Enguany, amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la mort de Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi del Llobregat 1896-Perpinyà 1973), us presentem un dels articles que publicà a Solidaridad Obrera, en concret “¡Oíd, malvados¡” el 21 de maig de 1918.

Va publicar l’article pocs mesos després de la Vaga General de les Dones, del gener de 1918, amb forta repercussió a diverses ciutats catalanes i de l’Estat.  A Sabadell, Balbina Pi i Sanllehy–treballadora tèxtil, afiliada al Sindicat Fabril i Tèxtil de la CNT, i delegada de la Federació Local de Sindicats- i la seva companya de feina Emília Claramunt Cervera, neboda de la històrica Teresa Claramunt, de la ma amb d’altres dones, van recórrer fàbriques i tallers cridant a la vaga, van manifestar-se pels carrers de la ciutat reivindicant la rebaixa del preu de les subsistències, del preu dels lloguers i per la supressió de l’impost de lloguers. Ambdues, segons algunes fonts, van prendre part en la direcció de la vaga de les subsistències[1].

Durant i després de la vaga, el diari Solidaridad Obrera, que en aquell moment dirigia Ángel Pestaña, amplià el nombre de col·laboradores, entre d’altres a Balbina Pi i Sanllehy.

“¡Oíd, malvados¡” donava compte de l’actuació dels agents de l’autoritat governativa, en connivència amb Foment del Treball Nacional -l’organització patronal- que van irrompre en  el miting de clausura del Congrés Fabril, que es celebrava el dia 12 de maig, amb assistència majoritària de dones.  Un dels agents, va treure l’arma, i la paraula  que li dedicà Balbina Pi i Sanllehy, és un contundent “¡imbècil¡” tal qual, amb signes d’admiració per ressaltar la força i la simplicitat de la paraula. Imbècil, per falta de sentiment humà, imbècil, per posar-se al servei de la patronal per un mesquí salari, imbècil, per voler acabar amb els ideals de transformació.

Va ser denunciada per l’article i el 1921 es celebrà el judici a l’Audiència Provincial de Barcelona. Balbina Pi i Sanllehy, no s’hi presentà. A partir d’aquest moment, va haver de canviar de residència per evitar la detenció i utilitzà els pseudònims “Libertad Caída” i “Margot”

¿Què fa que una dona com Balbina Pi i Sanllehy, teixidora analfabeta, passi en pocs anys de no saber llegir ni escriure a publicar articles en els diaris més reconeguts del moviment anarcosindicalista, entre d’altres, Solidaridad Obrera? D’una banda, la ferma  voluntat compartida de voler canviar la societat i el desig de construir un nou món. I també, la confiança d’aconseguir-ho. Balbina Pi i Sanllehy entenia els textos, els articles, com una eina més per a divulgar i compartir una forma d’entendre el món i alhora d’incidir i propiciar el canvi.

Isabel Segura Soriano, curadora de l’Any Balbina Pi i Sanllehy

[1] Andreu Castells. Sabadell. Informe de l’oposició : anex per a la historia de Sabadell. Sabadell: Riutort, 1975-1987, v. III 15.58