A o la transfiguración de la mujer que la llevaba tracta el tema de l’avortament voluntari. Tracta d’un viatge que has de fer sola, que creus que has de fer sola. Un viatge ple de mentides, culpa i silenci. Però també parla d’una generació concreta, d’una classe social en particular: d’una noia nascuda als noranta, que ha crescut enganxada a la televisió, i d’una treballadora de la neteja que és invisible dins i fora de casa. Parla dels secrets familiars, de fets que passen de generació en generació. Parla d’això mateix, de parlar, de trencar el silenci, el tabú. D’alliberar i compartir.