Com potser ja sabreu, des dels temps dels romans, i fins i tot abans, la pedra de la muntanya de Montjuïc s’ha utilitzat per construir els edificis de Barcelona o, en altres temps, de la Barcino romana. Ara, una excavació arqueològica preventiva al districte de Sants-Montjuïc ha fet aparèixer les restes d’una pedrera que no només es creu que és una de les més antigues de tot Catalunya, sinó també d’Europa.

Les restes han aparegut durant una intervenció prèvia a les obres de construcció d’un edifici plurifamiliar del carrer dels Ferrocarrils Catalans, 11-19, i el carrer de Vilageliu i Gavaldà, 8-22, i documenten un front de pedrera d’època romana datat entre els segles II i I aC. L’excavació arqueològica ha estat realitzada per Andrew Kelly, de l’empresa AGER.

En les excavacions ha aparegut un tram de pedrera de gres blanc quarsític del Miocè d’uns trenta metres de llargada. Era una explotació a cel obert en la qual s’aprecien encara les marques de pics i tascons, a més de trossos de ferro incrustats a la roca. Són indicis de les formes d’extracció que utilitzaven els romans. S’ha considerat tan important la troballa, que es conservarà un tram de vuit metres de llarg i tres d’alçada al segon pis del soterrani de l’edifici. De moment, s’han fet, a més, tot de treballs de fotogrametria gràcies als quals es generà un model 3D del conjunt.

Efectivament, la pedra de Montjuïc ha servit per construir edificis (de Barcelona, però també de Baetulo i Iluro) ja des dels temps dels ibers. La nova troballa s’afegeix al front de pedrera que ja havia estat documentat l’any 1990 i que aleshores va deixar al descobert un tram de cinquanta metres de llargada i deu d’alçada.

És “un tipus de jaciment poc conegut i rarament excavat, ja que sovint passen desapercebuts o queden emmascarats en el paisatge. D’aquí que s’erigeixi en un destacat element del patrimoni arqueològic, no només de Barcelona sinó del conjunt de Catalunya i fins i tot europeu.”, explica la doctora Anna Gutiérrez García, cap de la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i especialista en pedreres romanes.

El jaciment indica, doncs, que la pedrera original romana que es coneixia era més extensa del que es pensava i converteix les restes trobades en “una referència essencial per a l’estudi de la resta de pedreres romanes i l’aprofitament dels recursos lapidis en època romana a Hispània”.

El lloc on es troba la pedrera conté una pedra sedimentària. Són roques dipositades fa quinze milions d’anys. En època ibèrica, Montjuïc va acollir un important nucli comercial, amb sitges documentades molt a prop de l’actual intervenció.

Pròximament, es faran estudis dels materials trobats per tal de confirmar la datació i aportar més dades paleoambientals i les tècniques d’explotació de l’època.

Si voleu saber més sobre les troballes arqueològiques a la ciutat, consulteu el web dels Serveis d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona.