La Isabel i la Carmen són dues mestres que s’enamoren en una escola de l’Espanya franquista. Els seus camins es creuen en un petit poble de València on destinen la Isabel com a mestra. Entre elles, sense poder-ho evitar, neix una història d’amor, que semblarà haver-se d’acabar quan la família de la Carmen, de pensament fortament conservador, l’obliga a internar-se a un hospital de malalts psíquics per curar-se d’aquest amor que no pot ser i que no està ben vist.

Temps després, la Carmen retorna a casa amb la Isabel i deixa la família, hospital i feina enrere, havent d’enfrontar-se ara a les seqüeles dels electro-shocks que ha estat rebent a l’hospital. La Isabel intentarà ajudar-la a sobreviure fins a les últimes conseqüències.

Àfrica Alonso porta aquesta història, inspirada en fets reals, als escenaris, de la mà de la direcció de Marilia Samper, la música d’Andrea Puig i amb un format únic íntim i colpidor. Una obra que pretén trencar amb el silenci i reivindicar les vides de les lesbianes com el que són: la memòria històrica del nostre país.

Un relat de memòria històrica emotiu i elegant, on destaca per sobre de tot una gran història d’amor que explora les diferents etapes d’aquesta parella i la fragilitat que hi ha darrere d’elles en un context de prejudicis i opressions cap a l’homosexualitat d’aquells anys foscos.