Activitat adreçada a alumnes del cicle superior de primària i del cicle de secundària.

Les dones que han habitat durant segles dins la clausura del monestir Pedralbes han experimentat el sentiment de renúncia del terrenal amb l´objectiu d´acostar-se al diví. Aquesta renúncia a voltes ha estat acompanyada dels sentiments d´enyorança, pèrdua i absència. Eulària Anzizu, dona d´origen burgés, culta i viatjada, horfena de pare i mare, ingressà al Pedralbes a finals del segle XIX per voluntat pròpia. Dins de clausura catalogà l´arxiu del monestir, escriví una monografia històrica sobre Pedralbes, dugué a terme el primer projecte de museu i impulsà la restauració de l´edifici. Tanmateix, Eulària també era poetessa i molts dels seus versos evoquen un fort sentiment de pèrdua,

A través d´un itinerari literari pels diferents espais del monestir coneixerem l´edifici que Eulària Anzizu contribuí decididament a preservar, la vida de la comunitat de monges clarisses i l´obra literària d´Eulària emirallada amb la d´altres poetes que es fan ressò del sentiment de l´enyor.

Clourem la visita amb un taller de creació literària en que la paraula esdevindrà una eina d´expressió del què sentim.