A la cuina, a la saleta d’espera del metge, al vestit que duu aquella persona, en un cartell o un rètol i fins i tot a la túnica que portaven un egipci o una egípcia del segle III. A tot arreu hi trobareu, omnipresent, un disseny que és una manifestació cultural amb tant pes com la resta de les arts. Ho podeu comprovar repassant en viu o a la xarxa les moltes i molt curioses peces que formen part de les col·leccions del Museu del Disseny (fotografies: La Fotogràfica/Vicente Zambrano):

Disseny de producte: de la cuina al museu

L’any 1994, Carme Barreda Campoy, una veïna de Sants, es va acomiadar de la seva batedora de cuina, concretament una Minipimer MR1, i en va fer donació al Museu del Disseny, on avui ja no la fan treballar, sinó que ha quedat, perfectament restaurat, convertida en una peça de museu. La va dissenyar l’any 1959 Gabriel Lluelles i Rabadà, per a les Indústries Pimer i és una mostra més, com la resta de peces que veureu en aquesta col·lecció, de fins a quin punt el disseny és part de la nostra vida diària. De fet, moltes peces de la col·lecció procedeixen com aquest Minipimer en perfectes condicions, d’una llar barcelonina o una altra. Pinces per al gel (1964) que són un disseny d’André Ricard; la famosa cadira Pedrera ,de Francisco Juan Barba i Corsini de l’any 1955, que potser heu tingut a casa; el setrill de Rafael Marquina (el coneixeu) o aquella aixeta Lógica de Ramon Benedito Graells que heu obert i tancat mil vegades. Cadires, taules, llums, flascons de perfum… Tot es converteix en una obra d’art quan passa pel filtre del disseny, com veureu repassant les peces d’aquesta col·lecció. Si encara conserveu un moble o un electrodomèstic del segle passat a casa… potser quan hi torneu després de fer una vista al Museu del Disseny us el mirareu amb uns altres ulls.

Disseny de moda: la modernitat és un vestit negre

Els grans dissenyadors espanyols i alguns d’internacionals dels segles XX i XXI estan perfectament representats en aquesta esplèndida col·lecció de moda. El que veureu, la modernitat en la moda, va començar, segon diuen els que en saben, amb un vestit negre de Cristóbal Balenciaga. Eren els anys trenta del segle passat i allò era l’inici d’una pluja de talent que de vegades pren la forma de peces d’alta costura com les de l’esmentat Balenciaga, Pedro Rodríguez, Asunción Bastida, Carmen Mir, Santa Eulalia o Josep Font, i de vegades, de peces de prêt-à-porter de Paco Rabanne, Manuel Pertegaz, Elio Berhanyer, Antonio Meneses, Margarita Nuez, Roser Marcè, Antonio Miró i Sybilla, entre altres. Aquí veureu vestits, és clar, però també molts elements que tenen a veure amb la moda, entre els quals unes col·leccions destacades de fotografia de moda, retalls de premsa i cartells de dissenyadors i disenyadores que constitueixen una capbussada en la moda més espectacular d’ahir… però també en la d’avui, ja que la Col·lecció de Moda dels segles XX i XXI inclou peces de dissenyadors en actiu com José Castro, Míriam Ponsa, Josep Abril, Txell Miras, Andrea Ayala, Marina Pujadas, Manuel Bolaño, Marlota, Miriam Ocariz i Amaya Arzuaga. 

Disseny gràfic: entre el llibre i la llauna de tonyina

La societat de masses i les noves necessitats de comunicació van dur el disseny a tot de cartells, anuncis, avisos publicitaris, calendaris, targetes de visita o estoigs, a més llibres, cartells, revistes i fins i tot… llaunes de tonyina. Potser no us esperàveu que el disseny prengués aquestes formes! Aquí us espera una Col·lecció de Disseny gràfic que comença amb grafistes catalans de primers del segle XX i arriba fins a l’actualitat, amb obres de Pla-Narbona, Antoni Morillas, Joan Pedragosa o Ricard Giralt-Miracle, entre molts més. L’origen del fons són els mateixos creadors, o bé agrupacions de professionals, com l’ADG-FAD amb els Premis Laus o la Fundació Comunicació Gràfica. 

