‘Les croquetes oblidades’, ara al Poliorama

Hi ha temes que formen part essencial de la vida, però que sovint ocultem als més petits per no entristir-los. El procés de dol per la mort d’una persona estimada és un d’aquests temes tabú, dels quals no sabem com parlar a les nenes i els nens. Per sort, iniciatives artístiques i culturals com la que arriba ara al Teatre Poliorama aporten eines i una nova mirada a un fet que, malgrat ser dolorós, és natural i inevitable.

Les croquetes oblidades pren com a punt de partida un text de Clàudia Cedó que s’endinsa en el dol per la pèrdua d’un familiar, però també en el dol per una ciutat, per un record o pel sabor d’una croqueta. Perquè la Pepa, protagonista de l’espectacle, és una nena imaginativa i vital que no només acaba de perdre la seva àvia, sinó que també ha d’adaptar-se a una nova casa, un nou barri i una nova escola, després que la família es trasllada de ciutat. La Pepa està enfadada perquè les seves dues mares no recorden la recepta de les croquetes de l’àvia i una nit, mentre dorm, viatja fins a l’indret imaginari (el País del Xim Pum) on van a parar les coses oblidades. Allà coneixerà un recepcionista esvalotat, un xumet excèntric o una croqueta gegant, entre altres personatges, i aprendrà una valuosa lliçó: trobar a faltar, potser, no és tan dolent com es pensava.

Cal viure totes les parts de la vida; fins i tot, les que poden fer-nos mal: aquest és el missatge que llança Les croquetes oblidades, una producció de Les Bianchis que aborda la pèrdua amb simpatia i naturalitat.