que es realitzen per tal de resoldre alguna necessitat ciutadana. Per tant, deixar les restes a la vista pot obstaculitzar, de vegades, la prestació d’un servei que la ciutadania necessita.

Després de tenir en compte totes aquestes qüestions, s’habilita l’espai per a la visita o bé, com és més habitual, es tornen a tornar a cobrir les restes per a preservar-les, després d’haver-les documentat de manera exhaustiva, això sí.

Penseu que, ara mateix, hi ha intervencions arqueològiques obertes per tota la ciutat. Moltes, és clar, són a Ciutat Vella (Montalegre, Parc de la Ciutadella, Via Laietana, la Rambla…), però també hi ha intervencions a Pedralbes, al carrer d’Elkano, al Poble-sec, o a l’avinguda de la Meridiana entre moltíssims punts més que podeu consultar en aquest mapa.