‘Camí a l’escola’, una història extraordinària

El Teatre Nacional de Catalunya vol fomentar la reflexió i una mirada crítica en el seu públic, tingui l’edat que tingui. Per aquest motiu, fins i tot la programació familiar del teatre té en compte espectacles que, més enllà del seu valor artístic, aborden temàtiques i conflictes d’actualitat, realitats que, massa sovint, la nostra societat ignora, però que ens convé identificar i conèixer des de ben petits. Per exemple, la que viuen les nenes i els nens de comunitats desfavorides que, per anar a l’escola, han de recórrer llargues distàncies i exposar-se a tot de perills.

Campi Qui Pugui va conèixer aquesta situació fa pocs anys, en veure un documental que explicava la història real i extraordinària de quatre nens disposats a fer front a les adversitats per educar-se i preparar-se per a un futur millor. Amb coratge, determinació i esforç, però també amb optimisme i esperança, tots quatre emprenien cada dia la seva aventura. Inspirant-se en les seves experiències (i les de tants altres infants arreu del món), la companyia catalana va crear Camí a l’escola, protagonitzat per tres germanes que també volen tenir el futur a les seves mans, encara que això comporti córrer riscos en el present.

Les eines del teatre gestual i visual fan de Camí a l’escola un espectacle suggeridor que atrapa el públic familiar en tot moment i el fa compartir el viatge de les tres germanes a través de paisatges diversos, els que elles recorren fins a arribar a l’escola. Un altre paisatge, aquest cop sonor (amb sorolls, músiques i sons evocadors), contribueix a crear-hi una atmosfera envoltant i gairebé màgica; són algunes de les virtuts d’un muntatge que ha recollit premis (entre d’altres, el de la Crítica al Millor espectacle familiar i el FETEN per la seva posada en escena) i que compta amb direcció de Rosa Díez, la Rous.

Emoció, esperança i un bany de realitat. Això és Camí a l’escola.