Tornar

Més noms de dones a l’espai públic

06/03/2023 - 07:21 h

Ajuntament de Barcelona

Durant el mes de març, coincidint amb la celebració del Dia Internacional de les Dones, s’inauguraran 16 carrers, places i jardins que passaran a portar el nom de dones que han deixat empremta a la ciutat, com Carme Balcells des del món cultural.

Els canvis de nom s’han aprovat a la ponència del nomenclàtor durant els últims mesos. A Barcelona el 8,3% de les vies tenen nom de dona, mentre que el 35% tenen nom d’home. En els darrers quatre anys, la presència de noms femenins ha augmentat un 2,2%, amb incorporacions que homenatgen la memòria de dones lluitadores i pioneres en diversos àmbits i èpoques.

Nous noms de dona als deu districtes

La descoberta de les plaques que donen nom a carrers, places o jardins començarà el 4 de març i continuarà durant tot el mes:

-Ciutat Vella: l’actual carrer del Comte de Santa Clara passarà a dir-se de Felícia Fuster i Viladecans, poeta, traductora i artista plàstica. A més, una placa blava situada al carrer de l’Om, 10, homenatjarà Amàlia Alegre, organitzadora de la vaga contra l’encariment del carbó, l’any 1918.

-L’Eixample: dos interiors d’illa estaran dedicats a dones. Es tracta dels jardins de les Treballadores de la Numax, a l’actual interior d’illa de l’antic cinema Niza, i els jardins Cristina Fernández Pereira, portera que va ser represaliada pel franquisme i afusellada al Camp de la Bota.

-Sants-Montjuïc: el Poble-sec tindrà una plaça dedicada a la mestra, historiadora i activista Valerie Powles, mentre que les filadores i teixidores de l’antiga fàbrica del Vapor Vell donaran nom a una altra plaça, en reconeixement del passat obrer del poble de Sants.

-Les Corts: el jardí adjacent al Monument a la Presó de Dones de les Corts es batejarà amb el nom de jardins de Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada pel règim franquista al Camp de la Bota, el 18 d’abril de 1939.

-Sarrià – Sant Gervasi: la passarel·la del pantà de Vallvidrera passarà a ser el pas de Rosa Barba Casanovas, doctora arquitecta, paisatgista i professora del Departament d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Catalunya.

-Gràcia: una referent i pionera de l’esport femení a la ciutat i a Catalunya donarà nom al passatge existent entre la carretera del Carmel i l’avinguda de Pompeu Fabra. Es tracta de Josefina Torrens Illas, nedadora destacada del Club Natació Barcelona i una de les fundadores del Club Femení i d’Esports, la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya. A més, dues plaques homenatjaran les figures de Pepita Pardell Terrades, animadora, dibuixant, il·lustradora i pintora catalana, i Emèrita Arbonès, treballadora del tèxtil, republicana i integrant de l’Associació Les Dones del 36.

-Horta-Guinardó: el setè districte sumarà dos noms de dona a dues places. La plaça de Ramona Fossas i Puig, veïna del Guinardó reconeguda per la seva aportació al món de l’ensenyament, i la plaça de Rosa Galobardes i Alsina, activista social molt vinculada al Guinardó.

-Nou Barris: el barri del Verdun dedicarà una plaça a Luisa Alba Cereceda, treballadora social i educadora de carrer al barri i una de les activistes principals de la Fundació Pare Manel.

-Sant Andreu: l’activista republicana i catalanista Francesca Vergés donarà nom a la plaça d’un interior d’illa de Sant Andreu de Palomar.

-Sant Martí: fins a set espais del districte recordaran grans figures femenines. La filòsofa i activista feminista Gretel Ammann i l’anarcosindicalista i feminista Lola Iturbe Arizcuren batejaran dos nous carrers. Margarita Brender i Rubira, la primera dona arquitecta a Catalunya, donarà nom a uns jardins, i una plaça davant de la Biblioteca Gabriel García Márquez estarà dedicada a Carmen Balcells, representant d’escriptors de gran rellevància com el mateix García Márquez. Dues places més duran els noms de la científica Rosalind Franklin i de la cantant d’òpera Lolita Torrentó i Prim. Finalment, es descobrirà un faristol de memòria dedicat a la tancada de dones del Patronat, una lluita protagonitzada per dones que va suposar un punt d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges més afectats.