Arts decoratives: la vida feta art 

Des de peces medievals fins a obres art déco… sota totes les formes possibles. Perquè aquí veureu una carrossa que sembla treta d’un conte de prínceps i princeses, però en realitat és una berlina que es feia servir a Mallorca a mitjans del segle XVIII o un paisatge barceloní sobre rajola del 1710 que mostra una ciutat lliurada als plaers de la xocolata… No us perdeu les peces de vidre català que formen part de la col·lecció, però tampoc els rellotges de butxaca dels segles XVI al XIX o els retrats en miniatura, que us deixaran amb la boca ben oberta. La ceràmica és una altra de les arts decoratives representades en les col·leccions del Museu del Disseny, i que tant conté peces creades a al-Àndalus com obres del segle XXI.

Si algú s’ha pensat que això és una col·lecció avorridíssima de pots, olles i plats és perquè no ha vist les meravelles que hi ha aquí: una creació conjunta de Joan Miró i Joan Joan Gardy Artigas (el ceramista i escultor amb qui va treballa estretament), gerros de Pablo Picasso com Bourrache, del 1942 o les obres delicadíssimes d’Antoni Serra Abella dels anys quaranta o d’Elena Montañés dels anys noranta, a més d’escultures en ceràmica d’autores com Carme Llobet.

Arts tèxtils i indumentària històrica: de la túnica egípcia al vestit modernista

Les arts, entre les quals el disseny, s’han manifestat sobre els suports més diversos, però especialment sobre el tèxtil. L’origen de la col·lecció és el llegat, rebut l’any 1883 del viatger, numismàtic i naturalista per afició Francesc Martorell, però ha incorporat col·leccions tan destacades com les de Josep Pascó (1914) i Lluís Plandiura (1932), i la donació d’Eusebi Bertrand (1981). El resultat és una col·lecció única de peces tèxtils que, cronològicament, comença a l’antic Egipte, continua en el món hispanoàrab i passa pels teixits, medievals, del Renaixement i el Gòtic. Tapissos, indianes, brodats… tot forma part de les col·leccions d’art tèxtil.

Però les peces més curioses són les que formen part del fons d’indumentària històrica, on podreu vestits i casaques, vestuari d’home i de dona d’entre els segles XVII i XIX. No deixeu de veure els vestits modernistes i art déco catalans. Procedeixen de la donació de Manel Rocamora de l’any 1969. Era fill d’un fabricant d’espelmes i sabons i d’Anna Vidal i Sala, que el va iniciar en el col·leccionisme. Cada any comprava i guardava sense obrir models d’alta costura del moment, costum que va mantenir el seu fill. A més de col·leccionar vestits d’època i moltes altres coses (la Fundació Rocamora és un deliri i un plaer que paga la pena visitar), Manuel Rocamora va acabar aplegant tants vestits, capes, casaques, polissons, mirinyacs i cotilles que, finalment, en va fer donació a l’Ajuntament. Fa anys es podien veure a l’antic Museu Tèxtil i d’Indumentària i, ara, són les estrelles de les Col·leccions d’Indumentària Històrica del Museu del Disseny del Disseny Hub Barcelona. Hi ha des de vestits de Maria Molist del 1916 i peces de Pedro Rodríguez del 1928, fins a creacions del 2002 d’Antonio Miró, passant per un vestit de bany del 1920.

Arts gràfiques: l’escritura dissenyada

Tres-cents anys d’evolució de la lletra impresa, resumits en una col·lecció en la qual trobareu matrius, tipografies, clixés de fotogravat i planxes calcogràfiques de diversos autors locals. Perquè ja fa anys que la manera com escrivim de manera mecànica, els tipus que s’empren en la impressió són, també, objecte de disseny. Si no sabeu qui eren Eudald Canibell (1858-1928) o Josep Obiols (1894-1967), aquí veureu les seves tipografies i els tipus sobre fusta.

Constatareu, a partir d’obres impreses en èpoques diverses, de quina manera s’ha transformat la impressió, mentre veieu gravats populars de la Col·lecció Amades, papers pintats dels segles XIX i XX, guardes i cobertes de llibre, naips, elements publicitaris i també embalatges.

Veniu si voleu trobar l’estampat del paper pintat que teníeu de petites al dormitori… o quedar-vos meravellats veient la sofisticació i complexitat dels papers pintats del segle XIX, alguns d’autors acreditats com Ramóon Tarragó, Isidore Leroy o William Shand Kydd. No marxeu sense veure els cartells de l’Exposició Universal del 1929 de Josep Capuz o el cartell de les Festes de la Mercè del 1902 que va pintar Antoni Utrillo, a més dels coneguts cartells publicitaris d’Anís del Mono obra de Ramon Casas.