La Felicia i el Pep es casen al cap de només cinc setmanes d’estar junts. Ella l’estima a ell i ell l’estima a ella. El Pep ofereix a la Felicia una jaqueta càlida quan fa mal temps, i fins i tot les tardes de diumenge alcoholitzades amb el seu sogre es converteixen en una aventura. El Pep està convençut que la seva relació és la millor idea que mai ha tingut l’univers. Però l’univers en té moltes, de millors idees. La Felicia s’enamora de la Lil, una dona amb qui ningú és capaç de mantenir una relació que duri més d’una nit. La Lil és una estrangera al país on viu. La Lil vol tornar al lloc que la gent anomena llar. Proposa a la Felicia que se’n vagi amb ella. Emprenen juntes el viatge. Intenten construir una altra vida en aquest altre país, el país de la Lil. Però allà les dues són estrangeres. La Felicia no té llengua ni feina, i la Lil es debat entre el desig de quedar-se i la necessitat de marxar.

Aprendre a nedar és la història de tres persones joves que lluiten per ser acceptades en un món en què les relacions no són un assumpte privat, sinó la perpetuació d’una fórmula tradicional imposada per la societat. L’autora ens ofereix una obra teatral que funciona com una cançó d’amor i desamor, un cant a la recerca, impossible però necessària, de la nostra llar encarnada en una única persona, una recerca que no és sinó l’intent de construir la nostra pròpia identitat.